Alberich: "Ens queixem del model radial d'Espanya, però a Catalunya passa el mateix"

El president de la Cambra de Sabadell, Ramon Alberich, defensa que l'entitat que presideix no s'ha de posicionar políticament

Ramon Alberich, president de la Cambra de Sabadell
Ramon Alberich, president de la Cambra de Sabadell

L'empresari sabadellenc Ramon Alberich és el president de la Cambra de Sabadell des del passat mes de juny, quan va encapçalar l'única candidatura que s'havia postulat al càrrec. Abans de fer el salt a la presidència, era el vicepresident de l'entitat i des de 2010 formava part del comitè executiu. Entre el 1996 i el 2000 ja va formar part de la Cambra de Sabadell. Alberich és president de la Mútua Egarsat i empresarialment ha estat vinculat al sector metal·lúrgic.

Quins objectius us heu marcat per aquest mandat?

La Cambra vol fer més feina a la demarcació i impulsar tots aquells projectes que necessitem a la zona en l'àmbit econòmic, infraestructures i assessorament de les empreses. L'últim mandat ha durat tretze anys, és una situació molt anòmala, i hem hagut de passar per uns processos de reestructuració molt profunds que ens han fet evolucionar en la prestació de serveis a les empreses. Ara el que toca és fer el paper de promoció, estar presents i ajudar a les empreses.

A diferència d'altres cambres, a Sabadell només es va presentar una candidatura en les eleccions. Per què?

No ho sé. Hem estat dos anys esperant que es convoquessin eleccions i jo ja havia explicat que volia continuar. Segurament ha sigut una de les coses que ha influit en què no hi hagués altres candidatures. El teixit empresarial de Sabadell dona perquè s'haguessin produït altres opcions. Però va ser així i el procés va ser molt ordenat i serè. Hem evitat l'estrès que han viscut altres cambres.

Patronals i institucions fa anys que denuncien la manca d'inversió en infraestructures a la zona del Vallès. Quina valoració en fa?

Estem en una de les principals regions europees, amb 1,7 milions d'habitants i un gran potencial econòmic. Tots vivim cada dia l'impacte d'unes infraestructures que potser no estan al nivell que necessitaríem. En els últims anys, per circumstàncies polítiques o econòmiques, el nostre territori no ha rebut les inversions que necessitem i projectes molt importants han quedat aparcats. És un tema que hem de treballar amb molta profunditat, amb col·laboració amb altres cambres i entitats. Hem d'anar tots a una per demanar allò que necessitem.

"Amb petites inversions es poden aconseguir millores interessants"

Les empreses perden competitivitat per aquesta manca d'inversió?

N'estic convençut. Les hores que perdem totes les persones a la carretera fent cues, sigui en horari particular o de treball, ja és un element important. A més dels costos en transport, ja que el trajecte entre dues ciutats de la comarca poden suposar 45 minuts o una hora. La recent obertura de l'ampliació de la C-58 és una prova que a vegades amb petites inversions es poden aconseguir millores interessants.

A qui responsabilitza d'aquesta situació insuficient d'infraestructures?

El primer que hem de fer des del territori és saber el que volem i, quan ho sapiguem, els interlocutors estan molt clars i són les nostres administracions. Va més enllà dels ajuntaments, que a vegades també han de prendre la seva responsabilitat per ser facilitadors i assumir les necessitats que tenim. I, evidentment, els interlocutors són els governs de la Generalitat i el govern Central.

Al Vallès hi ha cambres de comerç a Sabadell i Terrassa. Dos consells comarcals i desenes d'ajuntaments. Es pot anar tots a l'una?

És una responsabilitat de tots. Hem de saber trobar punts de coincidència i tirar endavant els projectes en què estem d'acord.

Com veu les idees que aposten per avançar en models d'unió entre el Vallès Occidental i Oriental?

És un tema que no només està a l'abast d'entitats empresarials. Té una argumentació molt sòlida, en l'àmbit econòmic guanyaríem en eficiència i rendibilitat dels recursos... però s'ha de treballar molt més. Mentre no tenim una solució d'aquest estil, si és que mai l'arribem a tenir, els organismes que poden assumir un rol molt important són els consells comarcals per treballar d'una manera unitària.

"Més que d'esquenes, els dos Vallesos vivim aïllats"

Però seria positiu, per exemple, una Àrea Vallès?

El funcionament dels dos Vallesos és molt més integrat del que ens pensem. En funcionament i governança és un altre debat i el nostre rol ha de ser estar en la reflexió. Si som capaços de trobar una fórmula que ens hagi d'ajudar a ser millors, l'haurem de defensar i plantejar.

El Vallès Oriental i Occidental viuen d'esquena? La mobilitat entre Granollers i Sabadell i Terrassa és molt complicada...

Més que viure d'esquena, vivim aïllats. Ens queixem de models d'Espanya, amb una xarxa de comunicacions radial, però és que a Catalunya també tenen un centre que és Barcelona i també són radials. I la mobilitat transversal entre els Vallesos és molt escassa. És un gran dèficit i s'ha de millorar. És difícil perquè segurament no es poden fer noves inversions de línies ferroviàries, però es pot millorar en carreteres i transport públic. No necessàriament s'han de connectar les ciutats o els pobles, sinó que hauríem de treballar més en la connexió dels centres de treball, que és el que produeix les grans congestions.

Més info: La connexió impossible entre Sabadell, Terrassa i Granollers

Històricament s'ha parlat molt de la rivalitat entre Sabadell i Terrassa. Com és la relació entres les dues ciutats?

Hi ha més integració i relació de la que tots hi volem veure. Hi ha el tòpic de rivalitat, que és natural i que existeix en molts altres municipis. Cada ajuntament vol fer créixer l'activitat al seu poble, i en aquest sentit tots estem competint. El que passa és que hem de saber entendre que tots estem en una mateixa àrea i els interessos de cadascú, a vegades, s'han de veure superats pels del conjunt.

I entre les cambres de Sabadell i Terrassa?

La relació és bona i molt fluida, sense problemes.

Més info: Sabadell i Terrassa, de l'enemistat a la cooperació

Tradicionalment, Sabadell ha estat una ciutat capdavantera en la indústria. Com està afectant el procés de desindustrialització de la comarca?

Hem de treballar molt per a la indústria i perquè representi un percentatge considerable de l'economia. A Catalunya estem per sobre dels objectius que la Unió Europea s'havia marcat quant al pes industrial, però mai n'hi ha prou. En èpoques de crisi ha quedat demostrat que la indústria és un dels sectors que té més resistència a la pèrdua de llocs de treball. És un sector consistent i l'hem de defensar. Ara hem d'afavorir la transformació tecnològica de les indústries que tenim i la creació de noves que ja neixin amb aquest perfil.

"Barcelona ha d'entendre com a seu l'entorn del Vallès i de la B-30"

Des de Barcelona es mira poc cap al Vallès?

Barcelona ha de superar la seva pròpia personalitat i entendre com a seu l'entorn del Vallès i de la B-30. La integració de molts municipis del Vallès a l'Àrea Metropolitana ha estat una millora important. Veig la possibilitat d'una major relació entre Barcelona i tota la corona metropolitana.

Alguns municipis vallesans s'han integrat a la tarifa plana del transport metropolità, però altres no. No es crea més distància dins de la comarca?

En el moment en què una part dels municipis del Vallès han entrat dins de l'Àrea Metropolitana s'han creat unes diferències. Diferències en prestacions rebudes i, també, en els costos pels ciutadans. Tot això ha posat més intensitat sobre la necessitat en pensar com hem d'ordenar en el futur tot aquest territori de 5 milions d'habitants.

"[El canvi de seu del Banc Sabadell] el vaig viure amb tristesa"

Un dels ambaixadors de Sabadell és el Banc Sabadell. Genera algun retorn a la ciutat que una entitat financera d'aquesta dimensió porti el seu nom?

Jo crec que sí, s'ha de valorar molt positivament. Que una entitat com el Banc Sabadell que tingui la implantació en l'àmbit global, posa el nom de la ciutat al mapa. Hem d'estar orgullosos i posar-ho en valor.

El canvi de seu de l'entitat a la tardor del 2017 va aixecar polèmica. Què en pensa?

Ho vaig viure amb molta tristesa. Entenc que el banc havia d'atendre a allò que es va considerar millor per l'entitat, que és privada i que en aquells moments va estar sotmesa a unes circumstàncies que segurament van ser duríssimes.

Més info: Banc Sabadell escull Alacant com a nova seu

Què n'opina de la campanya de l'Assemblea Nacional Catalana sobre el consum estratègic?

Des de la Cambra de Sabadell hem de tenir una postura respectuosa amb tots els punts de vista. Nosaltres parlem en nom de totes les empreses del nostre cens, i és obvi hi ha totes les sensibilitats i punts de vista. Hem de mirar de no opinar en qüestions polítiques o valoracions. Sí que és cert que aquest plantejament deixa opció al consumidor a escollir i, en primera instància, no generarà grans problemes però algunes empreses se'n poden veure afectades.

"No hem de prendre posicionaments polítics"

El nou president de la Cambra de Barcelona s'ha posicionat de manera clara des d'un punt de vista polític. S'ha de poder posicionar políticament una Cambra?

La Cambra ha de ser conseqüent amb el que representa i la seva funció. Si el president de la Cambra de Barcelona es vol posicionar, ell és el responsable màxim de l'entitat. A Sabadell la política que hem de seguir és ser respectuosos amb tots els punts de vista. No hem de prendre posicionaments polítics més enllà de temes econòmics.

Més info: Canadell: "Hem d'utilitzar la Cambra per aconseguir un Estat independent"

Patronals espanyoles com la CEOE s'han posicionat políticament en els últims temps...

Sí. Tenen els seus responsables i haurien d'haver actuat amb conseqüència. Si han fet el que han fet, és la seva responsabilitat. No sé fins a quin punt han afavorit o perjudicat la situació i als seus propis membres, que són les empreses.

I què en pensa del dèficit fiscal que pateix Catalunya? Les empreses se'n veuen perjudicades?

En la mesura que aquest dèficit fiscal redueix els recursos que podem reinvertir en el nostre país, es crea una situació de discriminació. També és cert que hi ha un concepte de solidaritat i redistribució plantejat a l'Estat i Catalunya hauria de ser conseqüent. Aquest sentiment que no rebem allò que ens mereixem és una de les pitjors situacions i segurament és causa de moltes postures que estem veient en els últims anys. Ens mereixem que s'inverteixi perquè si nosaltres som motor d'Espanya, el que hauríem de mirar és que el motor funcionés bé i estigués ben mantingut.

"Detecto la preocupació [per una nova recessió]"

Es parla d'una nova recessió. Hi ha preocupació en el món empresarial?

Sí que detecto la preocupació. No deixem de rebre missatges en aquest sentit. La pregunta és si amb els missatges que donem, estem ajudant que es produeixi. Alemanya ha donat símptomes i és el motor de tot Europa. És molt segur que en el termini d'un any, les xifres hagin empitjorat, a menys que es produeixi alguna qüestió a escala mundial que capgiri la situació. Però els senyals que tenim ara són al contrari. La preocupació té una certa justificació.

Com hauria de ser la nova Llei de Cambres de Catalunya?

Després de la gran renovació en els òrgans de les cambres i donada la situació de l'economia mundial, és molt important aprofitar el moment de considerar quin ha de ser el model cameral de Catalunya. Només hi ha dos països sense cambres de comerç, però hi ha molts models: des de França, on les cambres realitzen inversions i administrar concessions; fins a altres amb un model més associatiu, com pot ser aquí. Hem d'agafar referències de models on les cambres tinguin un paper positiu per l'economia i intentar que la llei ho reflecteixi.

Quin hauria de ser el model de finançament de les cambres?

Les cambres catalanes estan definides a la llei com a entitat de dret públic. Això ens situa en un terreny on tenim unes funcions i unes atribucions i responsabilitats que haurien de ser desenvolupades i haurien de tenir un finançament públic. Això no vol dir que hagin d'estar totalment finançades amb diners públics, però sí algunes activitats i serveis que es presten a les empreses.

Quina valoració en fa del vot electrònic, que es va estrenar a les eleccions a les cambres.

A la Cambra de Sabadell va haver-hi votació en dos grups i es va exercir el vot electrònic. Qualsevol sistema per expressar la voluntat de l'elector és bo, però òbviament amb unes garanties. El procés crèiem que era prou sòlid i les garanties es van donar. La meva valoració del vot electrònic és totalment positiva.

"El nombres de dones que estan al capdavant d'empreses és baix, desafortunadament"

Les cambres no han prestat prou atenció a les petites i mitjanes empreses?

No estic d'acord que la petita i mitjana empresa no estigui representada per les cambres. La majoria dels representants als plens són de petita empresa. Una altra cosa és que tingui menys facilitat en venir a la cambra per demanar serveis o tenir relació amb altres empreses i pot ser la causa d'aquesta sensació. És un tòpic que les cambres no representem les petites empreses.

Dels 13 membres del comitè executiu de la Cambra de Sabadell, només dues són dones. Per què passa això?

És una realitat no desitjada. Desafortunadament en el teixit de les empreses, el nombre de dones que estan al capdavant és baix. A la nostra cambra el percentatge de dones està a l'ordre del 19%, hem fet un pas endavant molt important però òbviament l'objectiu seria el 50-50. Quan coneixes una dona que està al capdavant d'una empresa i parles amb ella, te n'adones fins a quin punt estan compromeses. Al final la participació en entitats com les cambres és una qüestió també que necessita dedicació i és on comencem a tenir problemes. Costa trobar persones amb disponibilitat de dedicar-s'hi i en el col·lectiu de dones és una dificultat afegida.

Avui et destaquem
Comentaris (2)
marc67
Que un país o territori d'entre 5 i 10 milions d'habitants estigui centralitzat té lògica econòmica. Que ho estigui un de més de 40 no en té cap.
Albert Berrio
Desgraciafament els catalans no hem tingutcapacitat oer ieganitzar la xarxa viària del país.