Josep Maria Serarols és un empresari berguedà, soci i conseller delegat de l’empresa familiar Ballús, SA, dedicada a l’explotació d'estacions de servei, distribució de combustibles, centre de pneumàtics i reparació d’automòbils, i altres serveis a l’automobilista; així mateix, és soci-gerent del despatx Serarols & Associats SL, especialitzat en assessorament empresarial integral des de 1984. Des del 2019 és el president de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB) amb una renovació important dels membres del col·lectiu d'empresaris. I un objectiu comú: més industrialització a la comarca, retenir el talent i deixar de ser una “terra de pas”.
Amb la mirada a la Nit de l’Empresa que se celebra el dijous 20 de juny, Serarols rep presencialment a VIA Empresa un matí de juny al centre de Berga per endinsar-se a una comarca que va viure un passat lligat a la mineria i la indústria tèxtil a un present i futur de petits empresaris locals i l'aposta pel turisme rural. El Berguedà és una de les comarques que més s'ha transformat des dels anys 90. I amb ell, n'extraurem una radiografia única. Atenció a la visió ACEB i la reactivació econòmica, l'impuls del polígon d'Olvan i la crida a més sinergies entre totes les administracions.
Qüestionari breu:
Defineix el Berguedà amb una paraula: futur.
Un repte per al vostre territori: que al Berguedà hi hagi més indústria.
Una empresa per treure'n pit: Paulig, que es dedica al sector alimentari i de les begudes.
El sector del moment: la fusta sostenible.
Una personalitat destacada, del passat o del present: Petits empresaris que fan moltes coses.
Una lliçó apresa recentment: A la política institucional, canvien les persones, però no canvia la situació. Hi ha professionals que compren un marc mental determinat i s'acomoden. I llavors tot es converteix en una paradoxa i sembla que la patronal sigui "antisistema".
Si visitem l'ACEB d'aquí a cinc anys, com us agradaria trobar-vos? Estar en posicions de "UEFA" pel que fa als indicadors d'activitat econòmica del Berguedà.
Nascuts l'11 de maig del 1977, poc després de la restauració de la democràcia al nostre país, des de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) compteu amb 47 anys d'història i 312 socis. Una institució històrica, però, com explicaríeu la vostra funció a algú que no us coneix?
L'Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) va néixer el 1977 per representar la realitat empresarial de la comarca, des del que viuen els autònoms, els petits empresaris fins a grans empreses del Berguedà. Amb 312 socis representem a pràcticament 600 empreses de la comarca. I ho tenim clar: formem a nous treballadors i cobrim les necessitats dels nostres socis i tot el que detectem per millorar. A més, també ajudem als empresaris amb l'actualització de les normatives i millorem les relacions amb l’administració. Però, el més important de tot és que som un lobby i, perquè ens entenguem, volem fer sentir la veu i inquietud de l'empresari davant de l'administració.
Quina és la vostra relació amb l’administració a tots els nivells, des del local fins a l’estatal?
En primer lloc, l'empresari se sent molt sol i poc acompanyat per l'administració. Seré directe: no tenim una administració facilitadora de l'activitat econòmica.
“Volem fer sentir la veu i inquietud de l'empresari berguedà davant de l'administració”
Quines són les singularitats del teixit empresarial que fan únic el Berguedà?
Per entendre el Berguedà cal una retrospectiva del passat en què la indústria tèxtil i la mineria estaven en auge, eren els sectors tractors de l'economia berguedana. En canvi, ara no hi ha cap sector principal o “conegut” i des de l'ACEB volem recuperar la potència industrial que teníem. Perquè el Berguedà és molt diferent, sobretot el de l'Alt i el Baix Berguedà, que a part d'una diferència paisatgística també hi ha una diferència econòmica. Són gairebé oposats.
Recentment, hem rendibilitzat i potenciat el turisme rural, però cal que el visitant consumeixi més a la zona. I sobretot, la nostra gran batalla és que cal deixar de ser una "terra de pas".
Què significa “terra de pas” per qui no ho conegui?
Doncs que no som ni carn ni peix. No tenim consideració de comarca industrial, però tampoc de turística. Estem entre el Bages i la Cerdanya, dues grans potències i, sentim que volem trencar amb aquesta percepció i convertir-nos en un destí únic. Sento que últimament ens estem convertint en una "zona dormitori" i que el talent cada dia agafa el cotxe i se'n va a treballar al Bages Nord o Osona. Tenim un potencial brutal amb grans empreses que són capaces de produir productes que molta gent ni s'imagina.
“Sento que últimament ens estem convertint en una ‘zona dormitori’ i que el talent cada dia agafa el cotxe i se'n va a treballar al Bages Nord o Osona”
Quines serien les principals reivindicacions d'una comarca de 40.000 habitants capitanejada per 1.215 empreses, la majoria d'elles amb menys de nou treballadors?
En primer lloc, necessitem sòl industrial i fa 19 anys que tenim un "tema encallat", que és el Polígon d'Olvan. La nostra comarca exigeix una ampliació de l’oferta de sòl industrial. Actualment, els polígons es concentren en pocs municipis, amb un alt percentatge d’ocupació (70% o més) i en alguns casos amb data de construcció anterior al 1970. El Polígon d'Olvan suposa 53 hectàrees noves de terreny pel sector industrial, ampliables a 100 segons l’Institut Català del Sòl. La superfície d’Olvan és, doncs, molt superior a la mitjana dels polígons de la demarcació de Barcelona.
Els partits polítics, des dels més conservadors als més alternatius, no han fet res per aconseguir tirar amb "facilitat" aquest projecte endavant. De moment, estem en una primera fase de comercialització i hi ha empreses que estan a punt de començar les obres. Necessitem que el gran talent del Berguedà no marxi al Bages.
Com a anècdota, a vegades em conviden a veure importants indústries del Bages i quan em presenten els “nous fitxatges” o els enginyers, la majoria són del Berguedà. I m'agradaria que també poguessin treballar a "casa". Hem de poder aprofitar el teletreball, que tampoc estem molt lluny de Barcelona, les bones empreses que tenim al Berguedà i la retenció del talent.
I quines són les empreses capdavanteres o referents del Berguedà per poder “lluitar” contra la resta de la competència?
Sé que als mitjans de comunicació us agrada publicar els rànquings de facturació comarcal i a VIA Empresa ho heu fet (riu), però també és essencial la repercussió de cada una, més enllà de les xifres globals. Quines destacaria? La primera, Paulig, seguida del Grup Boix, que és una companyia estratègica amb un sector en auge: la fusta sostenible. I una curiositat, al Berguedà comptem amb el 90% del sector de la fusta constructiva de Catalunya. I ho hem d’aprofitar. I també Macusa, que es dedica al mateix sector.
"Quan a vegades em conviden a veure importants indústries del Bages i em presenten els nous fitxatges o els enginyers, la majoria són del Berguedà"
Per què formeu part de Foment del Treball? Què espereu de la vostra unió amb el Consell Pime?
És un encert que estiguem a Foment del Treball. En primer lloc, perquè som una entitat absolutament independent i comptem amb un ampli suport de Foment sempre que ho necessitem. Amb el Consell Pime, nascut l’octubre del 2023, encetem una nova etapa i coneixem altres territoris, com el Gran Penedès, Sabadell, Osona i busquem noves sinergies de col·laboració entre tots nosaltres. A més, des de Foment del Treball s'agrupa les grans empreses, però també les més petites.