Antonio Puig Castelló (1889-1979) funda l'empresa en 1914 per a la importació de perfums. En 1920 crea la primera marca espanyola de llapis de llavis, Milady. En 1949 llança Aigua Lavanda. Deia que “en la vida hi ha cinc etapes: aprendre a fer, fer, ensenyar a fer, fer fer, i deixar fer”. Abans de morir, va dir als seus fills “feu pinya, junts sereu més forts”.
La segona generació, de quatre germans, va treballar com un “equip en el vèrtex”. Obsessionats amb la professionalització van crear un consell d'administració amb quatre independents de nivell. En 1988 un protocol familiar centrat en els valors familiars i el manteniment de la propietat en els sanguinis.
Mariano Puig (1927-2021), figura pública de la segona generació va dir que “no sempre hem estat d'acord, però ens hem posat d'acord. Els familiars han d'entendre que l'empresa familiar no és solament una màquina de produir dividends: l'empresa és una heretat. Volem que la família estigui entusiasmada amb la nostra empresa. Cal homogeneïtzar el coneixement de tots els accionistes. La taula del menjador és important per fer néixer la voluntat de ser empresaris. El procés de successió comença en pensar en com educar als fills. La família aporta a l'empresa cultura, valors, estabilitat en l'accionariat i visió a llarg termini. Un fort sentiment d'inseguretat es va instal·lar en la meva a l'hora de fer l'últim pas, de sobte tenia dubtes tant quant a la seguretat econòmica de la segona generació com respecte al meu propi futur.”
La història de Puig mostra que la cultura familiar es construeix al llarg de dècades: fer pinya, crear espais de govern, assumir lideratges clars, preparar bé les transicions, buscar ajuda externa quan cal i mantenir viva la passió pel projecte
L'any 2000 es va encarregar a la tercera generació que dissenyés la seva pròpia visió del futur, en 2002 van presentar un pla per continuar sent propietaris i dirigint l'empresa entre tres dels catorze cosins més un sènior no familiar com primus inter pares, que va ser aprovat pels predecessors. Es va optar, en 2004, després de passar importants problemes financers, per Marc (1962, quart fill de Mariano) com a conseller delegat (president a partir de 2007) i Manuel (1961, fill únic d'Antonio) com a vicepresident.
Marc ha dit que poden sorgir dificultats en la transició entre generacions: cerca de lideratge, falta d'entesa, o pèrdua de passió. A vegades les empreses familiars poden perdre la seva posició en el mercat, poden començar a morir lentament i ningú en l'empresa adonar-se'n. Haver de rendir comptes davant el mercat pot beneficiar a l'empresa familiar. Respecte a la seva retirada en 2023 va dir “encara em considero bastant jove”.
Exea és la societat hòlding propietat de les patrimonials de cadascuna de les quatre branques, que al seu torn tenen com a accionistes a societats propietat dels diferents cosins; que en alguns casos han tingut seus socials en paradisos fiscals. És la propietària de Puig Beauty & Fashion (PB&F), Lavanda Ventures (societat de capital de risc), Isdin (joint venture al 50% amb laboratoris Esteve) i Flamagas, participacions en Fluidra i Colonial (superiors al 5% per mantenir li beneficio fiscal de les empreses familiars).
També hi ha una divisió immobiliària. El president és Josep Oliu (Banc de Sabadell) per evitar conflictes familiars.
La sortida a borsa es va efectuar amb accions B, amb els mateixos drets econòmics que les A -que són exclusives per a la família- però un cinquè de drets de vot. Van atorgar un premi superior a 80 milions d'euros a la seva plantilla, un bonus de 9,3 a Marc i un paquet de 7,4 per als directius. L'evolució de la cotització ha estat: sortida 3 de maig del 2024: 24,50; 18 de novembre del 2025: 14,26. Aquesta davallada de la cotització va forçar a la família a recomprar accions dels directius que s’havien endeutat per comprar-ne a la sortida.
Xavier Puig (fill de José María) és administrador únic de Flamagas, president del consell de família i de la Fundació Puig. Ha dit que "cal cuidar tant al negoci com a la família; a mesura que passa el temps és més complicat la família que el negoci. Ser president del consell de família és com ser-ho d'una escala de veïns. La tercera generació coneixíem a l'avi; a la quarta cadascun té el seu avi, no han conegut al fundador. Les empreses familiars normalment no són líquides, són com una gàbia d'or; tenen molt patrimoni i pocs diners. A 50 anys vista ens agradaria ser recordats no per quants flascons de perfum hem venut, sinó per un projecte que beneficiï a la societat".
La sortida a borsa és un exemple de com una família pot utilitzar els mercats financers sense perdre el control del negoci, però també de com això comporta nous riscos i responsabilitats
Tenen una oficina familiar que dona serveis de planificació fiscal, per evitar els possibles problemes que cadascun tingui el seu assessor. També gestiona patrimonis personals i inversions fora del grup. I presta serveis com a xofers per portar els vehicles a la revisió o contractació de servei domèstic.
La història de la família empresària Puig mostra que el llegat d’una empresa familiar no es manté només per l’èxit empresarial, sinó sobretot per la cultura familiar que es construeix al llarg de dècades: fer pinya, crear espais de govern, assumir lideratges clars, preparar bé les transicions, buscar ajuda externa quan cal i mantenir viva la passió pel projecte. La sortida a borsa és un exemple de com una família pot utilitzar els mercats financers sense perdre el control del negoci, però també de com això comporta nous riscos i responsabilitats: el mercat no té compassió. L’oficina familiar com a tal pot estar reservada a grans patrimonis, però com a concepte de serveis als socis pot ser útil tenir en compte en molts casos.