Una paradoxa defineix avui el mercat laboral: mai hi ha hagut tantes oportunitats ni tanta incertesa al mateix temps. D'una banda, emergeixen noves professions vinculades a la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o l'anàlisi de dades. De l'altra, moltes empreses afirmen tenir dificultats per trobar el talent que necessiten. El problema no és només de quantitat, sinó d'encaix. Hi ha titulacions, experiència i idiomes, però falten perfils amb visió, flexibilitat i habilitats humanes a l'altura del repte.
L'ocupabilitat el 2025 ja no és un estat, sinó un procés dinàmic. Pensar que una carrera universitària o un màster garanteixen el futur és una il·lusió heretada. El mercat canvia sense pausa, i els que no revisen ni actualitzen les seves competències es queden enrere. Segons el Digital Talent Overview 2025, elaborat per Mobile World Capital Barcelona, Espanya ja supera els 1,08 milions de professionals digitals, però moltes vacants continuen sense cobrir-se, fins i tot en ciutats punteres com Barcelona. Aquesta tensió reflecteix un desequilibri que va més enllà del que és tècnic: falta connexió entre el que s'ensenya i el que l'entorn productiu realment necessita.
I quins perfils busquen avui les empreses? No es tracta només de programadors o enginyers. Destaquen perfils com data analysts especialitzats en visualització i comunicació, machine learning engineers amb enfocament sectorial, especialistes en ethical AI, arquitectes de solucions al núvol o experts en ciberseguretat amb capacitat d'anticipació. També guanyen pes els perfils híbrids: professionals amb formació tècnica i habilitats de gestió, comunicació o lideratge en entorns canviants. En paral·lel, emergeixen rols vinculats a la sostenibilitat, l'experiència d'usuari o la gestió de dades en salut, cosa que amplia el mapa d'especialitzacions estratègiques.
Però dominar una tecnologia no és suficient. Si no se sap treballar en equip, prioritzar, prendre decisions ètiques o explicar l'impacte d'una solució, aquest coneixement perd potència. Segons el Future of Jobs Report 2025, publicat pel World Economic Forum i basat en les perspectives de més de 1.000 empreses globals, més del 50% dels treballadors necessitarà actualitzar les seves competències en els pròxims anys. I entre les més valorades destaquen el pensament crític, la col·laboració, la resiliència, la gestió emocional i la capacitat d'aprenentatge actiu. Les habilitats interpersonals i transversals ja no són complementàries: són la base que permet que allò que és tècnic tingui sentit.
Parlar d'ocupabilitat el 2025 és parlar també d'ètica, sostenibilitat, cultura organitzativa i desenvolupament humà
Això obliga a repensar també els models de formació. Les trajectòries professionals tradicionals: formació inicial, ocupació estable, promoció interna, han quedat enrere. Avui conviuen graus, màsters, microcredencials, cursos en línia, projectes paral·lels i aprenentatge informal. L'alfabetització digital ja no és exclusiva dels perfils tecnològics, i les habilitats humanes s'han d'entrenar amb la mateixa intencionalitat que les tècniques. No n'hi ha prou amb acumular certificats: cal construir competències transferibles i actualitzades.
En paral·lel, el propòsit professional guanya força. Moltes persones, especialment entre les noves generacions, ja no busquen només estabilitat o salari. Volen participar en projectes amb impacte, alineats amb els seus valors. Busquen organitzacions coherents, que promoguin la diversitat, la sostenibilitat o la innovació social. Les empreses que ignorin aquesta dimensió tindran dificultats per atreure i fidelitzar talent. Perquè el compromís no s'imposa: es construeix amb sentit i coherència.
Per això, parlar d'ocupabilitat el 2025 és parlar també d'ètica, sostenibilitat, cultura organitzativa i desenvolupament humà. Els perfils més buscats són aquells capaços de combinar allò que és tècnic i allò que és social, d'entendre el context en què operen, de connectar el seu coneixement amb un impacte rellevant. Professionals que no només resolen problemes, sinó que els comprenen.
Se segueixen valorant certificats per sobre de competències reals, experiència acumulada més que capacitat d'adaptació, coneixement passat més que disposició a aprendre
El cert és que continuem mesurant malament l'ocupabilitat. Se segueixen valorant certificats per sobre de competències reals, experiència acumulada més que capacitat d'adaptació, coneixement passat més que disposició a aprendre. Però el mercat ja no funciona així. L'ocupabilitat no és un atribut fix ni un estatus. És una brúixola activa, una mentalitat en moviment, una manera de ser al món professional.
La bona notícia és que mai hi ha hagut tants recursos per construir aquesta brúixola. La dolenta, que ja no és opcional. El 2025, ser “ocupable” significa combinar allò que és tècnic amb allò que és humà, allò que és digital amb allò que és ètic, l'eficiència amb la creativitat. I significa fer-ho amb flexibilitat, amb criteri, amb propòsit. Perquè el futur professional ja no es defineix pel que saps, sinó pel que ets capaç de continuar aprenent i aplicant amb impacte.