En unes poques setmanes, la secciód’handbol del Barça tornarà a disputar, com ja és costum, la final a quatre de la Copa d’Europa d’aquest esport, una competició que ha guanyat sovint, fins a onze ocasions (rècord absolut del continent). Aquest sistema de final a quatre es va implantar la temporada 2009/10 i des d’aleshores s’ha jugat sempre a la mateixa seu, Colònia, i ja en són catorze edicions disputades. El nom del pavelló on se celebra aquesta fase final ben segur que sonarà a la majoria d’aficionats a l’esport -no només als de l’handbol- i no és cap altre que LanxessArena. Però què és Lanxess? Això és el que explicarem tot seguit.
L’any 2004 l’empresa alemanya Bayer va prendre la decisió de reestructurar els seus negocis i, fruit d’això, va veure que la divisió d’estirènics i polímers en general no tenia cabuda en els seus plans de futurs, de manera que van fer un spin-off amb el segment referit. L’operació va consistir a crear una societat que agrupés aquestes activitats per, aleshores, treure-la del perímetre del grup Bayer. La societat creada es va dir Lanxess, que segons ells mateixos és una composició del terme francès lancer (avançar) amb l’anglès success (èxit). Sigui com sigui, aquell 2004 la nova firma es va separar del gegant Bayer a partir de la creació de noves accions que van ser proporcionades als accionistes de la casa matriu a raó d’una acció de Lanxess per cada deu de Bayer.
Lanxess és una composició del terme francès 'lancer' (avançar) amb l’anglès 'success' (èxit)
Aquest mecanisme es va emprar per evitar el que consideraven un salt al buit massa arriscat, com hagués estat sortir a cotitzar a borsa directament. Si el bescanvi es va fer l’estiu del 2004, la sortida a borsa no es va fer fins el 2005, quan ja existia una base sòlida d’accionistes gràcies al bescanvi. En els anys posteriors a l’entrada en borsa, aquesta firma d’especialitats químiques ha vist com el preu de les seves accions s’enlairava amb certa facilitat, fins a gairebé triplicar el seu valor només dos anys després de l’inici de la cotització; o també multiplicar per quatre l’abril del 2011, o sigui sis anys mig després d’entrar al mercat. En els anys anteriors a la pandèmia va estar cotitzant sovint a màxims (entre 60 i 65 euros, quan el preu inicial del 2005 havia estat d’uns 15 euros), però d’ençà del 2021 va entrar en una dinàmica baixista que encara perdura, encara que avui cotitza a preus que són més o menys el doble dels inicials. En tot cas, Lanxess ha estat una bona opció per fer diners.
En l’actualitat, la companyia considera que el 95% del seu capital és free-float, o sigui, que cotitza lliurement a borsa sense formar part de cap paquet estable de control. Si donem un cop d’ull als màxims accionistes, comprovarem que el principal és una companyia asseguradora, que té un 5% del capital com a inversió financera, seguida pel fons de pensions dels treballadors (3%) i per diversos fons d’inversió amb participacions al voltant també del 3%, entre els quals hi ha precisament Dimensional, aquell que figura entre els màxims accionistes del BancSabadell i que pròximament s’hauran de mullar respecte de l’acceptació o no de l’opa hostil presentada pel BBVA.
El president de Lanxess és MatthiasL. Wolfgruber (doctor en química, amb tota la carrera feta dins d’aquest sector), mentre que el càrrec de primer executiu recau en la persona de MatthiasZachert (financer, amb passat a Mercedes-Benz, Aventis Pharma, Hoescht i Rhône-Poulenc; també vinculat a Merck i Siemens). La facturació de l’empresa s’enfila per sobre dels 8.000 milions d’euros anuals i el 2023 els beneficis van saltar als 440 milions respecte dels 250 de l’exercici anterior, tot plegat gràcies a la trentena de marques pròpies dels àmbits on operen, és a dir, aromes, bioseguretat, control microbià, pintures, additius basats en polímers i productes industrials intermedis destinats a ser incorporats en productes finals d’altres fabricants.
Com ja vam comentar en el seu dia, aquesta operació de Bayer consistent a vendre’s la part del negoci no estratègica pot recordar a la que va dur a terme la petroliera BritishPetroleum quan es va desprendre del negoci químic. El comprador va ser precisament Sir Jim Ratcliffe, que va abonar els 37 milions de lliures que costaven els actius que BP posava en venda. Aquesta adquisició va ser la primera pedra de l’imperi de Ratcliffe, ara valorat en més de 20.000 milions de dòlars.
La facturació de Lanxess s’enfila per sobre dels 8.000 milions d’euros anuals
Vist això, ara cal esperar que quan els culers sintonitzin la televisió el pròxim dia 8 de juny per veure el Barça d’handbol intentar conquerir una nova copa d’Europa i els narradors facin esment al Lanxess Arena tots ells sabran què vol dir Lanxess i quina és la seva història.