Missatges pacificadors del ‘cava no català’

Fernando Medina manté que “ara no toca” parlar de l’ampliació de la denominació d’origen sinó de la qualitat del producte

Fernando Medina, conseller delegat de Dominio de la Vega, advocat i nou membre del Consell Regulador del Cava | Cedida Fernando Medina, conseller delegat de Dominio de la Vega, advocat i nou membre del Consell Regulador del Cava | Cedida

Fernando Medina, conseller delegat de Dominio de la Vega, un celler de Requena (de la comarca valenciana de Plana d’Utiel), formarà part del nou Consell Regulador de la Denominació d’Origen Cava. Serà la primera vegada que un representant dels viticultors de fora Catalunya entri en el govern del cava en els seus 36 anys d’història. Però assegura que no ve per enfrontar-se amb els seus col·legues catalans sinó per integrar-se a un front en comú.

En una conversa amb VIA Empresa, Fernando Medina subratlla que el seu “missatge” és “pacificador” perquè els productors de Catalunya, País Valencià i Extremadura “parlem el mateix llenguatge i tenim els mateixos problemes”. Recalca que reconeix la “tradició històrica del Penedès” i rebutja l’etiqueta de ‘cava no català’, en referència als productors d’altres autonomies, perquè “tots fem cava”.

Malgrat els conflictes que ha mantingut en el passat amb el Consell Regulador, Medina assegura que “sempre m’han tractat amb una correcció exquisida”. Fins i tot, detalla que les reunions en les quals ha pres part s’han fet en castellà malgrat que els va indicar que podien expressar-se en català perquè, com a fill de Torrent (Horta Oest), parla perfectament el valencià.

El representant del productors de València i Extremadura ha mantingut conflictes amb el Consell Regulador des de la seva mateixa constitució el 1986

Com ha advocat, ha pledejat contra l’administració pública i el Consell Regulador des del mateix moment de la seva constitució. El 1986 va liderar el procés per aconseguir l’entrada de Requena dins de la denominació d’origen.

Tot i que des de València i Extremadura s’ha reclamat amb insistència l’ampliació de la superfície de la denominació d’origen cava, amb la intenció d’incrementar la producció, Medina manté que “ara no toca parlar d’ampliacions, sinó de qualitat”. Argumenta, en la mateixa línia dels viticultors catalans, que incrementar la producció suposaria vendre el cava més barat.

 “La nostra competència no ha de ser el prosecco sinó el xampany”

Adverteix que el cava està perdent quota de mercat davant el prosecco. Posa com a exemple el Regne Unit, on el seu consum s’ha disparat, a uns preus superiors als dels caves senzills quan l’elaboració dels primers resulta molt més barata. Insisteix en que els cavistes no poden competir amb el prosecco en volum, però sí en qualitat. Per això manté que “la nostra competència no ha de ser el prosecco sinó el xampany”.

“La italianització”

Aposta per “italianitzar-nos”, però no per copiar els seus escumosos sinó per inspirar-se en les campanyes de promoció dels seus productes. Posa com exemple la Toscana, on incideixen en el paisatge i la història per vendre els seus vins.

Precisament, sobre la polèmica dels baixos preus del raïm que es paga als productors, Medina apunta que, “si ens italianitzem, vendrem més car el cava i, per tant, també es pagarà més pel raïm”.

Es mostra crític amb les campanyes de màrqueting i de comunicació del Consell Regulador. Considera que no contribueixen a subratllar la qualitat del cava respecte als escumosos que es produeixen en altres països. Fins i tot troba a faltar “l’anunci de les bombolles” de Freixenet per considerar que beneficiava al conjunt dels productors.

La propietat de les grans marques

Indica que genera “incertesa” en el sector que dues grans marques com Freixenet i Codorníu siguin propietat de grans corporacions estrangeres. Des de 2018, la primera pertany al grup alemany Henkell i la segona, al fons nord-americà Carlyle. Tem que els interessos dels accionistes majoritaris d’aquesta marques i d’altres que estan en el mercat puguin arribar a diferir dels que defensen els cellers mitjans i petits.

Des de la candidatura Viticultors del Cava -integrada per Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders i per l’Associació de Viticultors del Penedès- es posa en dubte  les “inquietuds" de Medina. Antoni Borràs, d’Unió de Pagesos i membre del nou Consell Regulador, recorda que Medina representa a una empresa viticultora (fet que li ha permès presentar-se a les eleccions) però que també és el conseller delegat d’un celler (Dominio de la Vega) i exerceix d’advocat. Això el diferència de la resta dels electors d’aquest epígraf, que són pagesos o petites empreses no cooperatives.

Sobre la baixa participació dels productors catalans, fet que, precisament, va possibilitar l’entrada de Medina, s’apunten diversos motius: els baixos preus del raïm, que desmotiven l’electorat, o els dubtes sobre el pla estratègic presentat pel Consell Regulador.

Xavier Pagès es manté com a únic candidat de consens per renovar com a president del govern del cava

No obstant, això no impedirà la reelecció de Xavier Pagès com a president del Consell Regulador en la junta convocada per a finals de juliol. Cap dels seus membres s’ha posicionat en contra. Dels 12 representants del consell, sis són a proposta de les empreses embotelladores i sis més han estat elegits entre les diverses categories de productors. Sobre Pagès, Medina afirma que “ha fet una gran tasca”.

Més informació
El ‘cava no català’ irromp en el consell regulador
Eleccions al Consell del Cava: Codorníu queda fora i València pugna per entrar
15 cellers del Penedès obren les portes amb activitats per La Verema del Cava
Avui et destaquem
El més llegit