En un món on la intel·ligència artificial ha deixat de ser futur per convertir-se en una realitat omnipresent, parlar de lideratge ja no pot basar-se en els esquemes tradicionals. Els líders que necessitem avui no són només gestors eficients o estrategs brillants, sinó persones capaces d'entendre i gestionar la complexitat, de posar la tecnologia al servei de les persones, i de guiar els seus equips amb una combinació poc habitual però cada cop més imprescindible: empatia i visió digital.
L’impacte de la IA en els negocis és profund. Automatitza processos, analitza dades a una velocitat sobrehumana, genera contingut, optimitza decisions... Però hi ha una cosa que, de moment, no pot fer: liderar amb ànima. És a dir, inspirar, escoltar de veritat, construir confiança, generar sentit i propòsit. Per això, el lideratge del segle XXI no serà (només) tecnològic: serà radicalment humà.
Vivim temps líquids, imprevisibles i accelerats. La disrupció ja no és l’excepció, sinó la norma. Els lideratges jeràrquics, verticals i centrats en el control s’han tornat insuficients. Ja no es tracta de tenir totes les respostes, sinó de saber fer les preguntes adequades. De saber articular equips diversos, intergeneracionals i multidisciplinaris, capaços de pensar junts i aprendre de pressa.
El lideratge del segle XXI no serà (només) tecnològic: serà radicalment humà
Aquesta nova manera de liderar no es basa a destacar individualment, sinó a fer créixer els altres. No busca escalar ordres, sinó facilitar converses. No imposa, sinó que inspira. Com diu el pensador Simon Sinek: “Els bons líders no són els que tenen poder sobre la gent, sinó els que donen poder a la gent”.
Per il·lustrar aquests nous lideratges, comparteixo tres referents globals. I, sens dubte, molts més els podríem trobar també a casa nostra.
Satya Nadella (Microsoft)
Quan va assumir el càrrec de CEO, Microsoft era una empresa tancada en si mateixa, més centrada a competir que no pas en col·laborar. Nadella va impulsar un canvi cultural profund, basat en l’aprenentatge continu, la col·laboració i l’empatia. Avui, Microsoft és una de les empreses més influents en intel·ligència artificial, però ho fa des d’una cultura de lideratge que posa les persones al centre. El seu llibre Hit Refresh és tot un manifest de lideratge humà en temps tecnològics.
Emma Giner (ex-Zara, consultora en People & Culture)
Des del món del talent i la cultura, Giner defensa que els líders del futur són aquells que “creen contextos perquè les persones brillin”. Parla de lideratges horitzontals, transparents i amb visió sistèmica. En els seus projectes, demostra que la innovació no depèn només de la tecnologia, sinó del clima de confiança que els líders saben generar.
Audrey Tang (exministra digital de Taiwan)
Un exemple extremadament inspirador de lideratge públic basat en tecnologia i ciutadania. Tang, programadora i activista, va promoure una manera radicalment oberta de governar: implicant la ciutadania en les decisions, compartint dades de forma transparent i utilitzant tecnologies digitals per enfortir la democràcia. Un lideratge que combina alta competència digital amb una profunda ètica col·laborativa.
Durant dècades, hem associat el lideratge amb la figura de l’heroi solitari: decidit, infal·lible, carismàtic. Però avui el que necessitem són facilitadors. Persones capaces de construir xarxes, fer emergir la intel·ligència col·lectiva, gestionar la incertesa i activar el talent dels equips.
Líders que, com deia Xavier Marcet, “no busquen excuses, sinó resultats amb sentit”. Que no només dirigeixen, sinó que acompanyen.
Aquests nous lideratges saben que la IA pot ajudar-los a decidir millor, però no pot substituir el seu criteri. Que pot donar-los dades, però no valors. Que pot predir, però no empatitzar. Per això, lideren amb tecnologia, però també amb consciència. I assumeixen la responsabilitat no només dels resultats, sinó també del tipus d’organització i cultura que deixen com a llegat.
És legítim i necessari incorporar IA a tots els processos: des de la gestió de projectes fins a la comunicació interna. Però el gran salt qualitatiu vindrà quan els líders entenguin que la tecnologia és un mitjà, no una fi. Que el repte no és si la IA ens substituirà, sinó com ens complementarà. I que el veritable avantatge competitiu no serà tenir més algoritmes, sinó més persones compromeses, preparades i motivades.
Com diu Áurea Rodríguez, potser cal començar a liderar com les formigues: amb coherència, col·laboració i sentit de comunitat. És a dir, recuperar la dimensió humana del lideratge enmig de la gran disrupció digital. Posar la tecnologia al servei del propòsit. I liderar, sí, amb dades, però també amb cor.