L'economista i empresari Miquel Valls i Maseda (Barcelona, 28 de setembre de 1943) ha mort aquest diumenge al matí a Barcelona als 75 anys després de ser diagnosticat fa tan sols 15 dies d'un càncer de pulmó i de fetge. Després de més de 17 anys en el càrrec, Valls va deixar la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona el passat 17 de juny, després de la victòria de Joan Canadell i la candidatura Eines de País.
Valls també ha estat el màxim representant del Consell General de Cambres de Catalunya des de 2002 fins a 2019, des d'on va impulsar la competitivitat de les empreses i la seva obertura als mercats internacionals. Fa poc més de 48 hores, Canadell el rellevava també com a president del Consell General de Cambres de Catalunya en un acte a la Llotja de Mar al que Valls ja no va assistir.
En l'últim brindis que va fer com a president de la Cambra de Barcelona, Valls va reconèixer que els dos moments més difícils que havia viscut al capdavant de la institució van ser quan el va trucar el llavors president del Consell Superior de Cambres de Comerç, Javier Gómez Navarro, per explicar-li que el recurs cameral quedava eliminat per llei i quan el jutjat de primera instància va declarar que la Casa Llotja de Mar era propietat de l'Estat.
L'empresari va accedir a la presidència de la Cambra amb un programa que reivindicava un augment de les inversions en infraestructures catalanes i gestió público-privada i descentralitzada de l'Aeroport de Barcelona que va fer el seu gran cim el 2007 amb el famós acte d'IESE, i també va posar especial èmfasi en el dèficit d'inversions públiques a Catalunya per part de l'Estat. Les infraestructures i la manca d'inversions estatals a Catalunya van ser dos dels seus grans motius de lluita empresarial.
"La Cambra no ha estat mai sotmesa a cap interès, ni a Madrid, ni en la Generalitat ni en l'Ajuntament de Barcelona. El nostre prestigi és que hem estat independents de la política... L'única cosa que hem fet és barallar-nos amb Madrid i hem tingut grans disputes amb el ministeri de Foment per les inversions pressupostades per l'Estat ", va assegurar durant la seva última intervenció pública.
Valls: "La Cambra no ha estat mai sotmesa a cap interès, ni a Madrid, ni a la Generalitat ni a l'Ajuntament de Barcelona. El nostre prestigi és que hem estat independents de la política"
Valls va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l'11 d'abril de 2017 "per la seva participació en les institucions empresarials catalanes, que ha contribuït a reforçar i potenciar, posant-les al servei del desenvolupament econòmic i de la projecció exterior de Catalunya". I això inclou no només la seva trajectòria al capdavant de la Cambra i el Consell General de Cambres sinó també el seu lideratge en el grup empresarial familiar Valls i en el Grup Fichet.
Era llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB), master en Gestió Gerencial per l'Escola d'Alta Direcció i Administració (Eada) i diplomat en Direcció d'empreses per Iese, entre 1970 i 1984 va ser directiu del grup empresarial familiar Valls, del sector metal·lúrgic, i posteriorment va passar a ser president executiu de Comercial DVP, també del mateix sector.
A partir de 1996, Valls va entrar a formar part del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona i va ser president de Grup Fichet (ara Gunnebo Espanya), càrrec que exercia quan va accedir a la presidència de la Cambra al juny de 2002, en substitució d'Antoni Negre, moment en el qual també es va convertir en president del Consell de Cambres de Catalunya.
També va ser vicepresident de Fira de Barcelona, de la Cambra d'Espanya i de l'Associació de Cambres de Comerç del Mediterrani (Ascame). Va ser triat, en representació d'Espanya, com a vicepresident d'Eurochambres, organització creada en 1958 que agrupa a les cambres de comerç i indústries europees. Càrrec en el qual va ser reelegit el 2013.
Valls va tenir una gran implicació en grans empreses i institucions catalanes, ja que va ser membre del consell assessor d'Abertis i de la patronal Foment del Treball; del consell d'administració de Gas Natural Fenosa, de VidaCaixa i de Grup Emergir, i del comitè executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. A banda, també era membre del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Comunicació i patró de la Fundació Conservatori del Liceu.
Les reaccions del món empresarial rendint tribut a la seva trajectòria no s'han fet esperar.