Fa cinc anys, quan aquest diari va parlar amb Adrià Argemí, el cofundador i CEO de l’aleshores Pangea Aerospace tenia clara la comparació amb què volia associar la seva empresa: “Nosaltres volem construir un taxi (per a satèl·lits)”. Però ha plogut molt en aquest lustre, i el que aleshores era una jove startup de quinze treballadors que tot just acabava de validar la viabilitat de la seva tecnologia avui és una empresa més consolidada, que s’acosta al centenar de professionals, i un dels líders del continent en tecnologies de propulsió aeroespacial. El canvi de nom de la companyia a l’actual Pangea Propulsion, efectuat l’estiu de 2025, deixa més clar el nou segment de mercat d’una firma que eleva encara més el seu anhel: “Volem ser els Rolls-Royce de l’espai”.
Per entendre aquesta ambició, cal veure d’on ve i fins a on ha arribat un dels noms més destacats del sector espacial català. La idea de Pangea neix al cap del mateix Argemí, qui després de treballar a grans firmes del sector aeronàutic, com Airbus o Avio, va decidir llançar-se a l’emprenedoria amb tres enginyers que va conèixer en un màster a Itàlia (Federico Rossi, Rasmus Bergström i Nicola Palumbo). Però aquests quatre no van ser els únics cofundadors: Argemí tenia clar que els calia un nucli amb expertesa en el camp del negoci, i així és com van sumar-se Lluís Bellafont i Xavier Llairo, actuals director financer i director comercial de la companyia.
En les etapes primerenques del projecte, la voluntat era construir tot el sistema d’enlairament -“és a dir, tot un coet”, simplifica Argemí- per donar servei a picosatèl·lits i nanosatèl·lits. “Tecnològicament, hi havia tots els ingredients per fer-ho de manera més barata”, explica el CEO i cofundador de Pangea. La gran innovació es trobava en el sistema de propulsió, unes tecnologies que van validar el 2021 amb unes proves a l’Agència Espacial d’Alemanya. A mesura que va anar avançant el projecte, l’equip va anar llimant els riscos tècnics i millorant el producte, fins que el 2022 l’empresa va decidir assumir una nova direcció més focalitzada.
Argemí: “Tecnològicament, hi havia tots els ingredients per fer-ho de manera més barata”
“Va arribar un punt en què vam dir: ‘Si som bons en propulsió, per què no fem el canvi i ens hi especialitzem?’”, rememora el conseller executiu de la startup. Una de les grans raons del canvi va ser l’elevat cost que suposava escalar un sistema complet d’enlairament per fer-lo viable. Però no va ser l’única: “Així, nosaltres podíem ser molt més transversals i donar servei a moltíssima més gent”.
Ara, ja no tenen per què limitar-se exclusivament a satèl·lits de petites dimensions: “Gràcies a l’especialització, ens hem deslligat de la capacitat de càrrega. Nosaltres fem els motors, i ja depèn dels nostres clients si en volen posar un o vint”. Per Argemí, la transformació que ha viscut Pangea exemplifica la maduració que viu la indústria: “Igual que va passar al sector aeronàutic, en què els Airbus o Boeing no fabriquen els seus motors i ningú ho qüestiona, això passarà al sector espacial, i nosaltres volem ser els primers a ser-hi presents donant servei a totes les solucions de propulsió per al sector”.
Àngels inversors, crowdfundings i rondes de finançament
Però tot aquest trajecte no l’han fet sols. El mateix 2018, Pangea ja va aconseguir finançament per part d’àngels inversors i d’una primera subvenció, que els anys següents van anar ampliant. “El 2019 vam rebre una segona subvenció i vam fer un crowdfunding amb què vam aixecar al voltant d’un milió d’euros, una de les rondes més grans que hi havia hagut fins aquell moment a Espanya”, recorda el director financer, Lluís Bellafont.
L’any següent van tancar el primer gran contracte amb l’Agència Espacial Europea (ESA), i el 2021 van organitzar la primera ronda llavor, amb la qual van entrar els primers inversors a l’empresa. És a partir d’aquest moment, també amb el canvi d’especialització, que Pangea va començar a tancar nous contractes, va obrir una seu a Tolosa de Llenguadoc (França) i va continuar creixent, fins que l’any passat va aconseguir tancar una ronda sèrie A amb la qual van aixecar 23 milions d’euros.
És amb aquest finançament, al qual se li va sumar a principis d’enguany un premi de la Comissió Europea de gairebé un milió d’euros, que Pangea Propulsion ha fet un nou salt endavant. La companyia s’acosta avui als 100 treballadors, ha invertit set milions en una nova planta productiva a l’Hospitalet de Llobregat i mira al futur amb optimisme. El director financer avança que “d’aquí a uns mesos o un any” llançaran ja una sèrie B amb l’objectiu d’acabar “tota la fase d’industrialització” i els desenvolupaments interns i començar la comercialització dels sistemes de propulsió.
Pangea Propulsion va tancar una sèrie A de 23 milions a principis de 2025 i ja prepara una sèrie B per als pròxims mesos
En aquest sentit, Bellafont explica que s’han “inventat” un nou KPI per avaluar el seu estat financer: l’"ebitdard", el resultat abans d’interessos, impostos, amortitzacions… i de les inversions en recerca i desenvolupament. “Si traguéssim totes les inversions que estem fent en el desenvolupament dels nostres productes interns, podríem arribar a estar en positiu”, assegura el director financer. En concret, l’any passat van facturar “al voltant de quatre milions d’euros”, segons apunta Argemí, que esperen fer créixer de manera moderada aquest 2026, i amb un salt ja més important el 2027.
Abaratiment de costos i combustibles alternatius
Aquest trajecte és possible gràcies a l’aposta per tota una sèrie de tecnologies que han aconseguit fer dels sistemes de propulsió de Pangea una opció única a Europa. Són tres els grans projectes en què treballa actualment la companyia: el sistema de mobilitat orbital Nereus i els motors d’alta empenta Arcos i Kronos, ambdós amb combustibles criogènics.
Nereus és el sistema amb una prioritat més alta, atès que té previst un primer enlairament durant el primer trimestre de l’any vinent. Finançat en bona part per la mateixa Pangea i per socis externs, es tracta d’un sistema de propulsió que permet als satèl·lits moure’s un cop ja són a l’espai, per alternar entre diverses òrbites. Tant amb aquest projecte com amb la resta, l’empresa s’ha encarregat de desenvolupar tots els sistemes, des del propulsor en si fins als tancs de combustible o els connectors de fluids.
En el cas de Nereus, destaca la seva aposta per un combustible sostenible que sorprèn de primeres: l’aigua oxigenada. “No és la que pots comprar a la farmàcia”, deixa clar Argemí, ja que “és molt més concentrada”, però el seu ús -per separat o en combinació amb altres combustibles- permet evitar els combustibles tradicionals de la indústria, que són “ultratòxics” i comporten costos de prevenció molt alts. L'abaratiment de costos arriba per aquí, però també per la fabricació additiva -coneguda popularment com a impressió 3D- dels materials.
Un dels trets diferencials de Pangea és l'aposta per combustibles sostenibles, com l'aigua oxigenada o el biometà
Els altres dos projectes, Arcos i Kronos, es diferencien de Nereus pel seu funcionament: són propulsors “d’empenta”, que busquen mobilitzar les càrregues de la Terra a l’espai. El primer d’ells és un projecte cofinançat per l’ESA i per l’Agència Espacial Espanyola (AEE), mentre que el segon compta amb el suport de l’ESA i del Centre Nacional d’Estudis Espacials (CNES) de França, a més a més del de clients privats.
Tots dos funcionen amb combustió criogènica, és a dir, a una temperatura per sota dels 180 graus centígrads. L’aposta de Pangea en aquest sentit ha estat el biometà, que Argemí considera que és “el combustible del futur”, ja que és l’hidrocarbur més fàcil d’aconseguir, i és possible fer-ho de manera sostenible: “Amb una granja de porcs, podries crear la teva biomassa, liquar-la i ja tindries el biometà”.
Aquest carburant també suma un altre benefici: no deixa sutge després de la combustió. Això implica que els canals de refredament interns (necessaris, ja que la combustió es produeix a 3.200 graus centígrads) són molt menys malmesos que amb altres carburants i, per tant, es poden reutilitzar més vegades. Arcos i Kronos també són construïts amb tècniques de fabricació additiva, fent servir aliatges metàl·lics desenvolupats per l’empresa, i un sistema de gestió tèrmica amb el qual han registrat una patent.
Una aposta per la sobirania europea amb mirada global
Pangea Propulsion desenvolupa tots aquests projectes des de les seves seus de Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, a les quals ara també s’hi suma la nova planta de l’Hospitalet. Una combinació de localitzacions europees que, sumada a la diversitat del seu equip -tenen treballadors de disset nacionalitats diferents-, confirmen el convenciment de l’empresa que l’espai és una qüestió supraestatal. “Hem de treballar de manera col·laborativa amb altres actors europeus, perquè això no és un esforç local o nacional, és un esforç europeu”, reivindica Argemí.
Així i tot, això no invisibilitza la porció catalana del sector, on Pangea Propulsion conforma una tríada destacada d’empreses, al costat de Sateliot i Open Cosmos. Totes tres són les cares visibles d’un ecosistema conformat ja per 87 empreses, que factura 237 milions i ocupa 1.800 professionals, segons xifres del departament d’Empresa i Treball, i al qual Argemí destaca l’aposta pública del Govern: “Com a ciutadà, crec que és un bon senyal que sigui una iniciativa que va començar amb un color polític i que quan va arribar un altre color polític, ho agafés i s’ho fes seu”. El cofundador de Pangea valora “el talent i les universitats” catalanes com a ingredients per fer gran una indústria que també pot ser el nou destí d’una automoció que comença a caure en pes.
No s’oblida tampoc Argemí del concepte de les tecnologies duals, que apareix en múltiples ocasions en la conversa amb VIA Empresa. La vinculació estreta del sector espacial amb el de la defensa, protagonista recent d’una de les taules de la Reunió del Cercle d’Economia en què el mateix Argemí va participar, és acceptada amb naturalitat per l’empresari: “Nosaltres som de doble ús per definició. Nereus pot anar amb un satèl·lit d’observació de la Terra o en un que fa fotos a la frontera amb Rússia. El sistema és el mateix, l’únic que canvia és la paperassa que hem d’entregar”. El CEO de Pangea considera que a Barcelona “se’n parla cada vegada més sense tabús”, i això ha possibilitat un “diàleg molt més directe i molt més ràpid” amb la indústria i amb l’administració.
Argemí: “Només que convertim la meitat de les converses que hem tingut, ja tenim feina per anys”
Però més enllà de les aplicacions en defensa, el que queda clar és l’optimisme que traspuen Argemí i Bellafont sobre el futur de Pangea. “Només que convertim la meitat de les converses que hem tingut, ja tenim feina per anys”, destaca Argemí, que aspira a convertir la firma en una “empresa tractora en el sector industrial català”. Un objectiu al qual se li suma un segon repte atípic: aconseguir que els fundadors esdevinguin “anecdòtics” en la història de la companyia. “Hi haurà una foto en algun lloc en què dirà: ‘Van fundar-ho aquests sis’”, somia despert Argemí.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat