Fa només quatre anys, els laboratoris danesos Novo Nordisk no eren gens coneguts pel gran públic, tot i tenir al darrere una història centenària. La seva principal especialitat era la producció d’insulina, la substància amb què van començar la seva trajectòria en el llunyà 1923 i sota la denominació de Nordisk Insulinlaboratorium. No cal dir que el descobriment de la insulina va ser la peça clau per al tractament de la diabetis i aquest va ser el seu gran focus de treball. Dos anys més tard, dos treballadors de l’empresa van decidir crear el seu propi negoci, al que van anomenar Novo Terapeutisk Laboratorium. Després de set dècades de competir entre ells, el 1989, els dos laboratoris es van fusionar per crear el Novo Nordisk que coneixem avui dia i que acabaria col·locant-se com el primer productor mundial d’insulina. L’empresa no només ha estat planter de grans científics, sinó que el 1998, un dels seus principals directius va canviar de feina per passar a ser director de Lego a diferents països, entre ells Espanya.
Però el salt a la fama de Novo Nordisk encara trigaria uns anys, perquè no va ser fins a finals del 2022 quan es va fer públic que un medicament de la casa, l’Ozempic, autoritzat a l’estat espanyol uns mesos abans per tractar la diabetis-B, resultava un remei quasi que miraculós per lluitar contra l’obesitat, qualificada sovint com la gran epidèmia del segle XXI. Fins i tot, personatges com Elon Musk van lloar les capacitats de l’Ozempic a les xarxes socials. Mentre aquest fàrmac triomfava entre els no diabètics, Novo Nordisk ja tenia a punt per comercialitzar la seva segona bala contra l’obesitat, un fàrmac anomenat Wegovy i ja dissenyat per a aquest propòsit de perdre pes. La substitució va funcionar perfectament i tota la demanda espúria de l’Ozempic es va canalitzar cap al nou Wegovy.
Aquests èxits fulgurants van convertir Novo Nordisk en una de les empreses més valuoses d’Europa perquè les seves accions van pujar com l’escuma. Si el novembre del 2022 els títols de l’empresa danesa cotitzaven lleugerament per sobre dels 50 dòlars a la borsa de Nova York, a mitjan 2024 s’havien enfilat per sobre dels 140, gairebé el triple. Però l’alegria va durar poc. En el temps que ha passat des d’aquells moments de glòria, les accions de Novo Nordisk han fet el recorregut invers, fins a situar-se al punt de partida d’aquesta cursa embogida, és a dir, un altre cop a la ratlla dels 50 dòlars.
En el temps que ha passat des d’aquells moments de glòria, les accions de Novo Nordisk han fet el recorregut invers, fins a situar-se al punt de partida d’aquesta cursa embogida, és a dir, un altre cop a la ratlla dels 50 dòlars
Les causes cal buscar-les al contraatac de les companyies rivals, que fa temps van anunciant productes més efectius per perdre pes que el Wegovy. Molt curiós resulta el fet que un dels punts clau d’aquesta competència es produís justament el dia 9 de febrer de l’any passat, que és el dia que es va disputar la 59a edició de la Superbowl, on els laboratoris Hims & Hers Health van projectar un anunci per fer gala de les virtuts del seu producte contra l’obesitat, que a més, té un preu inferior al dels seus competidors danesos. L’aparició de l’anunci va contribuir a accelerar la caiguda de Novo Nordisk a les borses on cotitza. Aquesta caiguda, juntament amb la percepció global que l’empresa havia perdut l’avantatge de colpejar primer, li van costar el càrrec a primer executiu, Lars Fruergaard Jørgensen, que l’agost de l’any passat i després de vuit anys al càrrec, va ser substituït per l’austroiranià Maziar Mike Doustdar, que des del 1992 ve de passar per tots els departaments imaginables de la farmacèutica danesa.
A finals de novembre de l’any passat, les accions de la farmacèutica danesa van tocar fons i des d’aleshores han encetat una recuperació molt prometedora. No només han escalat en poc temps des dels 45 dòlars fins als 56 actuals, sinó que els analistes ho consideren una bona opció per invertir-hi. Caldrà veure si la recuperació és capaç de portar el valor fins als màxims històrics, o bé si s’atura a mig camí.
Les accions de l’empresa estan dividides en dues sèries, en funció dels drets polítics. D’aquesta manera, mentre la Fundació Novo Nordisk només té un 28% del capital, reté un 77% dels drets de vot, el que li dona una immensa capacitat de decisió. A més de Novo Nordisk, la fundació controla també dues societats germanes més, Novo Holdings i Novo Nesis. Des d’abril de l’any passat, el president de la fundació és Lars Rebien Sørensen, mentre que el vicepresident és Lars Munch. El primer d’ells compta amb un màster en silvicultura i és un antic treballador de l’empresa (va entrar-hi el 1982) que entre 2000 i 2016 va ser-ne el primer executiu. El 2024 els ingressos de Novo Nordisk van ser d’uns 39.000 milions d’euros, amb uns beneficis nets de més de 13.000 milions.