Hi ha una determinació inherent en la trajectòria de Josep Maria Campistol (Girona, 1960) que fa que miri d’enllestir la seva presentació amb la celeritat que sovint impera al sector de la salut. Una pressa, però, que en el dia a dia sap frenar a cop de "paciència". De fet, després que la seva dona li "prohibís" agafar la moto per prudència, va canviar la velocitat per la canya de pescar i les caminades a la Garrotxa i la Cerdanya. Ara, surt a buscar "quatre peixets a les set del matí, que ja no hi ha". El director general de l’Hospital Clínic de Barcelona ha protagonitzat la segona sessió de Converses amb lideratge, el cicle de trobades organitzades per VIA Empresa amb el suport del Banc Sabadell. I si ha decidit acceptar entre riures el símil futbolístic de one team player que li ha llançat el conductor de l’acte, Oriol Montanyà, no ha estat pas per una qüestió d’egos -el “més complicat de gestionar”, segons el directiu-, sinó per entendre que el bagatge acumulat valida l'autorictas de cadascuna de les seves intervencions.
Vinculat al Clínic des de la seva entrada com a resident, Campistol és metge nefròleg i catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB). La seva vida laboral s'ha mogut sempre entre els carrers de Rosselló i Casanova, al districte de l’Eixample. Ha estat el cervell darrere del Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l'hospital i el fundador del laboratori LENIT l'any 2000. Amb una beca Fulbright a Boston, més de 30 projectes liderats, 800 articles publicats i una patent de biomarcadors, Campistol combina la recerca científica amb la màxima responsabilitat executiva: va assumir la direcció mèdica del Clínic l’any 2014 i, des del gener del 2016, en pilota la general. En línia amb els paral·lelismes esportius, el nefròleg ha fet una picada d'ullet al Barça per definir la identitat de la institució: “El Clínic és més que un club. És un hospital que vol fer les coses ben fetes, és un hospital líder, però alhora és un centre universitari i de recerca".
Aquesta essència enllaça amb una història llarga i compartida que es remunta als orígens de l'antic Hospital de la Santa Creu al carrer Hospital, l'any 1401. Més endavant, l'activitat es va traslladar a la confluència de Villarroel i Casanova, en què l'any 1906 es va inaugurar de manera oficial el Clínic, juntament amb la Facultat de Medicina de la UB. Aquest vincle acadèmic és indissoluble i genètic, fins al punt que el terreny i l'edifici actuals són propietat de la mateixa UB. Avui dia, la institució funciona com un consorci públic constituït per la Generalitat de Catalunya -"que hi té majoria"- i la UB, i treballa amb la vocació ferma de ser “un pol de referència a Europa".
Coneixement, bondat i compromís
Davant la pregunta dels ingredients indispensables d’un bon líder o professional en un entorn tan exigent com el de la salut, Campistol no ha dubtat a assenyalar una combinació de qualitats que s'han de donar de manera simultània. En primer lloc, ha destacat el coneixement com un punt de partida innegociable: "Per ser un bon metge, has de ser un bon recercaire". Com a mostra de fins a on arriba l'exigència de la casa, Campistol ha recordat que el Clínic compta des de fa 30 anys amb una carrera professional que s'avalua cada cinc anys, i que "de segur és la més exigent de l'estat espanyol". Un camí en què, per escalar a cap de servei, cal haver assolit fites que van des de la tesi doctoral fins a l'obtenció de beques públiques com a primer autor.
"La gestió dels egos al món sanitari és el més complicat"
Aquesta excel·lència acadèmica, però, no serveix de res sense l'altruisme. El compromís amb el malalt i la institució pública s'ha de col·locar per davant de qualsevol temptació personal. "El sou no pot ser el primer element, sinó seria molt difícil treballar aquí", ha aclarit Campistol, i ha afegit que quan s'introdueix l'element egoista o econòmic de forma prioritària en la presa de decisions clíniques, “tot es complica”. Però el factor realment diferencial per al doctor és la bondat. Ser bona persona, en el context hospitalari, es tradueix en valors com “la transparència, la gratitud, la generositat i la capacitat de prioritzar el bé comú per sobre dels interessos individuals”, especialment en un sector en què les decisions tenen un impacte directe en la vida de les persones. "Hi ha gent que mira més el seu melic que no pas el bé comunitari. En el món sanitari, la línia de decisió és molt fina”, ha apuntat.
"Els hospitals són les estructures empresarials més complexes que hi ha", ha advertit. Sovint, un pacient pot ser abordat des de diferents vessants -"el tractament A, el B o el C"-, i la tria no sempre és senzilla. El perill, "és que el criteri mèdic es contamini. De vegades s'elegeix una opció per inèrcia professional o per hiperespecialització, sense valorar les alternatives". Aquesta mirada xoca sovint amb una de les grans realitats del sector: la gestió dels talents. Montanyà ha recuperat una cèlebre metàfora del món universitari que compara la direcció dels professors amb la dificultat de "pasturar gats". Campistol ha reconegut que “la gestió dels egos” és el repte més complex de la seva posició. “Metges, investigadors i cirurgians viuen sotmesos a una pressió extrema en què quan reben un gran reconeixement extern, això alimenta les conductes individualistes”.
Ser l'investigador principal d'un projecte d'èxit atorga un prestigi que un altre no tindrà, i en un escenari en què "el pastís dels fons és finit", la competència esdevé feroç. Aquesta rivalitat no és només interna, sinó que es trasllada a la relació amb altres grans centres de referència com l'Hospital Vall d'Hebron, amb els qui el Clínic manté una "competència sana" pel finançament i pels projectes de recerca. El sector públic no competeix amb les regles del privat, però està subjecte a unes línies vermelles que no es poden travessar. Davant de la temptació de precipitar-se, el nefròleg utilitza la saviesa popular per recordar que, tot i no ser de pagès, sap perfectament que la fruita madura cau pel seu propi pes quan li arriba el moment, i que gestionar una institució com el Clínic requereix hores, dedicació i, sobretot, molta calma.
"La confiança és molt difícil d'aconseguir i molt fàcil de perdre"
A l'hora d'articular els equips, el director general del Clínic aposta per enfortir l'empatia, la comunicació interna a través de l'escolta activa i, per sobre de tot, la confiança mútua. Pel nefròleg, la confiança funciona igual que l'amistat: “És molt difícil d’aconseguir i molt fàcil de perdre”. Tot plegat també s'aplica al relleu generacional, un àmbit en què Campistol s’ha mostrat com un ferm defensor dels professionals joves i dels “resultats brillants al MIR”. Lluny de subscriure els tòpics sobre la manca de compromís de les noves fornades, ha destacat la seva altíssima preparació i una escala de valors “molt saludable” que prioritza la conciliació familiar i el benestar personal, un factor que obliga les organitzacions a dissenyar projectes que siguin "atractius i engrescadors" per retenir el talent.
El nou Clínic, ciment a ciment
El full de ruta del futur projecte arquitectònic de l'hospital també ha estat una qüestió clau durant la conversa, atès que fa més de mig segle que es discuteix la necessitat d'un nou espai. El Nou Campus de Salut Clínic s'ubicarà a la part alta de la Diagonal, als terrenys de l'actual Servei d'Esports de la UB. "Aquest matí llegia un document de l’any 1971 que deia que, a causa del maltractament de l’edifici, el Clínic necessitava un nou espai; han passat 55 anys i encara no el tenim", ha lamentat el directiu. L'actual centre de 100.000 metres quadrats, amb 120 anys d’història, ha quedat "macrocomprimit": "L’hem maltractat, però gràcies a això en tindrem un de nou, espero que ben aviat", ha demanat.
La viabilitat del nou Clínic es recolza en la fortalesa interna d'un hospital que destaca pel seu caràcter multidisciplinari. "No som monogràfics; un bon hospital necessita bons professionals i un cercle virtuós en què, cada vegada més, els cardiòlegs han de treballar de bracet amb els cirurgians". El repte ara és "deixar el tren a les vies i amb prou maquinistes per tirar endavant": "Estic segur que tindrà la força i el talent necessaris. Nosaltres haurem posat els fonaments i definit el rumb, però a la casa hi ha molt de talent capaç d'agafar el testimoni per fer que el tren no descarrili i, fins i tot, fer-ho millor", ha assegurat Campistol.
"No som monogràfics; un bon hospital necessita bons professionals i un cercle virtuós en què, cada vegada més, els cardiòlegs han de treballar de bracet amb els cirurgians"
En un horitzó de quinze o vint anys, el nefròleg ha pronosticat que el sector viurà una transformació radical en què la tecnologia de diagnòstic per la imatge i la intel·ligència artificial agafaran embranzida, "sempre sota el control i la supervisió dels professionals". No obstant això, aquest salt cap al futur no implicarà que el Clínic perdi la seva essència de barri: "L'hospital mantindrà la proximitat a l'Eixample per oferir suport sociosanitari, especialment a la Facultat i a les instal·lacions dels carrers de Villarroel, Casanova, Provença i Rosselló. No marxarem de l'Eixample, us seguirem cuidant", ha aclarit Campistol amb un somriure. La idea és mantenir estructures perquè els pacients puguin fer-se ecografies, analítiques o rehabilitacions al costat de casa, i es derivin les intervencions complexes al nou complex esportiu.
Absentisme al Clínic? Consell de govern?
El torn de preguntes del públic ha deixat entreveure l'absentisme com una de les grans preocupacions actuals. Campistol ha ofert una radiografia dual i transparent de la institució, en què conviuen dues realitats (i convenis) dispars. D'una banda, el personal mèdic en el sentit més estricte de la paraula presenta una taxa d'absentisme pràcticament residual, d'un 1%, una xifra que "també inclou els permisos per embaràs". D'altra banda, el conveni general registra una taxa del 10%, una xifra que el director general reconeix com a alta i perjudicial per a l'organització.
En paral·lel, la governança de l'hospital ha fet un salt de gegant en l'última dècada. Campistol ha recordat que, històricament, el Clínic depenia de Madrid i no disposava de consell de govern propi, una anomalia que es va solucionar amb la constitució del consorci l'any 2015 i l'assumpció de la seva direcció general el 2016. El director general ha fet valdre l'actual consell de govern de la institució, un òrgan que reuneix setze persones i que combina la representació institucional de la Generalitat i la UB amb la veu dels mateixos treballadors a través de representants escollits de manera democràtica.
El personal mèdic del Clínic presenta una taxa d'absentisme de l'1%, mentre que el conveni general registra una taxa del 10%"
Quan ha fet memòria dels "cinc o sis" consellers de Salut que ha vist passar durant el seu mandat, ha lloat la idoneïtat de perfils com el de l'actual consellera de Salut, Olga Pané, pel fet de ser metgessa i conèixer de prop la realitat assistencial. Malgrat reconèixer que gestors provinents d'altres àrees de gestió han fet bones aportacions en el passat, Campistol ha defensat que "ser coneixedor del món sanitari és molt important; s'han de tenir habilitats polítiques, evidentment, però saber del sector t'ajuda a l'hora de dialogar", ha assenyalat.
Si Campistol mira enrere per trobar els seus referents, evoca immediatament la seva etapa formativa a l'hospital sota la mentoria del que ha batejat com les "tres R": els doctors Rodés, Revert i Rozman. "Em van ajudar en aspectes diferents, els vaig admirar i van ser els meus mentors en aquella època". Avui, és ell qui intenta retornar el testimoni a través de les tutories i mentories dels residents, caps de servei i nous directius. El dia que deixi el timó d'aquest gegant sanitari de l'Eixample, no voldrà pas que se'l mengi l'ego, sinó que voldrà ser recordat "com una bona persona, un bon nefròleg i algú absolutament compromès amb la institució".
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat