Catalunya ha estat, des de fa segles, un dels motors econòmics més dinàmics del sud d’Europa. Abans de la primera revolució industrial, l’economia catalana es basava fonamentalment en l’agricultura, la ramaderia, el comerç i les activitats artesanes. Els ports, les fires i els intercanvis amb la Mediterrània i amb Amèrica van permetre l’aparició d’una primera burgesia comercial que va posar les bases del desenvolupament posterior.
Amb l’arribada de la revolució industrial al segle XIX, Catalunya va esdevenir la pionera industrial de l’Estat espanyol, amb el tèxtil com a gran protagonista. Les fàbriques, les colònies industrials i el creixement de les ciutats van transformar l’estructura econòmica i social, obrint una etapa de modernització profunda. Al llarg del segle XX, aquest model es va diversificar i consolidar amb la incorporació de sectors com la química, la metal·lúrgia i l’automoció, mentre que la segona meitat del segle va veure l’auge imparable dels serveis i el turisme com a nous pilars d’una economia cada vegada més internacionalitzada.
Avui, Catalunya manté aquest esperit emprenedor i dinàmic. Els serveis, amb el turisme i les noves tecnologies al capdavant, s’han consolidat com els principals motors econòmics, mentre que la indústria continua jugant un paper rellevant. A la figura 1 s’acompanya el pes de cada gran sector sobre el total del valor afegit brut (VAB). El VAB mesura la riquesa generada per cada sector productiu. A la figura 2, el pes en l’ocupació.
En aquest article s’exposa com estan evolucionant actualment els principals motors de l’economia catalana. Ho farem amb les dades (juny 2025) de l’Informe de Perspectives Econòmiques Catalunya de l’Observatori de la PIME de Pimec. L’informe confirma un creixement sostingut en tots els grans àmbits —serveis, indústria, construcció i agroalimentació—, però també revela velocitats desiguals i alguns senyals d’esgotament (vegeu la figura 3).
En quin estat es troba cada sector?
El sector serveis continua essent el motor principal de creixement, amb un increment interanual del 3,6%. El turisme i l’hostaleria són els grans protagonistes, gràcies a la recuperació plena del turisme internacional i a la solidesa de la demanda interna, que impulsen les bones xifres de facturació i ocupació en hotels, restaurants i activitats d’oci. La despesa mitjana per visitant també s’ha incrementat, millorant els marges.
Malgrat això, aquest dinamisme topa amb un fre important: la manca de personal qualificat. Empreses de restauració, allotjaments turístics i activitats culturals tenen dificultats per cobrir vacants, fet que posa en relleu desajustos entre l’oferta i la demanda laboral, tant en termes de formació com de condicions laborals. Paral·lelament, els serveis tecnològics i empresarials segueixen creixent, impulsats per la digitalització i la irrupció de tecnologies com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat i la consultoria digital. El gran repte serà garantir prou talent i elevar la productivitat per no perdre pistonada en aquest àmbit tan competitiu.
Pel que fa a la construcció, el sector es manté en fase expansiva amb un creixement del 2,8% interanual, ajudat per la baixada dels tipus d’interès i per l’impuls de l’obra pública i la rehabilitació energètica, impulsada pels Fons Next Generation. Tanmateix, la caiguda acumulada fins a l’abril del 23% dels visats d’obra nova anticipa un refredament de la promoció d’habitatges en els trimestres vinents, un fet que podria tensionar encara més els preus de l’habitatge i agreujar el problema d’accés a l’habitatge assequible. A curt termini, l’activitat continua, però la sostenibilitat futura del sector dependrà de la capacitat d’orientar-se cap a la rehabilitació, l’obra civil i l’habitatge social, sempre amb el suport d’un marc normatiu estable i d’un finançament adequat.
La sostenibilitat futura de la construcció dependrà de la capacitat d’orientar-se cap a la rehabilitació, l’obra civil i l’habitatge social
El sector agroalimentari, amb un creixement del 4,7% en valor afegit brut, es consolida com un pilar per a moltes comarques, mantenint una evolució positiva gràcies a l’exportació de productes de qualitat, especialment cap a Europa i Àsia. La qualitat i sostenibilitat continuen sent les grans palanques de creixement.
Tanmateix, el sector afronta dos reptes significatius: d’una banda, el canvi climàtic, amb sequeres persistents i temperatures extremes que comprometen les collites i la rendibilitat; i de l’altra, la pressió de costos derivada de l’encariment de l’energia, el transport i les matèries primeres. Tot i aquestes dificultats, el sector mostra capacitat d’adaptació i manté una actitud proactiva per continuar generant activitat i ocupació.
El sector industrial comença a mostrar símptomes de moderació. Després d’un fort creixement entre 2022 i 2023, el valor afegit brut industrial avança un 2,4% interanual, però l’Índex de Producció Industrial acumula un creixement del 0% fins al maig. El taló d’Aquil·les és l’automoció, amb una caiguda de les exportacions del 18%, castigada tant per la transició cap al vehicle elèctric com per la imposició de nous aranzels als Estats Units. La indústria catalana, altament especialitzada en aquest sector, ho està notant en les comandes.
El taló d’Aquil·les de la indústria és l’automoció, amb una caiguda de les exportacions del 18%
Altres branques, com la química o la fabricació de maquinària, aguanten amb creixements moderats, però la metal·lúrgia i el tèxtil pateixen més dificultats. Aquesta desacceleració fa evident la necessitat de reforçar l’estratègia de reindustrialització mitjançant la millora de sòl i infraestructures industrials, l’augment de les inversions, els incentius a la innovació i l’exportació, i el suport a la transformació energètica i digital.
Els serveis i l'agroalimentació mantenen el creixement de l'economia
Aquesta radiografia sectorial de l’economia catalana evidencia que el creixement actual es manté gràcies al dinamisme dels serveis i l’agroalimentació, mentre que la indústria i la construcció presenten un comportament més moderat.
Entre els principals riscos que podrien comprometre l’escenari actual hi ha la desacceleració industrial, l’escassetat de talent en sectors clau, la incertesa en el sector immobiliari i els impactes climàtics sobre l’agroalimentació. Alhora, les oportunitats per consolidar un creixement sòlid depenen d'impulsar la transformació digital i verda en tots els sectors. Cal també reforçar la formació i la captació de talent per donar resposta a les noves necessitats. Apostar decididament per la internacionalització, la inversió i la innovació com a motors de competitivitat serà clau. Finalment, cal accelerar els projectes d’habitatge, rehabilitació i millora urbana per garantir un desenvolupament més sostenible, equilibrat i inclusiu.
Les oportunitats per consolidar un creixement sòlid depenen d'impulsar la transformació digital i verda en tots els sectors
En resum, serveis forts, indústria moderada, construcció sostinguda i agroalimentació en creixement. Des de les arrels agràries i comercials, fins a les revolucions industrials i la diversificació actual, Catalunya ha demostrat sempre una gran capacitat d’adaptació. Ara, en un món marcat per la digitalització i la transició verda, el futur econòmic dependrà de la capacitat de diversificar, innovar, invertir i apostar pel talent.
La història ens ensenya que Catalunya ha sabut reinventar-se per superar moments de canvi i incertesa. Com diu Carme Ruscalleda, recentment reconeguda com a Col·legiada d’Honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya: “Les arrels són importants, però cal saber volar”. Una lliçó que també s’aplica a la nostra economia: mantenir les fortaleses que ens han portat fins aquí, però amb la mirada posada en els horitzons que vindran.