Sabadell i Terrassa, de l'enemistat a la cooperació

Les dues capitals del Vallès Occidental, amb una rivalitat històrica, s'obren a la cooperació davant d'una economia globalitzada

Imatge general de l'Eix Macià de Sabadell | ACN
Imatge general de l'Eix Macià de Sabadell | ACN

Sabadell i Terrassa són les dues ciutats més importants del Vallès Occidental i són també les seves capitals. Una situació anòmala precedida per una rivalitat històrica entre els dos municipis. Rivalitat en l'àmbit social, econòmic o esportiu i que es mantenia ben viva a través de les seves poblacions. Amb tot, són dos dels motors del Vallès Occidental, la regió més industrialitzada de Catalunya i una de les que tenen més pes en l'economia catalana. Dues poblacions que formen part de les ambicions de les associacions FEM Vallès i Via Vallès, que aquest dimarts presenten el Manifest per una Àrea Vallès que proposa la creació d'un únic Vallès que agrupi "un territori important i econòmicament transcendent".

Des de principis de segle XIX, les dues ciutats van ser capdavanteres en la industrialització del país i un dels puntals del sector tèxtil a l'estat. Tant Sabadell com Terrassa han estat pobles que han rebut milers de persones vingudes d'arreu que buscaven noves oportunitats laborals, primer de Catalunya, després de l'estat i finalment de tot el món. De fet, el seu creixement històric, en població i empreses, és molt similar. Avui dia les dades econòmiques encara mostren dues poblacions similars.

Una mostra de la rivalitat entre les dues ciutats la trobem durant la Segona República, quan la Generalitat va decidir llavors establir Sabadell com a capital de la comarca. Tot i això, el projecte de Divisió Territorial de l’any 1934, davant el problema que suposava tenir dues urbs tan importants a una mateixa comarca, plantejava tres possibles solucions: capitalitat compartida; la divisió del Vallès en tres (Vallès Oriental amb capital a Granollers, Vallès Mitjà amb capital a Sabadell i Vallès Occidental amb capital a Terrassa) o establir la capitalitat del Vallès Occidental a Sant Cugat del Vallès.

La tria de El Corte Inglés per Sabadell o el fet que Terrassa superés en població Sabadell es veien com victòries

Però la rivalitat ve de molt més enllà i són moltes les llegendes que s'han explicat al respecte. Entre altres, com a la riera que travessa la zona es situaven els dos bàndols a banda i banda per llançar-se pedrades mútuament. Ja més recentment, les dues ciutats seguien mirant-se de reüll i cada petita victòria es convertia en qüestió de ciutat.

Fos la tria de El Corte Inglés, o més recentment d'Ikea, per instal·lar-se a Sabadell o que Terrassa superés Sabadell en població i es convertís en la tercera ciutat més poblada de Catalunya. Com tampoc és menor que Sabadell disposi d'aeroport, Terrassa d'una potent universitat o que un dels bancs més importants de l'Estat porti el nom de la primera ciutat. Ara, en un món i una economia totalment globalitzada, sembla que les disputes han deixat pas a la cooperació.

Com són econòmicament les dues ciutats?

Tot i les similituds en dades econòmiques i en el seu passat industrial, totes dues poblacions mantenen trets propis." Les característiques de Terrassa són sobretot un espai d'innovació i desenvolupament, amb el desig de tornar a una economia d'indústria, si pogués ser de qualitat. És una economia basada en el coneixement i investigació, amb el suport de la Universitat", afirma el tinent d'alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Manuel Giménez. No en va Terrassa compta amb una de les universitats més potents del país, especialment en graduacions relacionades amb les enginyeries.

Per la seva banda, l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, destaca la potència de la ciutat a través de la petita i mitjana empresa i la quantitat de gremis professionals que hi conviuen. "El teixit econòmic ha anat evolucionant molt, des d'una ciutat industrial i un fort teixit implantat dins la ciutat. A partir dels 90 hi ha una forta reconversió al sector serveis i terciari". Tot i això, considera bàsic "treure profit de la potència industrial que encara ve de la història industrial de la ciutat, amb el tèxtil, i noves activitats econòmiques que no hi tenen res a veure però que beuen d'aquesta tradició de petita i mitjana empresa".

Amb una radiografia actual, es constata que Terrassa supera en població o nombre d'empreses a Sabadell, mentre que aquesta ha superat en contractacions a Terrassa durant l'últim any. Precisament, en els últims anys Terrassa ha superat a Sabadell tant en Producte Interior Brut com en habitants i la diferència de xifra d'empreses ha augmentat.

Debilitats de les ciutats

"La debilitat és continuar mirant-nos el melic només com a ciutat, hem d'exercir el nostre paper de lideratge però entenent que això va de comarca i hem de tenir capacitat de tirar endavant projectes supramunicipals", explica l'alcalde de Sabadell. Una altra de les mancances són les infraestructures, que en alguns casos des de Sabadell consideren que no estan a l'altura. Sabadell també està en els límits del seu creixement i un dels objectius és evitar perdre el sòl industrial per activitats que no generin valor afegit: "L'hem de saber mantenir i posar a disposició d'activitats econòmiques amb més valor afegit, evitar la seva degradació i que tingui qualitat urbana", apunta.

Més info: Infraestructures, el peatge de les empreses del Vallès

Des de Terrassa, el tinent d'alcalde considera també que "els polígons industrials s'han de renovar i posar a disposició més terrenys per crear noves indústries i empreses". A més, assenyala les taxes d'atur com un dels problemes a resoldre.

Ara, bona relació

"La relació amb Terrassa és molt positiva i complementària", assegura Maties Serracant. Per la seva banda, Manuel Giménez també considera que la "relació és bona, de veïnat" i afegeix: "Tenim molts aspectes en comú i interessos en comú que hauríem de treballar units per fer més força". Un dels casos, explica, és la lluita per aconseguir que la B-40 sigui una realitat, "un eix de comunicació que és vital pel Vallès Occidental per desenvolupar tot el potencial".

"Ara ens toca fer un salt endavant en la cooperació", insisteix l'alcalde sabadellenc, que considera necessari "coordinar millor les polítiques". I és que l'objectiu ha de ser "vendre's al món de manera conjunta com una regió econòmica, industrial i de formació: Al final, des de l'altra punta del món, això és una part de la regió metropolitana que hem de saber identificar".

En el mateix sentit, el tinent d'alcalde de Terrassa reconeix una certa "rivalitat" econòmica, per exemple en què quantes més indústries vagin a la seva ciutat, millor. Tot i això, apunta que en "el món globalitzat, en què molts ciutadans de Terrassa treballen a Sabadell i a l'inrevés, és més qüestió d'àrea i territori amb interessos comuns que no pas enfrontats. Cada vegada hi ha més interessos de zona que no pas d'un territori concret", afegeix.

Un mite del passat

"Les males relacions són un mite del passat, en aquests moments no estan a l'agenda política de ningú i tots treballem per multiplicar", apunta Serracant. Així, afirma que "això no va de si Sabadell és més gran que Terrassa o Terrassa ha superat en 5.000 habitants a Sabadell". "Tampoc va de qui si presideix un organisme supramunicipal és l'alcalde de Sabadell o Terrassa", insisteix. "Des de Sabadell volem ser motor de la transformació de les polítiques en el conjunt del Vallès", finalitza.

Més informació
El Vallès Occidental bonificarà la reconstrucció de naus industrials
Amazon instal·larà a Barberà del Vallès un nou centre
Frei compra el Parc Vallès per 82,5 milions d'euros
Avui et destaquem
Comentaris