La coneguda Molins —parlant en propietat, Cementos Molins— és una empresa modèlica des de diversos punts de vista. N’anomenaré només alguns. Per una banda, perquè està a prop de complir els 100 anys de vida, després que fos fundada a Sant Vicenç dels Horts l’any 1928. Avui és una empresa que té un valor borsari d’uns 2.600 milions d’euros. A més, l’any 2025 va tenir una xifra de vendes de 1.027 milions d’euros, un ebitda de 204 milions i un benefici net de 185 milions d’euros.
Per una altra banda, perquè durant tot aquest temps ha estat en mans d’una mateixa família, per bé que avui hi hagi tres grans grups familiars diferenciats: el Molins López-Rodó, el Molins Amat i el Molins Gil. És prou coneguda l’enorme dificultat de mantenir el nucli familiar de qualsevol empresa a mesura que van passant les generacions i va creixent el nombre d’intervinents de la família. D’altres empreses del mateix sector com ara Asland o Uniland, antigament també en mans de famílies prou conegudes, es van vendre ja fa anys a altres empreses del sector del ciment. Sempre he pensat, en algun d’aquests casos, que si el comprador d’aquestes empreses que es vengueren no fou la mateixa Molins, fou principalment per una qüestió de preu.
Molt important és també el fet que l'empresa hagi professionalitzat la gestió. Primer, i des del 2015, amb el qui fou el primer conseller delegat extern a la família, Julio Rodríguez, i posteriorment amb l’actual conseller delegat, Marcos Cela.
És molt rellevant, també, com ha anat implementant negocis nous, sempre relacionats amb l’activitat cimentera inicial, com ara els del formigó, els àrids, els prefabricats de formigó, els morters especials, els ciments cola, els ecomaterials i la valorització de residus, que inicià ja farà gairebé quaranta anys.
Finalment, voldria ressaltar un altre aspecte com és el fort procés d’internacionalització que ha viscut. Les vendes a Europa suposen un 62% del total, amb Sud-amèrica representant un 28% i amb el Nord d’Àfrica un 11%. Especialment importants són també les seves aliances d'empreses (joint ventures) que té a Mèxic, Bangladesh i Colòmbia. Per si no n’hi hagués prou, acaba d’adquirir a finals de març, l’empresa portuguesa Secil, que és, de fet, més antiga (1904) que la mateixa Molins, amb vendes a Portugal, Brazil i Cap Verd. Ha comprat el 100% de les accions a la seva propietària, l’empresa portuguesa cotitzada Semapa. Després d’aquesta integració, un 68% de les vendes vindran d’Europa, un 25% de Sud-amèrica, i un 7% d’Àfrica. La folgada situació financera de Molins li ha permès finançar l’operació amb deute. Amb aquesta adquisició, les vendes passarien ja dels 1.600 milions d’euros, i l’ebitda superaria ja els 500 milions d’euros.
Amb l'adquisició de Secil, les vendes passarien ja dels 1.600 milions d’euros, i l’ebitda superaria ja els 500 milions d’euros
Pel que fa a la seva relació amb la borsa, cal dir que hi cotitza des de 1942, si bé sempre ha tingut una situació molt especial amb els mercats, ja que a causa del fort pes accionarial familiar, sempre ha tingut molt poca liquiditat. En els darrers sis mesos, s’han negociat unes 1.500 accions diàries de mitjana, uns 56.000 euros diaris, i són nombrosos els dies en què no s’ha negociat cap valor. És per això que fins ara ha cotitzat a l’anomenat “mercat de corros” o fixing de la Borsa de Barcelona.
Tot just avui, dia 13 de juliol, comença a cotitzar a l’anomenat Mercat Continu (SIBE), el que, d’antuvi, hauria de proporcionar-li més visibilitat de cara als inversors institucionals, i una negociació més activa i fàcil de fer. Aquesta admissió, però, no suposa l’emissió de noves accions. Si no hi ha més accions disponibles al mercat, no hi haurà tampoc més negociació. El seu valor borsari estaria al llindar del mínim necessari per entrar a l’índex Ibex-35, si bé els requisits per entrar-hi no només depenen del valor borsari sinó també de la liquiditat que hi hagi, extrem que actualment ho fa del tot impossible. D’on podrien sortir aquestes noves accions disponibles a futur?
Després de l'última actualització del Conveni de Sindicació de Vot i Accions, podria haver-hi una part dels accionistes actuals de Molins disposats a vendre accions en un futur
Per una banda, hauríem de considerar la situació del pacte d’accionistes o sindicació d’accions que hi ha entre els tres grups familiars de l’empresa des de 1988. Els pactes d’accionistes, en general, són uns acords entre accionistes que els obliga a fer accions com ara votar de forma coordinada a les juntes d’accionistes, o tenir drets d’adquisició preferents entre ells, etc. Aquests pactes constitueixen obligacions entre els mateixos accionistes, no enfront de tercers. En ser Molins una empresa cotitzada, el seu anomenat Conveni de Sindicació de Vot i Accions és públic, i els seus termes es coneixen. És un pacte que es renova cada cinc anys i que tot just va fer-ho el passat mes de desembre. El significatiu és que en l’anterior pacte signat l’any 2020 s’hi havien adherit el 73,49% dels accionistes de Molins, mentre que al recentment renovat, s’hi han adherit el 59,78% dels accionistes. Això vol dir, doncs, que podria haver-hi una part dels accionistes actuals disposats a vendre accions en un futur. Aquesta seria una font possible d’oferta d’accions al mercat.
D’altra banda, hem de considerar que qualsevol adquisició d’empreses futura es pot finançar tant utilitzant la caixa del comprador com, totalment o parcialment, amb l’emissió d’accions noves. Aquest aspecte podria tenir alguna rellevància algun dia en una empresa com Molins, que declara que té l’ambició de continuar la seva expansió internacional.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat