Parlar de jocs de taula avui dia pot semblar fer referència a un passatemps d’èpoques pretèrites, però res més lluny de la realitat, perquè aquests tipus de jocs constitueixen un mercat que no només mou grans quantitats de diners arreu del món, sinó que a més en els darrers anys està experimentant un gran creixement. La implantació massiva de les pantalles a les nostres vides al llarg de les últimes dues dècades ha substituït a alguns dels hàbits arrelats des de sempre, com per exemple el de llegir el diari en paper. Però la realitat també ens indica que els bits no han aconseguit vèncer en tots els camps, i àmbits com la lectura de llibres demostren que el paper encara té molta vida per endavant.
Com dèiem, un altre cas clar de resistència són els jocs de sobretaula, que més enllà de sortir indemnes del tsunami electrònic, no han deixat de progressar des de fa anys. A jutjar per la reculada de les pantalles en àmbits com l’educatiu, existeixen motius per pensar que aquest tipus de jocs encara tenen molt camp per córrer davant del cada cop més evident empatx de pantalles. De la mateixa manera que no és el mateix mantenir una reunió professional cara a cara que fer-la a través de videoconferència, tampoc no té res a veure jugar al voltant d’una taula que fer-ho davant d’un monitor amb els companys de joc a l’altra banda de la fibra òptica. Afortunadament, el comportament humà no és gens fàcil de predir i els llibres en format físic tenen més salut que mai, mentre que els e-books mostren unes xifres de vendes molt inferiors als dels seus avis de cel·lulosa.
Abans del Catan es publicaven uns 200 jocs anualment, mentre que després de la seva aparició aquesta xifra s’ha incrementat fins a arribar a les 4.000 novetats, vint vegades més
Centrem-nos en el que ens ocupa, que és la realitat present dels jocs de taula. El punt d’inflexió en el mercat d’aquest tipus d’entreteniment es va produir a la temporada 1994/95, moment en què es va publicar Catan, un joc que va provocar un terratrèmol sectorial. La seva aparició va encetar un boom i des d’aleshores el món dels jocs no deixa de créixer amb un gran vigor. Per fer-nos una idea, abans del Catan es publicaven uns 200 jocs anualment, mentre que després de la seva aparició aquesta xifra s’ha anat incrementant de manera continuada fins a arribar a les 4.000 novetats, vint vegades més.
Això sí, de tot aquest volum de jocs de nova trinca els que arriben a consolidar-se internacionalment són aproximadament el 5%. Com succeeix en molts altres mercats, la primera potència en creació de productes són els Estats Units, que fàcilment pot proporcionar el 30% de les novetats de tot el món. Però no gaire lluny hi ha els dos grans motors europeus, Alemanya i França amb el 25% del mercat cadascun. Això en un sector que supera els 13.000 milions de dòlars de facturació i que creix a ritmes anuals al voltant del 10%.
A Catalunya tenim una de les empreses que més soroll està fent en el mercat: Devir, amb seu a Barcelona, però nascuda al Brasil. El negoci té vuit socis, dos dels quals són catalans i, precisament, va ser un d’ells, Joaquim Dorca Bis, qui l’any 2000 va encetar la branca catalana d’una empresa que s’havia muntat poc abans al Brasil. El projecte inicial de Dorca consistia a distribuir cartes col·leccionables, però ben aviat va pivotar per centrar-se en els jocs de taula. Els iniciadors de tot plegat havien estat uns informàtics brasilers que estaven tips de la seva feina i que van fer un canvi agosarat: van deixar la multinacional on treballaven per crear una petita empresa que importaria còmics des dels Estats Units, allò que era la seva veritable passió.
Els contactes inicials amb Dorca i amb un altre dels socis iniciadors de la filial catalana, Xavier Garriga, van servir per modificar el rumb de l’empresa i enfocar-la als jocs de taula a través de llicències de tercers. Sense abandonar la distribució de cartes (que ara mateix representa un 80% del negoci) es van enfocar també en la tasca de trobar jocs interessants que sortissin al mercat per tal d’aconseguir la llicència i traduir-los al castellà, al català i al portuguès (l’objectiu era distribuir-los per tota la península). Un d’aquests jocs va ser el Catan -èxit assegurat- i un altre va ser el Carcassone -no tan conegut, però també molt reeixit- i avui tots dos encara suposen un 30% dels ingressos totals de la companyia.
Amb l’estructura consolidada, van decidir fer un pas més i començar a produir jocs propis, la qual cosa ha permès que en l’actualitat un 20% de la facturació per jocs de taula procedeixi de creacions de Devir. Aquest 2026 també han obert una línia de distribució de còmic, un terreny que ja havien trepitjat als començaments de l’empresa, però que van tancar el 2008. L’objectiu és que arribi a suposar un 10% dels ingressos totals. El 24% del negoci el tenen a l’Estat i la resta repartit entre Mèxic, Estats Units, Brasil i Portugal. També venen a altres països d’Iberoamèrica, però a molta distància dels esmentats. El 2025 van superar els vint milions d’euros de facturació només a l’Estat, mentre que en el global del grup arriben als 114 milions.
Malgrat que no és gens estrany que rebi ofertes per vendre la companyia, la realitat és que de moment Devir no té cap intenció de fer-ho i l’única voluntat és continuar creixent
Malgrat que no és gens estrany que rebin ofertes per vendre la companyia, la realitat és que de moment no tenen cap intenció de fer-ho i l’única voluntat és continuar creixent. De fet, l’any passat Devir va adquirir una companyia rival, l’andalusa Maldito Games, que li ha aportat deu milions d’euros de facturació. Més enllà de Devir, l’altra gran empresa ubicada a la península és Asmodee, filial d’una companyia francesa que, segons la darrera informació pública (2021), té una facturació per sobre dels 25 milions d’euros.
No sembla pas una quimera que el món d’aquests tipus de joc compleixi les grans expectatives que hi ha dipositades. L’empatx de pantalles al que fèiem referència unes línies més amunt ha de ser un dels arguments que ho permetin.