Escolta l'article ara…
Durant molts anys, Sateliot va ser una promesa: la promesa que des de Catalunya es podien fer satèl·lits, a petita escala, que oferissin serveis de telecomunicacions en un àmbit mundial. Una promesa que, a les acaballes de 2018, Jaume Sanpera va decidir consolidar en forma d’empresa. Una promesa que, durant set anys, va consistir en una inversió profunda en R+D per definir una nova manera de fer satèl·lits. I una promesa que, finalment, l’octubre de 2025 va fer-se realitat amb la primera connexió mundial en 5G entre un satèl·lit de baixa òrbita terrestre (LEO) i un dispositiu estàndard d’internet de les coses (IoT).
D’ençà d’aquesta demostració, l’empresa catalana ha pogut iniciar la fase comercial durant aquest 2026, i ja ofereix serveis de comunicacions IoT en 66 països. Però aquest és només un pas (imprescindible) del camí que hi ha traçat al full de ruta de Sateliot, que aspira a assolir una facturació de 500 milions d’euros d’aquí a 2030.
L'objectiu encara queda lluny (el 2025, la firma va tancar amb una xifra de negoci de dotze milions), però per al qual primer cal fer realitat una segona promesa: la de la segona generació de satèl·lits, denominats Tritó, que permetran expandir l’actual cobertura diària dels nou dispositius de Sateliot que ja sobrevolen la Terra a una cobertura horària que obrirà de bat a bat el mercat. Perquè si el Tritó de les llegendes gregues guià els argonautes per la Mediterrània, el que es construeix avui a les proximitats de la plaça de Cerdà vol encaminar Europa cap “l’autonomia total” que Sanpera creu que ha de tenir a l’espai.
Però pas a pas. On es troba avui Sateliot?
La primera generació: CubeSat per obrir el mercat de la connexió diària
Després del llançament de la missió Draconis el passat 1 d’octubre des de Califòrnia (Estats Units), a bord d’un coet de SpaceX, l’empresa catalana té un total de nou satèl·lits en òrbita terrestre baixa, és a dir, a una distància d’entre 200 i 2.000 quilòmetres del nivell del mar. Aquesta constel·lació està formada per satèl·lits de la generació 1 de Sateliot: dispositius de mida petita (mesuren uns 35 centímetres i pesen fins a deu quilos), dissenyats per la companyia catalana seguint l’estàndard CubeSat i fabricats per altres companyies de l’Estat (aquesta darrera fornada ha anat a càrrec de la gallega Alén Space).
Gràcies a aquests satèl·lits de generació 1, Sateliot ha pogut començar a oferir serveis de telecomunicacions IoT amb una freqüència d’ús diària. Amb aquest servei, Sanpera explica que cobreixen al voltant d’un 30% del mercat potencial de les connexions satel·litàries: “Aquí hi ha ramaderia, agricultura i un munt d’aplicacions d’infraestructures o de medi ambient”. Generalment, parlem de sensors que necessiten enviar un senyal amb una freqüència fixada: un dispositiu que controla la humitat i les condicions d’unes terres de cultiu, un altre que analitza el deteriorament del formigó d’un pont, un tercer instal·lat en un collaret d’una vaca d’una explotació ramadera extensiva… En tots aquests casos, les connexions satel·litàries són importants perquè els llocs en què s’instal·len no tenen una cobertura terrestre tradicional de qualitat, i és l’única manera que poden garantir una digitalització de cert grau.
La generació 1 dels satèl·lits de Sateliot permet oferir serveis a sectors com l'agricultura, la ramaderia o el medi ambient
En tots aquests casos, Sateliot comercialitza els seus serveis a través d’operadors telefònics dels països pertinents. “Nosaltres el que fem és l’extensió de cobertura de l’operador: hem signat un contracte de roaming amb ells de manera que, quan els seus clients surten de cobertura, es poden connectar directament al satèl·lit”, detalla Sanpera. Gràcies a aquesta manera de funcionar, Sateliot ha pogut implantar-se amb força en països com el Brasil, l’Argentina o Xile, regions amb grans explotacions ramaderes i agrícoles que cada cop estan més digitalitzades, però amb deficiències d’infraestructura de connectivitat terrestre. En l’àmbit de les infraestructures, Sanpera explica que també tenen clients importants que exigeixen controls rutinaris sobre torres d’alta tensió, vies de tren o gasoductes: “O fas revisions contínues i tens algú que hi va un cop al mes i mira si estan bé, o les sensoritzes amb un dispositiu”.
Siguin uns o altres, la freqüència d’ús que requereixen generalment no arriba a la diària, que és el límit a què pot arribar avui Sateliot. La línia és més fina dins del món de la logística, un dels grans mercats de les telecomunicacions per satèl·lit. Sanpera explica que tenen alguns clients dins d’aquest sector, sobretot aquells casos en què “quatre missatges al dia (el màxim que pot oferir l’empresa catalana) són benvinguts” davant l’absència d’alternatives; però és en indústries com aquesta en què la freqüència horària, com a mínim una connexió cada hora, comença a esdevenir la norma.
Tritó: més mida i més cobertura amb fabricació ‘in house’
És per aquesta raó que Sateliot ja treballa en la segona generació de satèl·lits de la companyia, que reben el nom de Tritó. Aquests nous dispositius, una maqueta dels quals dona la benvinguda als visitants de les noves instal·lacions que l’empresa va inaugurar el 2025 per començar a construir-los, presenten un bon llistat de canvis respecte als seus predecessors.
El primer d’ells és evident: la mida. Amb prop de quatre metres de longitud i un pes de 150 quilos, la segona generació és setze vegades més gran que els cosins ja enlairats. El canvi és obligat: “Necessitem uns satèl·lits que cobreixin una banda molt més gran de la Terra, de manera que el temps de revisita entre el moment en què passa un satèl·lit i el moment en què passa el següent sigui molt més curt”. A més, l’equip també està desenvolupant un nou estàndard de fabricació completament propi, que ja no segueix l’estàndard CubeSat que sí que fa servir la generació 1.
Tritó és la segona generació de satèl·lits de Sateliot, amb què l'empresa vol arribar a la cobertura horària
Però el canvi clau és la integració vertical de tot el procés. Fins ara, Sateliot s’encarregava del disseny dels satèl·lits: la fabricació l’externalitzaven a tercers, en tots els casos empreses d’àmbit estatal. Però amb Tritó, Sateliot també assumeix la part productiva. És per això, de fet, que es va posar en marxa l’actual centre de satèl·lits 5G de la carretera del Prat, a tocar de la plaça de Cerdà. Unes instal·lacions que, més enllà de les oficines i del centre de control dels satèl·lits en òrbita, destaquen primordialment per la seva sala blanca: un laboratori tancat, al qual cal entrar amb una sèrie de mesures de protecció, dins del qual els enginyers de la casa estan dissenyant i confeccionant el que serà el primer satèl·lit de la sèrie Tritó.
La previsió de la companyia és que aquest satèl·lit pioner s’enllesteixi en els pròxims mesos, ja que el seu enlairament està programat el juliol del 2027, moment en què entrarà en òrbita després de ser llançat a bord d’un coet de SpaceX. I si tot funciona com ha de funcionar, en els següents mesos Sateliot fabricarà setze nous exemplars d’aquest mateix Tritó que, juntament amb el primer, conformaran la nova constel·lació de satèl·lits que permetran a l’empresa fer el salt a la connexió horària: poder garantir, com a mínim, una connexió satel·litària cada hora als seus clients. Aquests setze nous satèl·lits es llançaran a mitjan 2028, i el primer d'ells no ho farà amb SpaceX, sinó amb un coet Miura, el llançador que està desenvolupant l’empresa il·licitana PLD Space.
A més a més d’ampliar la freqüència de connexions, Tritó també suposa un salt endavant en l’àmbit de la tecnologia de connectivitat. Fins ara, la primera generació de satèl·lits feia servir connexions IoT, unes capacitats que la segona generació mantindrà. Tanmateix, aquests nous dispositius també permetran fer demostracions de connexions 5G, és a dir, connexions directes als telèfons mòbils dels usuaris. En aquest àmbit, Sanpera remarca el concepte de “demostrar”, ja que “així com a la internet de les coses hi ha casos d’ús en què la cobertura discontínua té tot el sentit i és el que volen, en el cas del 5G, no, has de tenir cobertura contínua”. Aquesta fase no és possible encara, però en el futur més llunyà, Sanpera apunta el 2030 com l’any en què Sateliot espera tenir “una constel·lació definitiva de cobertura global contínua 5G”.
Per fer possible tot això, Sateliot va impulsar el passat abril una ronda de finançament de sèrie C de 100 milions d’euros, que continua oberta. Fins ara, la companyia ha aconseguit captar una quantitat similar amb fins a tres rondes anteriors, en les quals ha incorporat com a inversors Indra, Cellnex, el Banc Santander, Hyperion, Global Portfolio Investments i el govern espanyol, a través de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT) i de la Societat Estatal de Promoció Industrial i Desenvolupament Empresarial (SEPIDES), que agrupen plegades el 18,7% del capital de Sateliot.
Del mercat de la logística a la futura tercera generació
Un cop la generació de satèl·lits Tritó estigui operativa, Sateliot podrà obrir la porta al sector de la logística i el seguiment de comandes marítimes, un “mercat massiu” en què “hi ha milions d’objectes que es mouen per tot arreu”. I és que el sector de la logística ha evolucionat ràpidament en els darrers anys: “Estem parlant d’etiquetes que valen un euro i que porten inserit un xip 5G IoT, que enganxes al paquet”. És aquest el mercat que, juntament amb el sector públic i segons els càlculs de Sanpera, els permetrà escalar la facturació de Sateliot fins als 500 milions d’euros d’aquí a 2030.
Un escalatge que no només es percep en el volum de negoci, sinó també en l’equip que conforma Sateliot. Si a principis de 2025 l’empresa constava d’uns 40 treballadors, a finals de 2026 la companyia preveu vorejar els 200 empleats. “Estem creixent molt ràpidament, amb gent de tot el món, però també molts espanyols i catalans que havien marxat fora a treballar i ara han tornat”, desvela Sanpera. Fins a un 28% de la plantilla representen aquests professionals “repatriats” de l’estranger, que segons el CEO i fundador de Sateliot, han aconseguit convèncer i mantenir per tres factors: perquè tenen un “projecte molt atractiu”, per la “transparència i la llibertat” que ofereixen als treballadors i, també, perquè són “una companyia amb la capacitat de pagar la gent com es mereix”.
Sanpera: “Estem creixent molt ràpidament, amb gent de tot el món, però també molts espanyols i catalans que havien marxat fora a treballar i ara han tornat”
Però aquí no acaba la història. Amb la mirada posada més enllà de 2030, Sanpera ja visualitza la que serà la tercera generació dels satèl·lits de Sateliot: “Un satèl·lit més gran, 100% dedicat al 5G i amb capacitat d’evolució al 6G”. I, també, un satèl·lit dedicat a les tecnologies duals, és a dir, que a més a més d’oferir serveis a la societat civil com hauran fet fins a aquell moment, aquests nous elements també estaran pensats per treballar en àmbits de seguretat i de defensa.
En el primer cas, Sanpera fa referència, sobretot, a poder donar mecanismes per reaccionar davant de situacions com l’apagada general de 2025 o la DANA de València, moments d’excepcionalitat en què les comunicacions terrestres deixen de funcionar i les satel·litàries poden cobrir el buit. “Poden oferir comunicació no només a la policia, l’UME o els bombers, sinó també a la població general, assegurar-se que rebin els ES-Alert encara que no tinguin cobertura o que tothom pugui trucar el 112”, exemplifica al fundador de Sateliot.
Pel que fa a la defensa, Sanpera fa referència sobretot a qüestions vinculades a la logística en territoris on manca connectivitat. I l’exemple clar, citat altres vegades, és el d’Ucraïna i Starlink. “Necessitem poder decidir on i quan es donen les comunicacions satel·litàries”, reclama Sanpera. I a falta de solucionar la manca d’alternatives en els llançaments a l’espai, Sateliot es posiciona, a escala europea, com la principal gran alternativa en el món de les connexions satel·litàries.
Nota de correcció: originalment, s'havia publicat que la generació 1 de Sateliot consta de deu satèl·lits. L'article s'ha revisat per indicar que en són nou.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat