Escolta l'article ara…
Fritos, fritos, fritos, fritos de maíz, el sabor auténtico de puro maíz. És una de les moltes cançons i tornades encomanadisses que han marcat els anuncis publicitaris dels anys setanta i vuitanta. Rere aquesta en concret s’hi amaga el somriure entremaliat de Matutano, les mítiques patates fregides envasades que ja sumen 60 anys d’història i encara avui acompanyen un munt de generacions. Ho fan, però, sota el paraigua del gegant nord-americà PepsiCo, que concentra la seva planta productiva a Burgos i manté viva l’essència d'un símbol nascut al carrer de Casp de Barcelona. L'any 1965, Luis Matutano Jover -quarta generació d'una família dedicada a comercialitzar amb creïlla i llavor des del 1873- va donar-se a conèixer com un dels impulsors d’aquest aperitiu salat.
Amb una plantilla de 42 treballadors i vuit rutes de repartiment, l’empresa va introduir noves varietats de creïlla aptes per fregir, com ara la Kennebec i la Red Pontiac. En aquells primers passos, la companyia comptava amb PET Milk com a sòcia, fins que aquesta va vendre la seva participació a PepsiCo. El 1971, Matutano també va vendre la seva part a la multinacional, que hi va traslladar definitivament la producció a la província burgalesa. L'adquisició de la firma catalana va esdevenir la porta d'entrada de PepsiCo al mercat dels snacks a Espanya. Fonts de la companyia detallen a VIA Empresa que la instal·lació de Burgos va ser la primera d’Europa habilitada per fabricar les patates fregides i els aperitius de la corporació.
Nascuda al carrer de Casp de Barcelona, Matutano va ser ideada per Luis Matutano Jover, quarta generació d'una família dedicada a comercialitzar amb creïlla i llavor des del 1873
Aquella operació va marcar l'inici d'una escalada comercial frenètica. L'any 1984, la marca anglesa Ruffles va revolucionar el mercat amb el llançament de les patates amb sabor de pernil i, dos anys més tard, Matutano presentava els seus Fritos. Amb tot, el gran salt es va assolir l'any 1998, quan les patates clàssiques de Matutano es van començar a comercialitzar sota la marca Lay's, un dels productes més venuts de la firma a l'Estat. Des de llavors, el segell ha conviscut al costat de pesos pesants com Doritos, Cheetos o Ruffles. Alhora, ha sabut reconfigurar el seu catàleg per respondre a les exigències nutricionals, com ara la gestió d'al·lèrgens o la formulació de línies sense gluten.
Per fer front a la demanda, les actuals instal·lacions de PepsiCo compten amb deu línies de producció -tres de patata, dues de blat de moro, un altre parell d’extrusionats, dues de pellets i una de fritura- capaces d'assolir els 2,5 milions de bosses diàries en els moments de màxima demanda. Amb un equip que frega els 400 treballadors, la planta va tancar el 2024 amb un volum de producció de 58.000 tones i uns ingressos nets superiors als 92.000 milions de dòlars. A més, des de fa quatre anys, PepsiCo disposa d'un centre logístic automatitzat amb una sitja de 42 metres d'alçada que abasteix el mercat estatal i exporta a països com França, Itàlia, Bèlgica, Portugal, Grècia, Xipre i Holanda.
Un mercat de 3,2 milions i sis dècades de memòria
Tot plegat s'emmarca en un sector en auge. Segons l’Associació Nacional de Fabricants de Patates Fregides i Snacks, el mercat va registrar unes vendes superiors als 3,2 milions d’euros el 2025, un 4,62% més que l’any anterior. En conjunt, la producció d'aperitius va assolir les 392.865 tones, amb un creixement de l'1,52% en volum. Aquestes pujades, però, responen a comportaments desiguals segons la família de productes. D’una banda, els fruits secs van registrar un augment del 8,12% en valor i del 0,88% en volum, mentre que la resta d’snacks va créixer un 4,54% en valor i un 8,91% en volum.
D’altra banda, les patates fregides de bossa tradicionals van patir un ajust lleuger, amb descensos del 2,84% en valor i del 3,61% en volum. Malgrat això, el repartiment del mercat encara reflecteix la força de la patata clàssica: els fruits secs representen el 37,73% del volum del sector, la patata fregida es manté en un destacat 32,89%, i la resta se situa en el 29,38%.
Un cop aterrada la fotografia general, val a dir que PepsiCo no ha volgut apagar mai l’imaginari col·lectiu que s’ha forjat al voltant de Matutano. De fet, l’any 2009 va rellançar la marca sota el lema Y hoy, ¿has sonreído?. Ho va fer amb la introducció d’una nova categoria: els fruits secs torrats al forn. I una acció més recent se situa l’any 2025, amb motiu del 60è aniversari. La companyia va llançar al mercat noves referències com els Vaqueros sabor barbacoa, els Xplorers amb un toc de mantega o els Alley-oop de formatge, a més de patrocinar les festes populars de Sampedros a Burgos.
Erica Lascorz, directora de màrqueting de Lay’s Espanya, destaca en un comunicat que "Matutano no és només un producte, és part de l'imaginari col·lectiu i la cultura del país". I és que l’empremta generacional de Matutano també s'explica pel seu màrqueting, que va inundar durant dècades les escoles i les llars amb una arrelada cultura del col·leccionisme: des de cromos i regals fins a complements tan populars com les arracades de clip, o el fenomen dels MatuTazos als anys noranta, que van dinamitzar i vertebrar un mercat d'intercanvi als patis d'escola. Una iconografia que es completa amb les cèlebres miniatures de les furgonetes grogues de repartiment, grans objectes de desig per a molts consumidors.
De l’excés d’aire al somriure de Risi: els grans interrogants de Matutano
Malgrat la devoció col·lectiva que suscita el logotip -de fet, PepsiCo ha quantificat que el 79% dels consumidors espanyols reconeixen el somriure de Matutano-, la història de la marca no ha estat exempta de polèmiques. Un dels punts de fricció més habituals entre els compradors s'ha centrat en el format de les bosses i l’excés d'aire a l'interior. Un buit que sovint resulta frustrant i que pot desencadenar la sensació de sentir-se estafat o creure que es tracta d’una decisió comercial premeditada.
Ara bé, diversos estudis científics -com el recollit per la plataforma Wiley Online Library sota el títol Effect of nitrogen flushing on shelf-life of packaged potato chips-, revelen que aquesta pràctica respon a una necessitat estricta de conservació i transport. Les bosses no s'omplen d'aire comú, sinó de nitrogen, un gas inert que actua com a escut per prevenir l'oxidació dels olis i midons de la patata, i eviten que el producte perdi la seva textura cruixent abans d'arribar al punt de venda.
El 79% dels consumidors reconeixen el somriure de Matutano, però l'excés d'aire a les bosses i els preus han generat friccions amb el públic i el petit comerç
Aquestes queixes també s’han traslladat al petit comerç i a la gestió dels preus en temps d’inflació. Un exponent d'aquesta realitat es va viralitzar a les xarxes socials l’estiu del 2025. Es tracta de la quiosquera @piruletas.sondika, que va denunciar la pujada de preus dels paquets petits de marques com Lay's -entorn els 80 cèntims- i el fet que aquests formats continuessin comercialitzant-se sense el preu indicat directament a l’embolcall. Davant d'aquesta situació, la botiguera va admetre al seu compte de TikTok -el qual acumula més de 70.000 seguidors- que retiraria provisionalment els paquets petits del seu establiment, i només mantindria a la venda els formats grans que sí que reflectien un preu fix de venda al públic, un gest que va suscitar una onada de reaccions i debats entre milers d'usuaris i seguidors.
A banda de les qüestions logístiques i de preu, l'univers de Matutano s'ha consolidat en paral·lel a un dels grans interrogants que plana sobre la marca. Quin somriure va ser primer, el de Risi o el de Matutano? Malgrat no ser idèntics (tampoc en cronologia), els dibuixos de cada marca evoquen una inevitable comparació que remet a una altra de les grans firmes històriques del sector a l'Estat. Si bé és cert que diversos anuncis publicitaris antics escampen el dubte, l'activitat de Risi es remunta a l'any 1970, quan la família Gómez-Cuétara va adquirir Chips Ibérica a Torrejón de Ardoz per començar a produir patates fregides abans d'obrir una nova planta a Daganzo de Arriba. Actualment, es manté com una companyia familiar i reconeguda pel seu emblema del "nen de l’etern somriure".
Quedarà, doncs, acabar de gratar l’hemeroteca per saber quines eren les intencions de Luis Matutano quan va decidir vendre les seves participacions a PepsiCo. En l'aire s'entrecreuen l'estratègia d'expansió, la modernització o la manca de relleu generacional. Però no hi ha cap dubte que va ser el gegant nord-americà qui va aconseguir catapultar la marca i expandir el seu imperi fins a convertir-la en un fenomen intergeneracional. El seu cas s'afegeix a la llista d'emblemes com Chupa Chups i Donuts, que fa vint i deu anys van passar a mans estrangeres. I tu, ja has somrigut avui?
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat