En els darrers anys, una de les firmes catalanes estrella de l’ecosistema de l’empresa familiar és el fabricant de snacks Frit Ravich, que de bracet de Judith Viader Codina (1968, segona generació) ha experimentat un creixement molt meritori. És, sens dubte, la marca que més ressona d’aquest segment, però no és pas l’única amb seu a Catalunya, perquè existeix un petit nucli d’empreses dedicades a aquest tipus de producte. Avui parlarem precisament d’això.
A finals de la dècada dels vuitanta es va produir una operació corporativa molt destacada en el sector que ens ocupa, quan la històrica Rosdor, de la família Seuba, va ser adquirida per Fosforera Española, el braç inversor i industrial del clan Fierro. El venedor, Francesc Seuba -segona generació de l’empresa- va cobrar una mica més de 1.000 milions de pessetes per desfer-se del 70% de la companyia.
En aquell moment, la firma igualadina era la tercera del panorama estatal, amb un 15% del mercat (el 25% a Catalunya), a força distància del gegant Matutano, que copava la meitat de les vendes del sector. Poc després, el paquet de Fosforera va passar a mans dels seus socis de United Biscuits, una multinacional anglesa dedicada a la fabricació de galetes. El 1993, Seuba va fer servir part dels diners ingressats per crear una marca de paelles precuinades, la molt coneguda Paellador, habitual a molts bars i restaurants de la costa catalana. Però això és una altra història.
El 1993, Seuba va fer servir part dels diners ingressats per crear una marca de paelles precuinades, la molt coneguda Paellador, habitual a molts bars i restaurants de la costa catalana
Per la seva banda, Rosdor va continuar la seva trajectòria, i un cop en mans de United Biscuits va tenir com a accionista a Larios a través d’una joint venture entre totes dues. L’empresa espanyola de licors buscava desesperadament una manera de continuar anunciant-se quan van arribar les restriccions a la publicitat de begudes alcohòliques. No va ser aquest el darrer viatge, perquè el 1995 l’empresa va passar a ser propietat de Galletas Siro, que amb el temps acabaria tancant la fàbrica històrica d’Igualada i diluint la marca entre la seva cartera de productes.
Per cert, abans hem esmentat Matutano, la companyia de la família homònima i gran dominador del mercat durant dècades. Doncs bé, també va protagonitzar una operació corporativa de grans dimensions, quan a la dècada dels setanta va ser adquirida per la multinacional americana Pepsico, mitjançant la seva participada Frito-Lay.
Un altre clàssic del sector, i encara familiar, és Leng d’Or, que és en mans de la família Ruz. El negoci va començar a caminar el 1964, quan Apolo Ruz Martínez va iniciar-se en la fabricació de snacks. Després de la seva mort, el 2021, el negoci va passar a mans del seu fill, Apolo Ruz García. La seu de l’empresa és a Castellbisbal (Vallès Occidental) i la facturació s’enfila per sobre dels 60 milions d’euros, bona part corresponent a fabricació per a tercers d’arreu del món. Curiosament, malgrat tenir la seu a Catalunya des de fa més de sis dècades, la pàgina web corporativa es troba en castellà, anglès, portuguès i xinès, però no pas en català.
Si saltem del Vallès al Garraf, ens trobem a Patates Piqué, molt habituals als lineals dels grans hipermercats i que a banda de patates comercialitzen altres components dels aperitius, com cotnes, olives, cors de carxofa, gemmes d’espàrrec, conserves, vermuts, cervesa i alguns productes més. L’empresa, que és en mans de la família Ferré, creix cada any i ja té unes vendes de 2,8 milions d’euros. El fundador, Marcel Ferré, havia treballat a la botiga de queviures del seu pare, un negoci que va reconvertir en una distribuïdora d’alimentació, on més tard naixerien les Patates Piqué. La denominació no té cap vinculació amb la família, sinó que prové de l’antiga Cafès Piqué, de Reus.
Un altre canvi de propietat recent és el de la berguedana Liven, que el 2022 va ser adquirida per Paulig, una multinacional amb seu a Finlàndia amb orígens el 1876. Es dona la circumstància que Liven són els titulars de la marca Kikos, denominació tradicional d’un dels aperitius fregits més coneguts. Fins a la compra, els accionistes de la firma catalana eren les famílies Montagut, Casals, Costa i Clavell. Avui dia, les vendes de l’empresa arriben als 85 milions d’euros, alhora que el negoci proporciona feina a unes 330 persones. Amb la nova propietat, s’ha mantingut en funcionament de la fàbrica de Berga, mentre que la seu es troba a Sant Cugat del Vallès.
Sis dècades més tard, Frit Ravich és gestionat per la filla del fundador, Judith Viader, i les seves vendes ja superen els 330 milions d’euros
I del Vallès, tornem a la costa per visitar Patatas Torres, que tenen el seu origen a Premià de Mar (Maresme). Es tracta d’una empresa amb arrels el 1969, quan Manuel Torres i Ángeles Medel van posar en marxa una petita xurreria al poble. A la dècada dels vuitanta, la xurreria original van transformar-se en un punt de venda perquè la producció, per atendre a les peticions creixents de la demanda, es va haver de traslladar a una planta a un polígon industrial proper.
Si d’una cosa poden presumir a la casa, és del prestigi del seu producte, que ha rebut un bon grapat de premis fruit de la seva qualitat artesanal. Amb el segle XXI va arribar la internacionalització i també l’ampliació en la gamma de productes cap al segment dels fruits secs. En l’actualitat, la seu del negoci és a Montmeló (Vallès Oriental), facturen més de 10 milions d’euros i donen feina a una seixantena de persones. Els accionistes són Jordi Garcia Lascorz i Ramon Llagostera Español, aquest darrer, propietari del Celler Mas Doix, del Priorat.
Per tancar aquesta excursió pel món dels snacks, tornem al començament de tot, a Frit Ravich, l’empresa de més èxit del sector i que té la seu a Maçanet de la Selva. El negoci va néixer el 1963 fruit de la iniciativa de Josep Maria Viader i amb la companyia d’Ismael Viader, Joaquim Rey i Lluis Tornil. L’objectiu era la fabricació i distribució de patates fregides. Sis dècades més tard, el negoci és gestionat per la filla del fundador, Judith Viader, i les seves vendes ja superen els 330 milions d’euros. La cartera de productes s’ha ampliat amb els snacks i els fruits secs. Com dèiem abans, Frit Ravich és sovint posada d’exemple com a model d’èxit.