Els rànquings, les llistes i les classificacions en general serveixen per posar ordre i per visualitzar conceptes dels quals ja en tenim coneixement, però que no acabem de percebre en tota la seva dimensió. Aquesta presa de consciència passa quan, per exemple, donem un cop d’ull al rànquing dels principals 500 fons d’inversió del món, i en especial el que acaba de publicar la revista Investment & Pensions Europe (IPE). De l’anàlisi d’aquest llistat, en podem treure moltes conclusions.
En primer lloc, constatem que els set primers fons d’inversió són tots dels Estats Units, i que aquest país té 20 firmes entre les 25 més grans del món. Per cert, arribats a aquest punt cal fer una precisió de caràcter lingüístic: normalment, a companyies com BlackRock o Vanguard les anomenem fons d’inversió, tot i que en puritat són entitats gestores de fons, amb molts fons d’inversió cadascuna d’elles. La realitat és que referir-s’hi com a fons d’inversió, encara que resulti impropi, facilita que ens entenguem, de manera que continuarem prenent-nos aquesta petita llicència.
Si repassem els fons del rànquing, de baix a dalt, trobem que al desè lloc hi ha Pimco (Pacific Investment Management Company), una entitat fundada el 1971 a Califòrnia pel financer William Hunt "Bill" Gross, que fa cert temps es va retirar de la primera línia de la gestió de fons. L’actual número u de la firma és el francès Emmanuel "Manny" Roman. El propietari de Pimco és l’asseguradora alemanya Allianz, que va adquirir la companyia l’any 2000. El volum d’actius que gestionen és d’1,87 bilions d’euros. Un esglaó per sobre d’ells hi ha la menys coneguda BNY Investments, la branca de gestió d’actius del conglomerat BNY, que procedeix de la fusió del Bank of New York amb Mellon Financial. La màxima responsable de la branca d’inversions del grup és Hanneke Smits, que té sota la seva responsabilitat els 1,97 bilions que gestiona la seva firma.
El lloc número vuit l’ocupa la francesa Amundi, la firma europea que hi ha més amunt del rànquing amb molta diferència. Aquesta companyia va néixer el 2010 com a fusió de la divisió d’inversions de dues entitats bancàries gegantines del país veí, com són Crédit Agricole i Société Générale. La primera d’elles n’és la màxima accionista amb més de dos terços del capital. Gestionen uns actius per valor de 2,24 bilions d’euros i la màxima responsable de l’empresa és Valérie Baudson.
Si continuem pujant, i entrant de ple en territori ianqui, ensopeguem amb la divisió de gestió de fons de la conegudíssima firma Goldman Sachs, dedicada principalment a la banca d’inversió. La companyia va ser creada el 1869 pel jueu bavarès Marcus Goldman, que s’havia establert als Estats Units el 1848. Més tard hi va entrar el seu gendre Samuel Sachs, amb el que nom de la firma va quedar consolidat. Avui dia gestionen 2,71 bilions d’euros i el seu màxim responsable és David Michael Solomon. Per sobre d’ells hi ha un dels clàssics que trobem sempre present a l’accionariat de la gran majoria d’empreses cotitzades, com és Capital Group. Els californians van ser fundats el 1931 per Jonathan Bell Lovelace i en l’actualitat són els responsables de fons que acumulen 2,75 bilions d’euros. El primer executiu és Mike Gitlin.
Un 'top-5' protagonitzat per vells coneguts
Entrem ja en top-five de la llista, i a qui trobem és a un altre dels noms mítics de les finances americanes, JP Morgan, que a banda de ser un banc (el JP Morgan Chase), també es dedica a la gestió de fons. La firma matriu es va crear el 1996, quan es van fusionar el Chase Manhattan Bank, el JP Morgan i el Bank One Corporation (anteriorment conegut com a First Banc Group). El màxim responsable és George C.W. Gatch, que fa gairebé quaranta anys que està a la firma. El volum gestionat per ells s’enfila fins als 3,5 bilions d’euros.
Per sobre hi ha State Street, aquells que fins fa pocs dies tenien com a logotip un elegant vaixell (tècnicament es tractava d’un clíper del segle XIX) amb les veles inflades pel vent i que poden presumir de tenir unes arrels històriques que s’enfonsen fins al llunyà 1792. Malauradament, enguany han substituït el seu logotip històric per un de nou del tot insubstancial, en línia amb la manca d’imaginació que regna arreu en aquest segle XXI. Avui dia, qui lidera la branca d’inversió de la firma és Yie-Hsin Hung, una enginyera amb formació a Yale i Harvard. Té sota la seva responsabilitat l'eixordadora xifra de 4,55 bilions d’euros.
I finalment, posem els peus sobre el pòdium: la medalla de bronze correspon a Fidelity, una gestora que podríem anomenar familiar perquè la major part del capital és en mans de l’hereva del fundador, Edward Crosby Johnson II. No només té un 40% del capital, sinó que Abigail Johnson també actua com a primera executiva de l’imperi. Sobre la xifra d’accions que estan en mans tant d’Abigail com de tot el clan Johnson, el cert és que costa molt saber-ne la veritat perquè com que no és una empresa cotitzada, existeix certa opacitat. En tot cas, el que sí que és públic i notori és que gestionen 5,66 bilions d’euros.
La medalla d’argent se l’emporten els que habitualment són etiquetats com els inventors de la gestió passiva i les comissions low-cost, és a dir, Vanguard. El fundador i ideòleg de Vanguard va ser Jack Bogle, un dels grans mites de les finances ianquis, mort ara fa sis anys i mig, i que va crear la companyia el 1975. La firma de Pensilvània és dirigida per Salim Ramji des de l’any passat i gestiona 9,7 bilions d’euros, gairebé el doble que Fidelity, el seu immediat perseguidor.
BlackRock i Vanguard no demanen cadires als consells d'administració, els seus objectius són purament els resultats financers
Per fi arribem al campió de campions, però el nom no resultarà cap sorpresa, perquè qui més qui menys sap que els més grans del món són BlackRock, que han construït un gran imperi en bona part gràcies a l’invent dels ETF (exchange-traded funds), una manera fàcil i barata d’invertir que fan servir no només els aficionats, sinó moltes de les gestores rivals. El volum d’actius gestionats per BlackRock s’enfila als 11,16 bilions d’euros. Són, com Vanguard, el paradigma de la gestió passiva i, a conseqüència d’això, també de la inversió coneguda com a no-activista.
En altres paraules, ni un ni l’altre acostumen a influir en el govern de les empreses on inverteixen i, de fet, no demanen cadires als consells d’administració quan per raó del seu pes al capital podrien ser els accionistes amb més membres als òrgans de govern de les companyies. Malauradament, això darrer no ho sap tothom -ni tan sols al gremi dels periodistes- i és freqüent sentir teories conspiratives que atribueixen a BlackRock un poder omnímode al planeta Terra, que està molt lluny de ser real. El seu objectiu són purament els resultats financers i oferir les màximes rendibilitats possibles per als seus clients, veritables propietaris dels diners que gestionen.
Marejats com estem amb tants bilions, cal que busquem referències per entendre la magnitud del que acabem de veure i una d’elles pot ser comparar aquests volums de diners amb el producte interior brut dels països. Per exemple, el 2024 l’Estat espanyol va generar un PIB d’1,59 bilions d’euros, força per sota del desè classificat de la llista que hem comentat. De fet, una xifra així estaria al lloc catorze del rànquing. Si ho comparem amb el líder, BlackRock, podem dir que la firma de Nova York gestiona un import que és set vegades el PIB espanyol. Tot i assumir que estem comparant conceptes diferents, sí que és cert que com a referència ens dona una idea de les dimensions d’aquestes companyies.
Vivim, sens dubte, a un barri perifèric a molts quilòmetres de distància de les principals avingudes per on corren els calés del planeta
I parlant de mides, qui queda anorreat davant d’una exhibició de poder tal, són els colossos ibèrics, que estem acostumats a contemplar com a gegants quan ens ho mirem des de casa, però que, posats en context de la indústria financera mundial, no passen de ser molins mitjanets. Estem parlant del Santander, perquè hem de viatjar fins al lloc 120 de la llista per trobar-lo, o també del BBVA, que ocupa la plaça 214. Més avall encara, a la 236, hi ha la gestora d’inversions de CaixaBank (que es complementa amb la posició 313 de la seva asseguradora de vida, VidaCaixa). El primer dels espanyols, el Santander, té una gestora de fons que acumula 236.000 milions d’euros, una desena part de qui ocupa la vuitena posició, els francesos d’Amundi. Vivim, sens dubte, a un barri perifèric a molts quilòmetres de distància de les principals avingudes per on corren els calés del planeta.