En aquesta secció estem habituats a veure empreses que després d’anys o dècades de creixement protagonitzen un salt en comprar una companyia rival, o bé, desapareixen dins d’un competidor que ha crescut més i les engoleix. Sovint, també, veiem casos de companyies on una mala època de resultats les fa ensorrar-se com un castell de cartes i evaporar-se com si mai haguessin existit. En general, es tracta d’una trajectòria de naixement, creixement i extinció que segueix cert patró biològic i on poques empreses poden presumir d’arribar als 100 anys de vida. Això és la normalitat, però, de tant en tant, ensopeguem amb entitats que porten molt de temps amb nosaltres i es converteixen gairebé en éssers mitològics. Aquest és el cas de The Mercers' Company, una institució que ja ha superat els 600 anys d’existència i que continua plena d’energia.
L’any 1394, The Mercers’ Company, una companyia londinenca de comerciants associats, va obtenir l’oficialitat reial després d’haver tingut activitat efectiva com a fraternitat des de, com a mínim, el 1100. Els membres inicials eren grans mercaders del sector tèxtil especialitzats en productes de luxe. No és pas casualitat que el seu nom estigui emparentat amb el mot francès i català mercer, o sigui, comerciant de cintes, botons, agulles, etc. La principal tasca de què s’encarregava era la de regular el mercat dels productes que fabricaven els seus associats, però també tenia com a propòsit actuar com a societat de socors mutus, és a dir, per cobrir entre tots les situacions desfavorables en què es pogués trobar algun dels membres. Hi ha molts paral·lelismes entre aquestes estructures i els nostres gremis, molts d’origen igualment medieval (els gremis pròpiament dits a Anglaterra s’anomenen Guilds). D’ençà del segle XV membres rellevants de la societat es van integrar també a l’anomenada Company of Merchant Adventurers of London, un altre grup de comerciants que van tenir especial interès en els tractes amb Flandes.
L’any 1394, The Mercers’ Company va obtenir l’oficialitat reial després d’haver tingut activitat efectiva com a fraternitat des de, com a mínim, el 1100
Després de segles de funcionament, aquestes entitats han perdut el seu protagonisme, perquè ja no disposen de la influència que tenien en la producció local i en el comerç exterior, però no han deixat d’existir, sinó que han modificat els seus objectius. Al Regne Unit consideren que The Mercers’ Company està envoltada de misteri alhora que l’opacitat sobre el seu patrimoni provoca moltes suspicàcies. L’única realitat palpable és que avui en dia la companyia es dedica exclusivament a la filantropia, com expliquen a la seva memòria anual, però els investigadors sospiten que The Mercers’, juntament amb altres entitats semblants, atresoren secretament un patrimoni de milers de milions de lliures. El 1884, una investigació estatal ordenada per la reina Victòria va comminar a les companyies a incrementar les quantitats que destinaven a obra social, amb el recordatori que l’Estat tenia eines per, en cas extrem, ordenar la seva dissolució. El cert és que ja en aquells moments l’objectiu fundacional de regular el mercat havia quedat força esvaït i l’actuació d’aquestes companyies tenia més semblança a un club social elitista que no pas a un agent del mercat. Per fer-nos una idea del seu ingent patrimoni, The Mercers’ està ubicat al número 55 dels grans propietaris immobiliaris de la ciutat de Londres, amb molts actius als barris més cars de la ciutat. Abans de la pandèmia, un estudi elaborat per un membre d’una d’aquestes entitats, situava el patrimoni del conjunt de companyies londinenques (unes 110) en una xifra mínima de 5.000 milions de lliures, amb els Mercers’ com a mascaró de proa.
Amb tot, sí que és possible conèixer algunes xifres relatives a The Mercers’ Company a partir de les dades que ells mateixos publiquen. Les filials de la companyia mare que estan creades amb la finalitat única de la filantropia reparteixen anualment uns 10 milions de lliures esterlines, destinats principalment a reduir les desigualtats de la seva zona d’influència (Londres i alguns territoris del nord d’Anglaterra). Això ho vehiculen a través d’entitats locals, unes 180 cada any. En concret, en el darrer exercici fet públic, el del curs 2024/25, el total de donacions es va enfilar fins als 12,9 milions de lliures, canalitzats mitjançant 124 organitzacions diferents, i amb l’educació, la gent gran i les comunitats religioses com a principals perceptors.
En el darrer exercici fet públic, el del curs 2024/25, el total de donacions es va enfilar fins als 12,9 milions de lliures
Segons expliquen a la informació pública, el seu principal patrimoni són dues illes de cases que s’estenen al llarg de dues hectàrees a la zona de Covent Garden de la capital anglesa, així com una illa de cases a la City londinenca. L’òrgan de govern de l’entitat s’anomena Court of Assistants, que està format pel Master (que n’és el president, actualment Alice Hohler), els past Masters, els Wardens (guardians) i quatre membres més que prenen el nom de Additional Assistants. Aquest òrgan està assessorat per tota una sèrie de comissions (els Committees) i per sota existeix una estructura executiva composta per una seixantena de professionals.
No podem tancar aquest relat sense fer esment al Mercers’ Hall, que és la seu oficial de l’entitat, un edifici de luxe al cor de la City de Londres. La primera seu va ser construïda el 1538 sobre una propietat religiosa que va ser dissolta per Enric VIII. 130 anys més tard, un incendi va reduir a cendres tot l’edifici, que es va tornar a aixecar al mateix lloc. Un cop més, una tragèdia -en aquest cas les bombes alemanyes- van tornar-lo a ensorrar. El 1958 va obrir portes el tercer Hall, que és el que funciona actualment.