Un pot aprendre molt revisant el compte de resultats de CaixaGuissona, la caixa del grup bonÀrea. La primera conclusió és evident: vivim temps de bonança per al sector financer després d'una dècada molt dura. La segona és que, en el marc d'aquest creixement, les cooperatives de crèdit brillen amb llum pròpia.
A Catalunya n'hi ha dues —CaixaEnginyers i la que avui ens ocupa—, i totes dues mostren un balanç impecable. En el cas de CaixaGuissona, ja són quatre anys de beneficis rècord. Enguany, 19,3 milions d’euros (+23,4% interanual). El ritme de captació, a més, està disparat: la firma registra 1.000 altes cada mes, i ja supera els 108.000 clients totals. Per acabar-ho d'adobar, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) l'ha triat com l'entitat millor valorada de l'Estat.
Qui surfeja aquesta onada d'èxits és Martí Bravo, director general des de fa tres anys, tot just quan començava el repunt. Bravo és un optimista de mena, però és la cautela la virtut que destaca per sobre de la resta. Un tarannà que va adquirir dels moments no tan bons i que avui s'ha convertit en el segell propi de la cooperativa que dirigeix.
On s'impulsa CaixaGuissona per assolir quatre anys consecutius de rècord?
Sobre la recomanació del ja client cap al nou. La nostra política és molt senzilla: ens dediquem a fer banca tradicional de tota la vida, és a dir, captem dipòsits i els remunerem bé. I, sobretot, tractem tothom per igual. Fa quatre anys, quan es va produir la pujada de tipus d'interès, CaixaGuissona va acompanyar els dipòsits d'una manera molt d'acord amb les remuneracions del mercat, i això ens va donar a conèixer d'una manera important. També va traslladar-se a la captació de molts nous clients.
Diríem que l'augment de tipus ens va ajudar a créixer els dos primers anys, mentre que aquests últims dos ha estat més aviat a causa del volum de clients que vam aconseguir. Estem creixent a raó de 1.000 clients al mes. Això vol dir més volum de negoci i més balanç i, al final, encara que el nostre marge sigui petitet, tot plegat fa que anem fent passos importants en beneficis. La nostra missió, però, no és guanyar un 30% més cada any. El que podem fer és oferir un servei impecable, pròxim i que la gent ho valori. I les xifres ens estan donant la raó.
Independentment del ritme, com es pot sostenir aquesta dinàmica de creixement?
Volem que el nostre creixement sigui orgànic. Ara fa uns mesos que vam inaugurar una oficina a Manresa, però això no vol dir que tinguem expectatives d'anar obrint oficines a cada ciutat. El que volem fer és que, quan hi hagi un punt on ja tenim una demanda important, fer el pas crític i obrir un nou establiment per tenir la gent de la zona més ben atesa. També és molt important tenir en compte que la nostra transaccionalitat es fonamenta principalment perquè sigui en línia. Nosaltres no cobrem comissions per prestació de serveis, per tant, l'impacte que té aquesta partida al nostre balanç és només d'un 2%, quan a la resta del sector està fàcilment per sobre del 35% o 40%. La nostra recurrència ve tota del marge d'interessos, de forma que hem de tenir cura i ser tan eficients com sigui possible. A banda de no cobrar comissions, la nostra base principal és el tracte proper en línia o telefònic, i això ens fa ser una entitat molt àgil. Quan donem resposta, volem que la gent se senti ben atesa.
En un moment que es parla molt de digitalització a la banca, CaixaGuissona té gairebé el 100% de les operacions en línia. Van avançats al sector.
Fins i tot, jo diria que molt avançats. Fa anys que vam posar això sobre la taula perquè fos un model únic, i després el sector ha anat cap aquí. Per això li deia que obrirem oficines per zones només quan faci falta. Tampoc li negaré que internament hi ha un debat sobre algun punt de Catalunya que no està gaire ben cobert. És clar, avui ja tenim 110.000 clients i ara mateix estan més repartits que mai.
"La captació sense publicitat està sent espectacular; aquest primer trimestre de 2026 hem tornat a fer rècord"
Com es conjuga, doncs, el fet de ser una cooperativa de crèdit pràcticament digital amb el de ser una banca de proximitat?
Li poso per exemple un exemple que és molt clar. Tots hem intentat contactar algun cop amb una entitat per telèfon i coneixem aquesta sensació de no trobar la manera de parlar amb una persona. Està molt bé que tot es porti cap a la tecnologia, però penso que també ha d'haver-hi un input humà. En el nostre cas, això succeeix el 100% de les vegades. Quan algú ens truca, el mandat és ser supereficients i que les cues siguin les menors possibles. Després hi ha un altre punt, que és que el client es pugui autogestionar. La nostra aplicació i la nostra web estan pensades perquè tothom pugui fer-ho davant qualsevol problema.
És veritat que el fet de no cobrar comissions i de ser una banca molt senzilla també suposa que la conflictivitat sigui mínima. Normalment, la gent truca a una entitat quan veu alguna comissió cobrada o una despesa que no li quadra. En el nostre cas, com que no tenim aquest cost per servei, el conflicte és zero. I això també ens estalvia moltes trucades. Quan algú ens truca és perquè realment té una necessitat, i nosaltres hem d'atendre-la al moment. Aquesta conjunció, a partir de l'expierència, ha fet que el nostre servei ens hagi portat a ser l'entitat més valorada per l'OCU.
Aquest és el creixement orgànic de què parla.
Sí, crec que hem trobat el punt d'equilibri exacte. La captació sense publicitat està sent espectacular; aquest primer trimestre de 2026 ja li puc avançar que hem tornat a fer rècord. La gent està molt còmoda, totes aquestes coses es perceben i això es tradueix en noves obertures i nous clients.
Sobta que obrin oficines tenint una operativa digital i telefònica tan ben agafada. Especialment, si la tendència al sector és precisament l'oposada.
Ens dona més capacitat. Hi ha gent que ens demana tenir una oficina física. El que no farem és començar a obrir oficines perquè sí. Som una entitat responsable, i si sabem que hi ha una ubicació amb molta demanda, tenim aquest àmbit cooperatiu i voldrem respondre a les necessitats reals. En el cas de Manresa, era un tema pendent de fa anys i ara hem fet el pas. Hi ha altres punts que estem valorant, però no hi ha cap urgència. És possible que en els pròxims anys fem algun passet més.
Aquests punts han de ser grans ciutats?
El suport del nostre model és estar en punts amb poblacions elevades, perquè ens donen l'opció d'oferir més cobertura. I a Catalunya ho tenim tot cobert menys la província de Girona.
El pas lògic, doncs, seria Girona.
Bé, és una ubicació on cada vegada tenim més clients i hem tancat acords importants. Hem fet passos, i ara estem en un moment favorable i dolç. Això no vol dir que obrim una oficina d'aquí a uns mesos, però ara mateix seria molt raonable fer-ho.
Descarten fer-ho aquest 2026, en tot cas?
Seria molt ajustat per temps. Entre que decidim, mirem el local... Potser pot semblar que en dos mesos ho tens fet, però no és així de ràpid. Tanmateix, el que sí que és probable és que de cara al pròxim exercici fem una introspecció molt més ferma. És un bon moment, els tipus continuen en unes cotes en què es pot generar un cert marge i caixa, de forma que es poden prendre decisions de negoci que no havíem fet en els últims anys.
I fora de Catalunya?
El nostre negoci principal és Catalunya. Llavors, plantejar-se obrir oficines fora d'una ubicació on no tens balanç ni xifra de negoci...
"El següent pas lògic seria obrir una oficina a Girona, és un moment molt raonable per fer-ho"
Jo pensava concretament en l'Aragó.
És cert que l'Aragó representa una situació excepcional per la sinergia amb el grup, però el criteri és el que he comentat abans. Si d'aquí a uns anys hi ha una necessitat en funció de la demanda de clients i el creixement orgànic, ho plantejarem. Però ara mateix tenim altres punts amb més dinamisme comercial.
CaixaGuissona creix a ritme rècord, però també ho fan altres cooperatives de crèdit com CaixaEnginyers o Laboral Kutxa, que ara vol expandir-se per Catalunya. En un moment en què el tracte amb el client ha esdevingut especialment rellevant, ha arribat el moment de la banca cooperativa?
Jo crec que sí, les cooperatives han fet passos endavant quant a quota de mercat. La gent sempre vol saber més sobre els serveis que demana, i les cooperatives tenim un esperit que va més enllà del dia a dia i d'allò que és una entitat financera; no només prestem serveis, sinó que tenim un impacte potencial rellevant, i això desperta la curiositat de molts clients.
També és cert que CaixaGuissona, malgrat que és una cooperativa, no és gaire comparable a la resta. Només cal mirar el compte de resultats: com deia, el pes de les comissions és molt inferior i l'efecte de les vinculacions no és la nostra palanca. Nosaltres tenim un model singular que hem estat treballant molts anys, i a la gent, quan el coneix, li fa certa il·lusió perquè és molt senzill. La nostra concepció del negoci sempre ha estat posar-nos el barret de client. Com a client, vull que quan em desperti no trobi càrrecs que no toquen i que el producte sigui senzill. És cert que això últim fa que no podem arribar a tothom, però pel que fa al particular o la pime, que és la nostra aspiració, podem atendre el 80%-90% sense cap problema.
Capten molt client descontent de la banca tradicional?
Ni sí ni no. Diria que captem molta gent que vol provar models de banca diferents. Sobretot, la gent vol avui coses simples i concretes; quan les compliques o veus molta lletra petita, la gent està molt escarmentada en general. Una part molt important del nostre èxit ve del tracte personal, però també de la simplicitat i del fet que tractem tothom igual. En el finançament de la compra d'un cotxe, per exemple, demanem el mateix tipus d'interès al client nou i vell, i ens ajustem el màxim possible sigui qui sigui. Això fa que el nostre model sigui molt escalable.
A Catalunya s'han tancat 6.000 oficines bancàries des de 2008, i l'Acco veu risc d'exclusió financera. Vostès ho han detectat també?
No. Totes les entitats en general en som conscients i intentem posar-hi totes les eines possibles perquè això no succeeixi. Cada entitat té el seu focus, però tots els directius estem molts conscienciats que hem de fer un esforç. En el cas nostre, com que no tenim pràcticament oficines, assumim la comissió que han de pagar els nostres clients [per retirar efectiu de caixers d'altres entitats] i la subvencionem. És una manera d'evitar aquest risc d'exclusió i que el client que sigui d'un poblet aïllat tingui un servei ben cobert.
Fa uns dies, a VIA Empresa, Oriol Amat va mencionar CaixaGuissona com a exemple quan defensava que la consolidació bancària no s'hauria de dur a terme en funció de la dimensió, sinó valorant la gestió de riscos.
Hi estic totalment d'acord.
Al sector s'ha parlat darrerament de possibles operacions corporatives entre la banca mitjana i petites entitats. És una tendència que observarem aviat?
A Espanya hi ha molts jugadors molt grans que estan molt ben dimensionats. A Catalunya hi ha dues cooperatives —CaixaEnginyers i nosaltres— que tenim l'impacte que tenim, però si mirem arreu d'Espanya, hi ha moltes ubicacions que són més nombroses. Pel que fa a la consolidació, ara mateix estem en un punt correcte.
O sigui, no hi veu l'espai.
Bé, tal com estem avui amb els tipus d'interès i amb els resultats que es presenten, no hi ha la necessitat econòmica tan imperiosa d'altres èpoques en què els nombres no sortien. Aleshores, per compartir despeses fixes, la consolidació sí que tenia sentit. Ara mateix li puc assegurar que la competència és molt sana, només cal comparar una mica el que hi ha al mercat. Actualment, no crec que sigui una prioritat. Al revés, el fet que hi hagi entitats petites és molt bo, perquè ens permet ser més propers, ser en ubicacions que els grans no tindrien tan ben ateses i entendre millor el que passa al territori. Per tant, jo diria que no, però ja sap que el sector financer és molt intens i poden produir-se canvis ràpidament.
"No entrarem en la guerra hipotecària, tinc claríssim que els diners que remenem són dels nostres socis i que la nostra missió és fer coses que tinguin sentit"
Aquest primer trimestre hem constatat que cada entitat ha adoptat una estratègia diferent quant a les hipoteques. Coincideix amb alguns bancs que han denunciat una guerra hipotecària?
Hi coincideixo. Nosaltres no hem fet hipoteques fixes des que no hi ha tipus negatius, perquè no hi sabem treure la viabilitat econòmica. Amb el nostre model, el fet de no vincular fa que el nostre marge amb una hipoteca sigui amb els interessos. Llavors, prestant a 30 anys amb el 2% fix, quan tens al mercat altres opcions sense risc pràcticament... La quota està pràcticament al doble, al 3,83%-3,90%, com el bo espanyol. Sí que és cert que sense vinculacions el preu se situa fregant el 4%, i que en funció de quines s'assoleixin es pot rebaixar pràcticament un punt o punt i mig.
Nosaltres mai no ho hem vist raonable. Tinc claríssim que els diners que remenem són dels nostres socis, per tant, la nostra missió és fer coses que tinguin sentit. No hem entrat en aquesta competència que hi ha hagut i ens hem dedicat a fer hipoteques mixtes amb un component fix, i en l'últim any hem crescut un 16% en saldo viu. Hem sabut atacar molt bé l'actiu, però sí que és cert que en el mercat hipotecari hem tingut més dificultats, tot i que també hem crescut el nombre d'operacions un 80%. Però hem tingut dificultats perquè la competència ha sigut molt, molt agressiva. Aquí també suma la gran banca. Ells van amb objectius de captació, i una manera molt fàcil de captar és amb un bon producte hipotecari, encara que sacrifiquin una mica de marge. En el nostre cas, qualsevol producte que tenim sobre la taula és sempre amb una rendibilitat econòmica. En aquest cas, nosaltres no l'hem vist, i per això no l'hem ofert.
Fins i tot, alguns executius com Gonzalo Gortázar (CaixaBank) van arribar a demanar posar límits.
També els grans bancs s'estan finançant amb uns tipus molt baixets, i això alhora els permet prestar amb tipus molt ajustats. Al final, si tu et finances barat pots prestar barat. En canvi, en el nostre cas, hem volgut ser conscients que si podem pagar un 2%, paguem un 2%. Això es trasllada després al nostre cost de finançament, i fa que sigui més alt. Pel que fa al producte d'actiu, jo no puc captar diners al 2% i prestar-los al 2% a 30 anys. Qualsevol persona que tingui dos dits de front veu que les xifres no són raonables. Per aquell que ve a demanar a Espanya això és un avantatge, és a dir, té tipus molt competitius, però això a Europa no hi és. A Europa no trobaràs una hipoteca fixa per sota del 3%. Aquí hi ha aquesta situació excepcional, i és cert que distorsiona el mercat. Hem tingut un moment de competència molt important i cada entitat ha fet el seu camí, però crec que fins i tot en algun moment hem sobrepassat alguna línia.
Llavors, a favor de posar límits d'alguna manera?
Sempre dic que el mercat s'ha d'autoregular. Fer-ho d'una manera concreta, amb lleis, tampoc crec que sigui sa. Cada entitat ha de ser conscient de les decisions que pren. Regular és una paraula molt important, jo crec que cal posar seny. Si tothom ho fes, els tipus actuals serien difícilment justificables.
Abans ha comentat el bon moment de la banca, fins i tot enmig d'un context geopolític de gran incertesa. Preveuen impactes d'alguna mena de conflictes com el de l'Iran?
En el nostre cas vam haver d'apujar preus a la part de l'actiu, i és obvi que també els vam incrementar a la part del passiu. A l'estalviador li estem pagant una mica més que abans de la guerra i el que ens ve a demanar crèdit també està pagant una mica més. Això és un efecte momentani, sí que és cert que la pujada que hi ha hagut ha estat molt poc significativa. Per tant, no ha afectat la demanda real ara com ara en el nostre cas. Ara bé, les expectatives de mercat sembla que descompten una primera pujada de tipus al juliol, i això farà que la part de l'actiu s'encareixi. Tot plegat afectarà el dinamisme, perquè la part de l'actiu és, amb diferència, el motor per la captació ara mateix. De fet, les dades més recents ja comencen a dibuixar un cert alentiment de les noves formalitzacions.
"El tipus neutre del 2% està bé, però diria que fins al 3% no fa mal de veritat a totes les parts, perquè encara es crea excedent"
En qualsevol cas, la taxa de morositat del sector continua en xifres molt baixes —i en el seu cas encara més, a l'1,46%— i l'ocupació es troba en màxims. Costa de veure una amenaça real per a la banca. Amb quines perspectives treballen?
El denominador aquí és el que comentava. El tipus actual del 2% era molt còmode per a totes les parts: a nosaltres ens permetia generar negoci i als estalviadors els podíem remunerar, mentre que la gent que volia fer projectes ho podia fer amb tipus molt competitiu. El tipus neutre del 2% està bé, però diria que fins al 3% no fa mal de veritat a totes les parts, perquè encara es crea excedent. Les entitats hem fet els deures, totes estem molt sanejades en general. Per tant, el punt de partida a la banca espanyola és un punt òptim: nivell de mora molt baixa, l'atur va millorant, el PIB creix amb força... Les perspectives a escala local són molt positives, i això ho notem molt directament al sector bancari.