• Empresa
  • Puig, 16 mesos després de la sortida a borsa

Puig, 16 mesos després de la sortida a borsa

L'acció de la multinacional catalana ha caigut un 36% des de la seva estrena al mercat, malgrat tancar el 2024 amb rècord de vendes

El president executiu de Puig, Marc Puig, a la cerimònia de la tocada de campana que marca la sortida a borsa de la companyia | ACN
El president executiu de Puig, Marc Puig, a la cerimònia de la tocada de campana que marca la sortida a borsa de la companyia | ACN
Marc Vilajosana, periodista de VIA Empresa | Mireia Comas
Periodista
Barcelona
03 de Setembre de 2025 - 05:30

Aquest dimecres fa un any i quatre mesos de la sortida a borsa d’una de les empreses familiars i centenàries més importants de Catalunya: Puig. 16 mesos que conformen un període potser no especialment rodó per celebrar efemèrides, però sí prou extens per valorar com ha evolucionat la situació de la que en el seu moment va ser la sortida al parquet més gran a l’Estat des del salt d’Aena el 2015, amb una capitalització de 13.920 milions d’euros.

 

Els antecedents ja apuntaven cap a un 2024 especial: l’any en què la companyia celebrava el 110è aniversari, Puig va inaugurar a mitjan febrer una nova torre al seu complex de l’Hospitalet de Llobregat, seu del hub d’operacions de la multinacional. Un gratacel de 20 plantes i 21.000 metres quadrats completat després de 10 anys d’obres i presentat davant d’autoritats com els aleshores president de la Generalitat i alcaldessa de l’Hospitalet, Pere AragonèsNúria Marín, l’encara ministre d’Indústria Jordi Hereu o el rei espanyol Felip VI.

A l’abril es feia oficial el que ja era un secret de domini públic: la sortida a borsa de l’empresa. La tocada de campana va materialitzar-se el 3 de maig, dia en què Puig va aconseguir vendre els 53,7 milions d’accions de nova creació i els 58,5 milions que ja estaven en mans d’accionistes a un preu de 24,5 euros l’acció. Resultat? 1.221 milions d’euros per a l’empresa i 1.329 milions per als anteriors propietaris, respectivament. Uns mesos més tard, el 22 de juliol, la multinacional de les fragàncies i la cosmètica entrà a cotitzar a l’Ibex-35 en substitució de Meliá. La seva cotització se situava en aquell moment en els 14.404 milions d’euros.

 

Tanmateix, la situació va fer un cop de volant el setembre de 2024, amb la presentació dels primers resultats semestrals de l’empresa després de l’inici de la cotització. Durant la primera meitat de 2024, Puig va incrementar les vendes un 9,6% fins als 2.171 milions d’euros i va assolir els 157 milions de benefici; una xifra, aquesta darrera, que implicava una caiguda del 26,6%. El director executiu de la multinacional, Marc Puig, va qualificar de “molt sòlid” el primer semestre, al mateix temps que associava la caiguda, principalment, als costos associats a la sortida a borsa. Unes explicacions que no van convèncer el mercat, com demostra la caiguda d’un 13,6% del preu dels títols de la companyia, situant-se en aquell moment lleugerament per sobre dels 22 euros.

Des d’aleshores, el preu de l’acció de Puig ha continuat reduint-se, lentament i progressiva, assolint el seu mínim el mes d’abril, quan va arribar a caure fins als 14,4 euros. El títol de la multinacional catalana ha tancat aquest dimarts 2 de setembre a un preu de 15,61 euros, xifra relativament superior, però un 36,3% del preu a què va estrenar-se l’empresa el maig de 2024. Què explica aquesta situació?

Els resultats i la força de la marca contra una sortida a preus alts

A parer del director del Màster Universitari en Finances i Banca a la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), Xavier Brun, cal analitzar la situació des de dos prismes: el sectorial i l’individual. En el primer àmbit, en què compara Puig amb companyies com les franceses Interparfum o L'Oréal, explica que, tot i que “les cotitzacions han sigut millors” que les de l’empresa catalana, “és un sector on hi ha més núvols que una altra cosa”. Una tendència paral·lela a la del sector del luxe, molt pròxim a Puig, “que no s’acaba de recuperar”. Louis Vuitton és un dels exemples més clars: en el període que va des de la sortida a borsa de Puig fins avui, el preu de l’acció de la marca francesa ha caigut un 34,9%, xifra molt pròxima a la de la multinacional catalana i d’altres firmes del sector.

En segona instància, Brun fa referència al rendiment econòmic de Puig durant aquest any i escaig. Si bé els primers resultats van experimentar la ja mencionada caiguda, les següents presentacions de resultats han demostrat el bon estat de salut de la companyia catalana: el 2024 es va tancar amb un creixement del 13,1% dels beneficis, fins als 531 milions, i un rècord en vendes de 4.790 milions d’euros, que suposava un creixement de l’11,3%. Al primer trimestre de 2025, Puig també va incrementar les vendes un 7,5% interanual, fins als 1.206 milions, mentre que en el conjunt del primer semestre l’increment se situa al 7,6%, amb unes vendes de 2.299 milions d’euros.

Dins d'aquest mateix període, al maig, la companyia va aprovar un pla d’incentius als directius de fins a 167 milions d’euros, així com el repartiment de 212 milions en dividends, efectuats el juny, a un preu de 0,3768 euros l’acció, equivalent al 40% del benefici net de 2024. “Si als primers resultats ja donen uns costos no contemplats pels analistes, es perd una miqueta la confiança en la companyia. Però l’empresa ha continuat entregant creixements, presentant beneficis i generant caixa, que no para de créixer”, identifica el professor de la UPF-BSM.

Brun (UPF-BSM): "L’empresa ha continuat entregant creixements, presentant beneficis i generant caixa, que no para de créixer”

Existeix un tercer element que el CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión, Jaume Puig, ja apuntava en una anàlisi de la sortida a borsa de la companyia publicada el maig de 2024 a VIA Empresa: el preu alt amb què la multinacional catalana va decidir estrenar-se als mercats. “L’èxit de l’operació per l’empresa no depèn tant de la quantitat de diners aixecada en aquesta operació, com dels seus efectes a llarg termini”, alertava en el seu moment Jaume Puig. Segons explicava l'expert, “el recorregut del preu de l’acció a futur depèn, en gran manera, [...] del preu de sortida de l’acció al mercat”, de manera que amb un preu moderat, “hi ha espai perquè l'acció tingui un recorregut a l'alça”, mentre que si és “massa exigent”, com identifica en el cas de Puig, “tal vegada l’evolució futura del preu no sigui tan positiva”.

Aquest comportament futur del preu de l'acció no només té un efecte econòmic a les butxaques dels inversors, sinó que també té una profunda implicació en la percepció que es té de la companyia en qüestió: “Una empresa l’acció de la qual tingui una evolució a l’alça veurà com es genera una publicitat positiva, un estat d’opinió favorable vers l’empresa, que es retroalimenta. Al contrari, si el preu de l’acció no ho fa bé al futur i no puja o fins i tot baixa, l’empresa perd pistonada, naturalment de cara als inversors, però també més enllà”. A l'article, l'expert de GVC Gaesco Gestión vinculava l'elecció d'aquest alt preu a la pressió exercida per Goldman Sachs i J.P Morgan, els coordinadors globals de la sortida a borsa: “Els candidats a coordinadors globals han fet moltes altres sortides a borsa ja abans, per la qual cosa disposen d’un avantatge evident, i solen tenir una visió molt més de curt termini”.

Brun concedeix que el preu a què va debutar Puig a borsa va ser “exigent, que no car”, però considera que avui “la cotització de Puig està molt barata” si es tenen en compte els beneficis de la companyia i els punts forts de l'empresa dins del seu sector. En aquesta línia, l'expert reivindica la fortalesa que té l'empresa en la possessió de marques com Carolina Herrera o Rabanne: “Les marques que té Puig són marques pròpies, i són número u a escala mundial. Això és un avantatge competitiu molt gran. És com Louis Vuitton: Carolina Herrera s’ha fet aquest nom en perfums”. Aquest fet, continua Brun, els permet retenir els clients i incrementar-los lleugerament el preu —“un 2-3%, com la inflació”— en un producte que, a més, és resistent a les èpoques de depressió econòmica: “El perfum és de les últimes coses que es deixen d’utilitzar quan hi ha una crisi, ja que el seu consum és bastant anticíclic: quan hi ha una crisi, la gent continua fent servir colònia perquè no es vegi que realment pateixen”.

Tenint en compte això, Brun considera que els gestors de Puig “estan fent els deures” amb el mercat, i que l'únic que podrien afegir és “parlar més amb els inversors”, un aspecte que, admet, ja s'està duent a terme. “Com diuen els americans, it's a matter of time”, conclou. Caldrà veure si la fortalesa econòmica de l'empresa és prou per convèncer uns inversors encara marcats pel llançament de fa 16 mesos.