El del packaging és un sector que, pel seu enorme abast, sovint queda sota l'ombra dels seus clients. Cap retailer, cap fabricant, ja sigui de productes de consum, industrials, de construcció, tecnològics... pot viure sense embalatges. Segons el recent estudi El packaging, un motor d'innovació elaborat en col·laboració per la fira sectorial Hispack i la consultora marketAAD, la rellevància de les empreses que s'hi dediquen és tanta que ja és la quarta activitat industrial de Catalunya, i la seva àrea d'acció, amb les noves tendències de consum, no fa més que créixer. Tant l'informe com la fira, que se celebra al recinte Gran Via de Fira de Barcelona des d'aquest dimarts i fins al divendres 27, es marquen com a objectiu "posar llum i dimensió a tot el sector, que és molt transversal", segons el director de l'esdeveniment, Xavier Pascual.
Com confirma el mateix organitzador, és un bon moment per ser una empresa d'envàs i embalatge. El consum durant la pandèmia, i la seguretat que aquest demanava en un context d'incertesa sanitària, van fer d'aquesta una indústria "més aviat estratègica per a les empreses i els consumidors", que s'hi van fixar encara més en el packaging dels productes i l'efecte sobre el seu entorn. De fet, la rendibilitat de les empreses de packaging es va mantenir a l'alça fins i tot durant els mesos més durs del confinament, amb un ebitda mitjà superior al milió d'euros i amb rendiments sobre costos del 10% en promig en tots els perfils i mides de firmes del sector. Pel que fa a la producció directa, tot i la contracció de la demanda que reconeixen els empresaris de la branca industrial, la caiguda va ser substancialment inferior a la del conjunt del PIB industrial de l'Estat: mentre que aquest va recular en un 9,84% el 2020, les xifres del packaging només ho van fer en un 3,37%.
Pascual: "La del packaging s'ha tornat una indústria més aviat estratègica per a les empreses i els consumidors"
En el context de l'Estat espanyol, el packaging aporta un percentatge significatiu del PIB, fins a un 2,65% de l'economia total del territori. Catalunya és, amb certa diferència, el territori més proficient en aquesta branca, amb una aportació econòmica de prop de 7.300 milions d'euros –en la línia, de fet, de l'aportació industrial conjunta del país a l'economia espanyola, magnitud en la que Catalunya és també líder indiscutible amb una producció per valor de prop de 148.800 MEUR–. Fins al 5,16% dels treballadors de la indústria a l'Estat estan contractats per empreses d'un sector, com aquest de l'embalatge, que no respon a la mateixa estructura quant a la mida de les seves organitzacions que la resta de branques productives. Mentre que el 84% de la indústria espanyola està conformada per micropimes, menys de la meitat de les empreses de la vertical del packaging compten amb menys de 10 treballadors, i multiplica per quatre –3% general per 13% sectorial– els negocis amb entre 50 i 250 empleats.
En un moment, com reconeix Pascual, de replantejament de la forma de fabricar embalatges i envasos, principalment per una adaptació de les matèries primeres a les noves demandes de sostenibilitat i economia circular, el paper i cartó i el plàstic continuen sent els subsectors, amb certa diferència, més actius de la branca industrial. Amb més de 660 empreses dedicades al conjunt d'Espanya i una facturació superior als 9.000 MEUR anuals, els envasos de paper aporten un gran valor a la indústria. Catalunya concentra més d'un terç de les firmes especialitzades en aquest material, amb uns ingressos de 2.117 milions d'euros anuals. Una tendència similar a la que s'observa al plàstic, en què, tot i reunir una facturació total menor –uns 7.500 milions d'euros, segons l'informe elaborat per marketAAD i Hispack– el país aporta quantitats encara més elevades: 222 empreses amb un volum de negoci superior als 2.422 milions d'euros.
Els processos industrials també ocupen una part important del negoci de la indústria de l'envàs, amb la maquinària com a gran exemple. Amb més de 16.800 treballadors, aquest subsector compta amb firmes, és cert, de mitjana més petites que les de packaging com a tal. El promig de treballadors de les firmes de maquinària es queda en els 29 empleats per companyia, i prop del 80% del teixit productiu associat factura menys de cinc milions d'euros anuals. A una escala més petita, l'estat del quadrant d'etiquetatge és similar: les 317 empreses que concentren en aquesta producció la seva activitat –108 d'elles a Catalunya, amb una facturació territorial superior als 620 MEUR– compten amb una força de treball mitjana de 39 persones. És cert, però, que una quantitat més elevada de firmes factura per sobre dels cinc milions 'd'euros anuals, i les 10 companyies més grans del sector concentren una xifra de negoci de 1.219 milions d'euros.
Negocis en transformació
"El sector es troba en una bona salut –coincideix el cluster manager del Packaging Cluster, Àlex Brossa– per enfrontar els reptes dels pròxims 10 anys". Sovint el sector del packaging és un dels punts de debat més candents de la transició cap a un model de comerç i consum sostenibles, i els canvis que aquest protagonisme planteja a les empreses d'aquesta branca són estructurals. Després d'anys en què la innovació en l'envàs i embalatge s'ha centrat, com confirma brossa, en optimitzar l'ús dels materials cap a una reducció del pes i la mida dels paquets, els canvis en els materials i els processos productius es dirigeixen ara cap a un packaging més conscient i respectuós amb el medi ambient.
Les reclamacions de sostenibilitat i reducció de la petjada ambiental venen tant del mercat com dels reguladors. La nova llei d'envasos i residus d'envasos, en aplicació de la directiva europea del sector, "farà accelerar certs canvis", i el repte es troba en que la influència d'aquestes transformacions es quedi en bona part dins de la planta de fabricació i es traslladi el menys possible al consumidor. "El repte és canviar coses sense que hi hagi un gran cost i sense canviar massa la forma en què consumim", argumenta Brossa, que veu en els monomaterials, els envasos flexibles o la reutilització algunes de les tendències que ja apliquen moltes empreses de nova creació i que tindran un lloc rellevant al mercat en els pròxims anys. La nova legislació serà "ambiciosa, però gradual", i facilitarà l'adaptació per part de tots els punts de la cadena de valor. "Tothom, no només el sector sinó també els clients, hi hauran de fer front".
Tot i aquest aparent protagonisme, el packaging necessita de tot un "ecosistema" per adaptar-se a les noves demandes del mercat i del legislador. Si bé qüestions com la incorporació de matèries primeres reciclades als productes o la reutilització dels envasos corresponen a les empreses fabricants i la seva relació amb els clients comercials, les infraestructures necessàries per al reciclatge, per exemple, corresponen a espais exteriors tot i ser necessàries per optimitzar el conjunt del cicle de vida dels paquets i embalatges. "El sector del packaging no ho pot fer tot sol –reclama Brossa– les administracions tenen un rol, així com els recicladors". El packaging, així, ha d'actuar com un sector cohesionat per aplicar els canvis necessaris i, en aquest sentit, el cluster manager celebra la xarxa relacional que s'està teixint a Fira durant aquestes jornades. "Els canvis no els pot fer una empresa sola, i Hispack és un bon punt de trobada per millorar el sector".
Hispack, sobre terreny fèrtil
Sobre aquesta base, Pascual considera que Hispack es troba en "un bon moment" per celebrar-se i celebrar també la bona salut del sector. El director de la fira coincideix amb el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, que subratlla sempre que pot l'accelerada recuperació dels congressos i grans esdeveniments a la ciutat. La pandèmia ha provocat que el sector del packaging no es reuneixi en un espai com aquest –la tercera fira de packaging més important d'Europa– des de fa quatre anys. Amb aquestes "ganes" que identifica el dirigent i sobre els bons resultats i el futur disruptiu a què s'enfronta el sector, Hispack reuneix més de 650 expositors directes amb l'objectiu comú d'assistir en la innovació de les empreses usuàries dels paquets, envasos i embalatges que fabriquen.
"Les noves tendències exigiran un repte tecnològic a les empreses del sector per adaptar-s'hi"
El director de la fira considera necessari tornar a reunir-se per "valorar tota la innovació en el sector del packaging, tot allò que fa la indústria". Una indústria, segons Pascual, capaç de fer tasques de tracció de la innovació en un sentit sostenible per a totes les empreses, pel seu caràcter transversal. De fet, un dels grans atractius de la fira està fora de les empreses específicament dedicades al packaging. Les ponències de les firmes que demanden els serveis d'aquest teixit –noms propis com Henkel, Nestlé, Danone, Unilever, Ferrer o Campofrío estaran presents– mostraran com la tasca de les companyies d'envàs i embalatge han servit de motor de creativitat i sostenibilitat en l'activitat diària del consumidor final per la seva influència sobre cadenes de retail, de construcció, indústria i molts altres sectors econòmics.
Les expectatives, amb tot, estan altes. Les més de 1.100 marques que ocuparan els pavellons de Fira de Barcelona aportaran entre 25.000 i 30.000 visitants, segons les estimacions de l'organització. Els pavellons 2 i 3 de Gran Via rebran visitants, com confirma el mateix Pascual, "de tots els perfils responsables del packaging" d'empreses tan embaladores com d'altres activitats que fan servir envasos. Segons les xifres de la fira, un 60% de l'oferta de les jornades se centra en els equipaments i la maquinària de packaging, així com els processos industrials associats; mentre que el 40% restant es repartirà entre materials, acabats i elements específics per a sectors industrials amb demandes concretes. Amb tot, Hispack aspira a operar com a tret de sortida d'una nova època en el sector que "exigirà un repte tecnològic a les empreses per adaptar-s'hi".
Graphispag i les sinèrgies
Els dos pavellons de Fira Gran Via que ocuparà Hispack trobaran un complement industrial en el recinte 1, amb la celebració simultània de la fira Graphispag, dedicada al sector de la impressió, la indústria gràfica i la comunicació visual. Amb unes 150 empreses expositores, Graphispag comptarà amb grans marques de la seva indústria com Epson, Roland DG, AOE Plastics o OPQ Systems-Horizon. Els complements, segons l'organització del saló, es concreten en fins a 250 firmes de packaging i embalatge que connecten amb el sector gràfic o fan servir solucions que s'hi desenvolupen. "Graphispag és un bon complement, ens aporta moltes sinergies", explica Pascual.
Armengou: "Les connexions amb Hispack són molt positives per accelerar la recuperació de les empreses gràfiques"
Des de l'organització de Graphispag esperen aportar a les empreses assistents a la fira del sector del packaging el coneixement dels nous equips d'impressió digital que poden adaptar a les imatges dels seus envasos i embalatges; així com a noves eines de dissenys i acabats amb què aportar valor als productes. Segons el president del comitè organitzador de la fira del sector gràfic, Xavier Armengou, la connexió amb Hispack té l'objectiu de "crear un punt de trobada comercial, relacional i formatiu que necessita la indústria de la impressió per impulsar la seva activitat". Les connexions amb la indústria del packaging, segons defensa Armengou "són molt positives per accelerar la recuperació de les empreses gràfiques".
Més enllà de la part de la fira centrada en la impressió per envasos i embalatges, Graphispag mostrarà també una munió de solucions per altres sectors, com l'editorial, la publicitat o la decoració i l'interiorisme. La zona d'expositors es complementarà amb mostres de productes gràfics acabats, en un format showroom que posarà durant les jornades que dura l'esdeveniment a l'abast del públic "les aplicacions reals de la impressió" en tots els sectors productius. Armengou subratlla el potencial comunicatiu del sector que representa la fira, una característica que ha d'estar "al focus" de la innovació industrial de la impressió. El president del comitè organitzador de Graphispag celebra, així, les possibilitats que el sector aporta per "connectar millor amb clients i compradors".