El 17 de maig del 2006, els jugadors de l’Arsenal FC van saltar a la gespa de l’Stade de France, a Saint-Denis, per intentar conquerir la primera Copa d’Europa de la història per al club del nord de Londres. L’intent va ser frustrat perquè al davant tenien al Barça de Ronaldinho, que va ser el guanyador final en un partit molt igualat. Un dels jugadors de l’Arsenal que va participar en aquell enfrontament va ser el migcampista francès Mathieu Pierre Flamini. Dues dècades després, dissabte vinent, l’Arsenal torna a trobar-se al davant d’una final de la Copa d’Europa, ara contra el París Saint-Germain i, com és lògic suposar, a Flamini no el trobarem sobre la gespa. Però fa ben poc aquest futbolista marsellès ha tornat a ser notícia per la seva ocupació actual, la d’empresari del sector químic.
Les darreres setmanes ha circulat per xarxes la notícia que Flamini s’havia convertit en el futbolista més ric del món gràcies al creixement de l’empresa on havia invertit, valorada suposadament en molts milions. La informació va córrer com la pólvora i proporcionava unes xifres que convidaven a ser escèptic, perquè parlaven de valoracions entorn dels 30.000 milions, en alguns casos de dòlars, en altres d’euros. Quan estirem el fil, descobrim que lluny de ser una novetat, aquesta notícia treu el cap de manera periòdica als titulars de la premsa escrita des de fa temps.
Una de les primeres referències la trobem el 2018, quan la britànica BBC publicava que “Flamini és un dels fundadors de l’empresa GF Biochemicals, que té un valor en el mercat de més de 30.000 milions de dòlars”. Des d’aquell llunyà 2018, la notícia s’ha anat repetint gairebé amb idèntic redactat cada any: n’hem trobat rastres el 2020, el 2023, el 2024, el 2025 i, com dèiem, aquest mateix 2026. El titular més repetit feia referència al fet que el francès havia passat a ser el futbolista més ric del món, per sobre de Messi i de qualsevol altra estrella de la pilota. Segurament, dedicant-hi més temps podríem trobar altres rèpliques de la notícia al llarg dels darrers vuit anys. Les versions més recents corresponen al reportatge que el digital El Español li va dedicar el 9 de febrer passat i a la notícia del 20 Minutos del 22 de maig d’enguany, fa tot just una setmana.
La realitat és que el primer cop se’n va parlar, el 2018, Flamini ja es va preocupar de declarar públicament que tot plegat es tractava d’un malentès que havia pres vida pròpia i es replicava sense fre d’uns mitjans a uns altres. La manca de coneixement sobre el món financer i empresarial de bona part dels periodistes que publiquen als mitjans ha servit de caixa de ressonància per viralitzar una notícia que d’entrada ja semblava una broma; per fer-nos una idea de la barbaritat que una startup europea estigués valorada en 30.000 milions d’euros, caldria saber que aquesta xifra seria superior al que avui valen empreses com Repsol, Telefónica o Naturgy, i el doble de la valoració del Banc Sabadell. No calia investigar gaire per constatar que alguna cosa fallava en la informació.
Abans hem dit que, segons Flamini, tot plegat es tractava d’una errada. L’errada en qüestió va ser confondre el valor estimat global del mercat on GF Biochemicals vol operar amb el valor de la companyia. Dues dades completament diferents.
El 2022, GF Biochemicals va executar una ronda de finançament on va aconseguir aixecar 15 milions d’euros gràcies a les aportacions de Sofinnova Partners i Sparta Capital
Ara que ja sabem que Flamini no és més ric que Messi, el que toca és veure què fa realment l’empresa d’aquest exjugador de l’Arsenal i si té possibilitats d’escalar fins a xifres milionàries. El negoci va ser fundat per Flamini i el seu soci, Pasquale Granata, el 2013. Tots dos s’havien conegut quan el francès jugava a l’AC Milan. En tractar-se d’una empresa que no cotitza a borsa i que encara forma part de l’univers startup, costa molt accedir a dades financeres fidedignes, però el que sí que sembla contrastat és el 2022 van executar una ronda de finançament on van aconseguir aixecar 15 milions d’euros gràcies a les aportacions de Sofinnova Partners i Sparta Capital, dos fons d’inversió de França i Regne Unit, respectivament. Amb aquesta dada es constata que les valoracions inventades que abans hem comentat estan a una distància sideral de les xifres on es mou realment l’empresa.
Pel que fa a la seva activitat, GF Biochemicals fa recerca en productes procedents d’una base vegetal (el que es coneix internacionalment com a plant-based) que puguin substituir als ingredients produïts per la indústria petroquímica i, per tant, d’origen fòssil. En concret, estan centrats en les possibilitats que ofereixen tots els compostos de l’entorn de l’àcid levulínic, un derivat de la cel·lulosa. De moment, els mercats on pensen que els seus productes poden tenir desenvolupament són el dels revestiments de superfícies, la neteja domèstica i industrial, i la higiene personal. Tenen ja quatre productes al mercat, que es corresponen amb els quatre compostos de levulinat amb els que treballen.
La filosofia sobre la qual es recolza GF Biochemicals és la lluita contra el canvi climàtic a través de la substitució de productes procedents de recursos fòssils per ingredients d’origen vegetal
El primer executiu de la companyia és el mateix Flamini, que també ocupa una cadira al consell d’administració, on igualment hi és l’altre fundador, Granata. El president del consell és Bill Reid, un químic format a la Universitat d’Aberdeen i amb més de dues dècades amb càrrecs de responsabilitat a la multinacional Ineos. Altres dues cadires corresponen als fons que abans hem esmentat com a finançadors del negoci i, finalment, com a conseller independent hi trobem a Jean Marie Solvay, directiu de la multinacional química de la seva família, una de les més grans del món. La seu de la companyia està ubicada a la localitat occitana d’Ais de Provença, a una trentena de quilòmetres del lloc de naixença del jugador, Marsella.
La filosofia sobre la qual es recolza GF Biochemicals és la lluita contra el canvi climàtic a través de la substitució de productes procedents de recursos fòssils per ingredients d’origen vegetal. De moment, són ja tretze anys d’aventura i sembla que continuen tenint energies per continuar endavant. Segur que si algun dia els arriba l’èxit, Flamini tornarà a ocupar titulars a la premsa.