• Economia
  • El bàsquet americà, en ebullició (venda rècord dels Lakers)

El bàsquet americà, en ebullició (venda rècord dels Lakers)

Com en el cas dels Celtics, costa trobar justificació en el preu de la compravenda si mirem les xifres de negoci dels Lakers

Lebron James i Aaron Fox a un partit dels Lakers contra els Sacramento Kings (2023) | Europa Press
Lebron James i Aaron Fox a un partit dels Lakers contra els Sacramento Kings (2023) | Europa Press
Roger Vinton
Escriptor
04 de Juliol de 2025
Act. 04 de Juliol de 2025

Fa tot just tres mesos explicàvem que la històrica franquícia dels Celtics de Boston, de la NBA americana, havia establert un nou rècord de transacció en una entitat esportiva, en ser venuda per 6.100 milions de dòlars. En aquell moment havia superat a la foto-finish el traspàs dels antics Washington Redskins (des del 2020, Commanders) dut a terme el 2023 per 6.050 milions. Però ara, el gran rival de Boston a la dècada dels vuitanta, els Lakers de Los Angeles, ha esmicolat la plusmarca després que un magnat dels esports hagi acordat pagar ni més ni menys que 10.000 milions de dòlars per aconseguir fer-se amb la propietat. 

 

Però qui són els protagonistes d’aquesta història? Per una banda, els venedors, la família Buss, i per una altra, els compradors, que són el grup inversor TWG Global, liderat per Mark Walter. Quan el 1979 Jerry Buss va comprar els Lakers, va incloure en el paquet també el pavelló on jugaven (el cèlebre Forum d’Inglewood), els Kings de la lliga professional d’hoquei gel (també de Los Angeles) i un ranxo de més de 5.000 hectàrees, tot plegat per poc més de 60 milions de dòlars. Una dècada després es va desprendre de la franquícia d’hoquei gel. Pel que fa al bàsquet, el canvi de propietat va resultar positiu per als de groc i morat, perquè no van trigar gens a reverdir llorers d’altres temps. Si abans d’aquell 1979, només havien aconseguit guanyar la Sèrie Mundial un cop (1972) d’ençà dels temps gloriosos del quaranta i cinquanta, a partir de l’any del canvi de propietat van disputar la supremacia als Celtics de Boston al llarg d’una dècada dels vuitanta que va resultar trepidant (campions el 1980, 1982, 1985, 1987 i 1988).

El magnat Jerry Buss, que va morir el 2013, era el típic cas de self-made-man americà: nascut al si d’una família amb certes dificultats en diversos ordres de la vida, i que fent tota mena de feines va aconseguir sortir endavant. Després de llicenciar-se en ciències químiques i de tenir algunes feines, va fer les primeres inversions en el sector immobiliari. Una de les propietats que va adquirir era una mansió de Beverly Hills coneguda com a Pickfair perquè allà hi havia residit des del 1918 el matrimoni format pels actors Mary Pickford i Douglas Fairbanks. Amb tota probabilitat també és la casa on l’ex-jugador del FC Barcelona Juan Garchitorena va dinar amb el matrimoni un dia de en una trobada que li canviaria la vida: va passar de ser un milionari ociós a un celebrat actor de Hollywood sota el pseudònim de Juan Torena

 

Deixant de banda les teranyines del destí, on Buss va implicar-se més va ser en el negoci dels esports. Com dèiem, el 1979 va comprar els Lakers i més tard, quan es va crear la versió femenina de l’NBA, es va fer càrrec de gestionar un dels equips, els Sparks, també de Los Angeles, que el 2002 acabaria comprant. Durant pocs anys va tenir la propietat també d’un equip de soccer indoor, un esport autòcton que podríem definir com a híbrid entre el futbol convencional i el futbol sala, i del que només es van disputar catorze edicions d’una lliga federal. 

A l’altra banda de la transacció, com a comprador, hi ha Mark Walter i la firma TWG Global. Aquest inversor d’Iowa és conegut sobretot per ser el primer executiu del grup Guggenheim Partners, el vehicle inversor de la família homònima i que gestiona uns 246.000 milions de dòlars. Algunes publicacions financeres especialitzades li atribueixen la propietat d’un 20% del capital d’aquesta entitat, el que implicaria que el seu patrimoni se situa al voltant dels 12.000 milions de dòlars. La compra dels Lakers no és ni molt menys la seva primera experiència en els negocis esportius, perquè és propietari total o parcial d’equips com els Dodgers de Los Angeles (lliga professional de beisbol), el Chelsea FC, el RC Estrasburg i l’escuderia Cadillac de Formula 1, que té previst debutar l’any vinent. Com hem vist, en la compra dels Lakers el seu soci és la firma TWG Global, de la que Walter té un 21% del capital. 

Pocs mesos abans de la transacció, la publicació financera Forbes valorava la franquícia en 7.100 milions de dòlars, molt per sota del que s’ha pagat ara. Com en el cas dels Celtics, costa trobar justificació en el preu si mirem les xifres de negoci dels Lakers. Per bé que l’ebitda en percentatge dels ingressos és considerable (un 38%), el cert és que els valors absoluts no són especialment grandiosos, perquè la facturació de la franquícia és de “només” 522 milions de dòlars (el primer equip del Barça tenia pressupostats uns ingressos per la temporada 2024/25 de 680 milions de dòlars, a tipus de canvi actuals), mentre que el benefici operatiu es queda en 199 milions. Aquestes xifres implicarien haver pagat 50 vegades l’ebitda últim, un multiplicador veritablement atípic. 

Aquestes xifres implicarien haver pagat 50 vegades l’ebitda últim, un multiplicador veritablement atípic

En tot cas, ningú no pot dubtar que els Lakers són una de les marques més potents de la indústria mundial de l’esport, amb un historial de grans jugadors inigualable: Kobe Bryant, Earvin “Magic” Johnson, Kareem Abdul-Jabbar, Wilt Chamberlain, LeBron James, Shaquille O’Neill o Jerry West, sense oblidar el català Pau Gasol.