Marc Armengol ja és, a tots els efectes, el nou conseller delegat del Banc Sabadell. Acabat d'aterrar des de Londres, el nou primer executiu de l'entitat vallesana s'ha presentat en societat aquest dimecres davant dels accionistes a Fira Sabadell. Ho ha fet amb una premissa de collita pròpia que pretén mimetitzar-se amb l'essència del banc. La fórmula és ben senzilla: banca de relació de base tecnològica. Són dos conceptes que no han acostumat a anar de bracet al si sabadellenc, però que s'hauran de conjugar correctament per tal de guanyar el futur ambiciós a què s'aspira.
Amb Armengol no hi ha cap dubte. El ja exCEO del banc, César González-Bueno, va assegurar el passat mes de febrer que "era clar" que el seu successor havia de ser ell. També el president, Josep Oliu, s'ha mostrat molt convençut de la idoneïtat del perfil del nouvingut, atenent els "canvis tecnològics" que pateix el sector financer. A la junta d'accionistes, Oliu ha posat l'accent en la importància de "liderar la transformació de la banca espanyola" i, de fet, d'esdevenir "el millor banc d'empreses" de l'estat espanyol.
Només cal revisar l'historial recent de l'escollit per entendre els motius darrere de la decisió. El 2021, Armengol va assumir la responsabilitat de gestionar el departament tecnològic del banc. Entre altres tasques, va resoldre amb èxit el problema de la migració tecnològica de TSB Bank, la filial britànica del Sabadell que tants maldecaps va generar a l'executiva —especialment, en forma d'una multa de 56 milions d'euros—. Tres anys després, el premi va arribar amb el nomenament com a CEO d'aquella entitat a la qual ja li havia canviat la cara: del dèficit de 220 milions d'euros que presentava el 2020 s'ha passat a una aportació de 318 milions d'euros a l'últim balanç del grup.
Armengol, doncs, representa una barreja entre home de la casa i gran modernitzador de la banca. Des del seu punt de vista, la tecnologia no suposa únicament un requisit per igualar els gegants del sector o desafiar els neobancs, sinó també un recurs per potenciar la marca Sabadell. Jaume Puig, director general de GVC Gaesco, remarca la importància de la simbiosi entre digitalització i proximitat: "Apalancar-se en la tecnologia alhora que es manté aquest esperit és el camí correcte, perquè la relació personal afegeix molt de valor quantificable". Puig sosté que serà "impossible competir només amb tecnologia" amb entitats digitals com Revolut, que a finals de 2025 va assolir els 75.000 milions d'euros de valoració.
D'altres com Santiago Tiana, exdirector del Banc Sabadell a Portugal i el Marroc, apunten que el caire tecnològic d'Armengol no serà tan rellevant des d'un càrrec executiu. Més aviat, l'exbanquer destaca el coneixement dels entrellats de l'entitat. "L'avantatge és que sap exactament de quin peu calça el banc, els punts forts i febles. I com que coneix tot això, hi haurà una certa continuïtat", celebra.
El gir espanyol, deures a mig fer
Quan el Sabadell va anunciar el pla estratègic 2025-27, rebatejat com a "projecció financera" per González-Bueno dimarts passat, el banc va justificar la venda de TSB com una reorientació del negoci amb un focus principal: el mercat domèstic. Entre altres objectius, el Sabadell va fixar-se arribar al 2027 amb un RoTE del 16%, un marge d'interessos de 3.900 milions d'euros i una millora anual mitjana d'ingressos per comissions entorn del 5%. A tot plegat se li ha de sumar una remuneració a l'accionista de 6.300 milions a repartir entre els exercicis 2025 i 2027, és a dir, el 40% de la capitalització borsària del banc en el moment que es va plantejar.
A la seva última presentació de resultats, González-Bueno va ratificar totes aquestes projeccions i va confirmar que Armengol no tenia previst retocar els pilars del full de ruta. Tot i això, alguns indicadors estan encara força endarrerits. El -3,5% que van anotar els marges d'interessos van situar-se per sota d'altres competidors, malgrat que el banc espera que la xifra torni a un 1% positiu abans d'acabar l'any.
Durant l'OPA, algunes empreses i clients haurien vist més ben retribuïts els seus dipòsits del que calia esperar, alhora que el Sabadell hauria cobrat menys pels préstecs
Fonts del sector consultades per VIA Empresa confirmen que la normalització dels marges hauria de produir-se a partir del segon semestre, tal com projecta l'entitat, i atribueixen la intensitat de la davallada a l'esforç derivat de l'OPA. Aquestes mateixes fonts citen casos d'empreses i clients del banc que van veure més ben retribuïts els seus dipòsits del que calia esperar, alhora que el Sabadell hauria cobrat menys pels préstecs del que és habitual. Una estratègia de fidelització que va contribuir a salvar la independència de l'entitat. De fet, Puig recorda que aquestes "campanyes agressives" es van dirigir als clients, que en molts casos eren, també, accionistes del banc (≈ 30% del capital social).
En el capítol de les comissions, el panorama tampoc ha començat l'any d'una manera engrescadora. La caiguda interanual en aquest apartat és del 2,2%, que si més no complica l'objectiu d'assolir el +5% de mitjana establert per a cada exercici. I en el cas de les hipoteques, si bé el crèdit viu va créixer un 4,1% respecte a l'any passat, la producció de noves hipoteques va disminuir al voltant d'un 24%. González-Bueno, però, va aclarir que aquesta va ser una "caiguda voluntària" a causa dels preus "una mica tensionats" de l'entorn. El resultat és que el Sabadell ha rebaixat la seva quota de mercat del 7% de l'any passat a un 6% actual.
"Si vol ser protagonista al mercat nacional, el Sabadell ha de tenir com a objectiu créixer per sobre del mercat i guanyar quota. Tot el que no sigui això no es pot considerar un èxit", assevera Tiana. L'exdirigent del banc ja va analitzar a VIA Empresa les complexitats que presenten les hipoteques com a producte, amb marges cada cop més comprimits, però comparteix la visió d'altres executius del sector, com ara Gonzalo Gortázar (CaixaBank), qui defensa el poder de vinculació a llarg termini que comporten aquests préstecs.
Encara resten pràcticament dos exercicis sencers per examinar el guidance dissenyat per González-Bueno, i malgrat que altres indicadors tampoc es troben en terreny desitjat, el mercat no s'ha espantat amb les xifres del Sabadell. Els 347 milions d'euros que va guanyar el banc vallesà al primer trimestre van suposar un 29% menys que el mateix període de 2025, però l'acció va tancar dimarts i dimecres amb alces.
"Aquest i el segon trimestre són dos períodes de transició entre el que s'havia de fer i no es va poder fer. I el mercat s'ho ha cregut", apunta Puig. Tiana subscriu el diagnòstic, si bé adverteix que créixer en el mercat domèstic actual, "molt competitiu en preu i productes", serà "tot un repte" per a Armengol. Al seu torn, el catedràtic Oriol Amat també considera que l'entitat sabadellenca manté la bonança, i creu que podrà complir amb els seus compromisos. L'economista destaca que el Sabadell és solvent, rendible, té liquiditat i una morositat baixa i controlada. Sí que alerta que ha de millorar en eficiència, però recomana contrastar-la amb la rendibilitat (14,3%): "El problema seria que l'eficiència es mengés els beneficis, i això no està succeint", explica.
La taxa d'eficiència del Sabadell (52,2%) és la més elevada del 'top 5' del sector financer espanyol
No obstant això, el Sabadell és el banc del top 5 estatal amb una ràtio d'eficiència més elevada. El 52,2% reportat al primer període de l'any es col·loca per sota d'Unicaja (46%), Santander (42,8%) i CaixaBank i BBVA, que se situen ja per sota del 40%. Cal recordar que aquest indicador és més positiu com més reduïda és la xifra. Per tal de millorar el registre, l'entitat vallesana ha anunciat un pla de prejubilacions d'un cost de 90 milions d'euros (55 milions dels quals es van computar al primer trimestre). És previst que aquesta actuació permeti uns estalvis anualitzats de 40 milions d’euros bruts a partir de 2027.
El preu de l'acció i la consolidació bancària, dos fantasmes de fons
Mentre Armengol entoma el repte de transformar el Sabadell en el gran banc d'empreses espanyol i un referent digital al sector, hi ha dos elements que acompanyaran el seu dia a dia. El primer és el preu de l'acció, encara contingut a causa del dividend extraordinari de 0,50 euros bruts per títol, que el Sabadell ha d'abonar el pròxim 29 de maig.
Una cosa és segura: en contra del que va predir Carlos Torres, president del BBVA, la cotització del banc no s'ha enfonsat d'ençà del final de l'OPA. Nogensmenys, els analistes estimen una gran correcció de l'acció del Sabadell l'endemà del megadividend. Puig preveu que sigui en línia amb la quantitat pagada (50 cèntims), de forma que si es pren com a referència els 3,33 euros amb què tancava la sessió el banc català aquest dimecres, el seu import hauria caigut a 2,83 euros. El director general de GVC Gaesco, però, insisteix que la seva valoració predividend s'enfila als 4 euros, una xifra molt per sobre del que calculen altres firmes com Morgan Stanley (3,35 euros, després dels resultats trimestrals).
Per la seva part, Oliu i González-Bueno han reiterat que el banc continua "infravalorat" i que l'evolució de l'acció s'ha vist malmesa precisament per aquesta data, tan esperada pels inversors oportunistes. El president del Sabadell també va garantir dimarts passat al Círculo Ecuestre que "no existeix un efecte inflacionari prou alt per posar en risc la qualitat creditícia de la banca".
Puig no descarta que el Sabadell lideri un intent de fusió si apareix un "moment de debilitat"; Amat assenyala que la dimensió no ha de ser el factor decisiu
Al mateix temps, Armengol enceta una nova etapa que podria involucrar el Sabadell en un nou intent d'operació corporativa. Després de l'OPA fallida, González-Bueno va preveure un entorn tranquil, precisament empès pel bon moment que travessen les entitats financeres en solitari. Puig hi coincideix: "Quan els números surten, aquestes operacions són molt més difícils de fer. Sempre és molt més fàcil comprar quan el mercat està deteriorat", argumenta. Tot i això, no descarta que el Sabadell lideri un intent de fusió a la banca mitjana si apareix un "moment de debilitat" en els pròxims cinc anys. Motivat, per exemple, per un repunt de la taxa de mora.
En el cas d'Amat, assenyala que la dimensió no ha de ser el factor decisiu per estudiar una consolidació: "La clau és optimitzar la gestió. Els bancs, quan es moren, ho fan per la mala gestió de riscos". En concret, l'economista comenta el cas de CaixaGuissona, que ha aconseguit "una rendibilitat molt alta, una eficiència boníssima i una liquiditat perfecta". "I és una entitat molt petiteta", agrega. També en aquest sentit el punt de partida és clarament conegut per Armengol; la diferència, però, la faran a partir d'ara les seves decisions.