Qui entri o surti de Barcelona per la ronda de Dalt o pel tram sud de la Diagonal, quan arribi a la zona dels Tres Molinos (antigament una sala de festes i avui dia un supermercat de la cadena alemanya Lidl) veurà que el paisatge s’ha modificat molt en els darrers anys. Es tracta d’una parcel·la que s’estén al llarg d’un pendent considerable entre el peu de Sant Pere Màrtir (aquell turó que està coronat per una antiga antena de Televisió Espanyola) i l’avinguda Diagonal i la ronda de Dalt. El pla d’urbanització de la zona, Finestrelles, va néixer a començaments de la dècada dels noranta i tot just ara es troba al tram final de la construcció dels espais previstos, després de superar tota mena d’entrebancs. No només va haver-hi una forta oposició veïnal, sinó que la planificació es va veure afectada de ple per la crisi del 2008, que va aturar un gran nombre d’inversions immobiliàries.
El projecte va ser conegut inicialment com a Pla Caufec, atès que els terrenys, al municipi d’Esplugues de Llobregat, pertanyien a la companyia elèctrica Fecsa (avui del tot absorbida per Endesa) i aquesta havia muntat una societat amb la firma francesa Cauval per tal d’edificar-hi. El tret de sortida es va donar quan Fecsa va soterrar les línies d’alta tensió que travessaven la parcel·la i que feien inviable qualsevol mena de construcció. Amb el pas del temps, la societat Caufec ja ha deixat d’estar activa i el projecte va passar a dir-se Porta de Barcelona i més tard, Porta Diagonal.
Els primers interessats a edificar a la parcel·la van ser els Sanahuja, coneguts promotors barcelonins propietaris de l’empresa Sacresa (Sociedad Anónima de Construcciones Reunidas Sanahuja). A començaments de l’any 2000 van pagar 20.000 milions de pessetes (uns 120 milions d’euros) per aconseguir aquestes 40 hectàrees de terreny. Algunes de les obres més destacades que han fet els Sanahuja són els pisos del Turó de la Peira (Nou Barris, Barcelona), que anys més tard donarien molts problemes per causa del ciment aluminós que s’hi havia fet servir, el centre comercial Illa Diagonal, on van ser socis de l’asseguradora francesa Axa o la reforma de la plaça de toros de Las Arenas. Més tard van ser protagonistes d’una eixordadora fallida producte de la crisi immobiliària i financera del 2008, de la que s’han pogut recuperar. A La gran teranyina, llibre publicat el 2017, en parlem de manera detallada.
Al llarg de la dilatada maduració del projecte Caufec-Porta de Barcelona, els Sanahuja han tingut diversos socis, entre els quals destaquen la família Lara, Florentino Pérez, els Cuatrecasas, o l’empresari de Badalona José Elías, amb qui han construït una de les dues grans torres que presidiran el complex. Per cert, ha passat tant de temps des del projecte inicial, que quan mirem qui va ser el primer arquitecte que havia de dissenyar aquestes dues torres, descobrim que es tractava de Ricard Bofill, que va morir fa prop de quatre anys.
Els Sanahuja han tingut com a socis la família Lara, Florentino Pérez, els Cuatrecasas o l'empresari badalonès José Elías
En aquests moments, el que ja s’ha construït és l’anomenada Torre One, que té funció hotelera i on Elías és un dels socis. Pròximament, veurem com s’enlaira la seva germana, una altra torre de també uns 100 metres d’altura i que estarà destinada a oficines. Paradoxalment, no es dirà Torre Two, sinó Innovation Tower. En aquesta inversió participa Emesa, l’empresa patrimonial de la família Cuatrecasas. Per altra banda, tots els habitatges ja fa temps que estan acabats i s’han venut sota la denominació comercial de Diagonalt, que els diferencia de la marca de la zona d’oficines, que és Porta Diagonal. Al final, el nombre de pisos construïts ha estat inferior a les primeres xifres que es van dir, però són tots de luxe, amb preus partir d’un milió d’euros.
La resta d’edificis del projecte, que encara estan pendents, són el Centre de Medicina de Precisió (neurociència, genètica i investigació de malalties minoritàries), vinculat a l’hospital de Sant Joan de Déu, l’anomenat ara mateix Building by Emesa, amb un ús encara per definir, però que serà hàbil per a oficines, habitatges, restauració i comerç, i finalment, hi haurà el Green Building, amb oficines corporatives, centres d'investigació i comerç. També vinculat a aquest projecte hi ha la parcel·la que queda per sota la ronda de Dalt, on Sacresa va ser el promotor inicial del centre comercial Finestrelles, que hi inclou una residència d’estudiants.
Més enllà del Pla Caufec, a aquella zona de l’àrea metropolitana hi ha hagut històricament alguns equipaments curiosos que poden generar sorpresa als lectors, sobretot als més joves. Just a la zona on s’estan construint les torres, fins al 1991 va existir un circuit de motocròs de molt prestigi, el Circuit Ciutat Diagonal. Una instal·lació permanent inaugurada el 1968 i on es van celebrar nombroses competicions d’àmbit internacional. La raó que el circuit estigués ubicat allà cal buscar-la a la propietat, i és que l’amo de la instal·lació era el fabricant de motocicletes Montesa, que tenia la fàbrica ben a prop.
Esplugas City era un poblat del 'far-west' on es feien rodatges de westerns de la productora de la família Balcázar
Però si la presència d’un circuit de motocròs a dins de l’àrea metropolitana pot sorprendre, encarà ho farà més l’existència de l’anomenat Esplugas City. Però què era Esplugas City? Doncs ni més ni menys que un poblat del far-west on es feien rodatges de westerns de la productora de la família Balcázar. La ubicació inicial del decorat era just sobre el traçat previst de la B-23, motiu pel qual el 1967 es va haver de desplaçar uns metres enllà, just on ara hi ha l’institut La Mallola.
El complex ocupava gairebé una hectàrea i estava format per tres carrers i una quarantena de cases de l’oest. S’hi van rodar desenes de pel·lícules i quan ja s’havia decidit el seu enderrocament, l’any 1972, es va aprofitar per filmar un gran incendi que ho engolia tot i que forma part del metratge de la darrera pel·lícula que van rodar-hi, Le llamaban Calamidad.