Aquest dijous 12 de març es va celebrar l’acte institucional amb motiu del 120è aniversari del Racc, el gran club automobilístic nascut a Catalunya. L’esdeveniment va tenir lloc a La Pedrera i allà s’hi van aplegar un munt de personatges tant del món del motor, com de la societat civil en general. No és un fet usual que una entitat catalana arribi als 120 anys i en plena forma, de manera que calia celebrar com correspon una ocasió així.
Tot i que hem insistit en el fet que l’efemèride d’aquesta setmana implica que el club va néixer el 1906, la bona veritat és que podem trobar les seves arrels una mica abans, el 1903, any en què es va fundar l’Automòbil Club de Barcelona com a resposta a la creixent afició al motor que es vivia a Catalunya. Un dels socis fundadors va ser el pintor Ramon Casas, molt aficionat a la velocitat.
Una dècada després de la constitució del Racc va venir al món una altra entitat cabdal de l’àmbit del motor, com va ser la Penya Rhin, que durant la seva existència -va mantenir-se activa fins al 1954- va organitzar multitud de competicions. Pel que fa al Racc, només dos anys després de la seva creació ja va organitzar una cursa de cotxes -la Copa Catalunya- que seria la primera competició en circuit de tot l’Estat. El foment de l’automobilisme no va ser pas fàcil en aquells primers anys perquè les autoritats de la ciutat de Barcelona no eren gens receptives a la circulació de cotxes per la capital, el que va generar conflictes importants entre els aficionats a conduir i l’Ajuntament, especialment la Guàrdia Urbana. Més d’un segle després, tot i que immersos en una època de dificultats per als conductors, queda clar qui va guanyar la partida.
L’any 1957 van posar en marxa el servei més reconegut i que més socis els va aportar, l’assistència en carretera, que l’any 2024 va superar les 600.000 assistències. Amb tot, els temps actuals no són els millors de la llarga vida del Racc, perquè, a tall d’exemple, fa una mica més de dècada i mitja el club superava el milió de socis, però cert declivi progressiu els ha dut a quedar-se amb poc més de 800.000 (2024), que continua essent una xifra molt elevada, però que també significa que han perdut més de dos-cents mil socis en un país que no para de guanyar població. Val a dir que les xifres més recents que ofereix l’entitat a la seva pàgina web són del 2024, però algunes informacions recents a premsa eleven la xifra de socis fins als 890.000. El període clau en l’evolució en el nombre d’associats és el que va des de la segona meitat dels anys noranta a la primera dècada del segle XXI, que va ser quan es va passar dels 250.000 socis al referit milió.
El període clau en l’evolució en el nombre d’associats del Racc és el que va des de la segona meitat dels anys noranta a la primera dècada del segle XXI
Des del 2015, el president és Josep Mateu Negre, que a la dècada que duu al cim de l’organigrama de l’entitat cal afegir-li els vint anys en què va exercir com a director general. L’any passat va ser reelegit per un mandat més, fins al 2028. L’arribada a la presidència es va produir arran de la renúncia de Sebastià Salvadó Plandiura, que havia estat el president del Racc des del 1985. Són tots dos mandats llargs, però en línia amb els anteriors màxims mandataris, perquè Salvador Fàbregas Bas va ser president entre el 1957 i el 1985, i Francisco Quintana Ylzarbe entre 1940 i el 1957.
Pel que fa a la junta directiva, allà trobem noms com Albert Esteve Cruella, president del consell d’administració de la farmacèutica familiar; Jaume Alsina Cornellana, màxim responsable de bonÀrea; Pedro Martínez de la Rosa, expilot de Fórmula 1, o Alfonso Rodés Vilà, primer executiu d’Havas Media. Pel que fa als nivells executius, el director general de l’entitat és Xavier Pérez López, vinculat en el passat a Unilever (multinacional de gran consum) i Sanofi (farmacèutica francesa de les més grans del món).
Mentre les quotes de soci van suposar (2024) uns ingressos de 62,5 milions d’euros, les assegurances van proporcionar 110,5 milions, i van convertir-se en la partida més important
Si mirem les magnituds econòmiques del Racc, veiem que en el darrer exercici publicat, el de 2024, els ingressos van situar-se en els 268 milions d’euros (uns nou milions més que l’any anterior), amb un resultat final positiu de gairebé 600.000 euros, que en tractar-se d’una entitat que no reparteix dividend, quedaran incorporats als recursos que gestiona per dur a terme la seva activitat. Un dels seus principals pilars, a més de l’esmentada assistència en viatge, són les assegurances, ja que gairebé la meitat dels socis tenen alguna pòlissa contractada a través del Racc. Mentre les quotes de soci van suposar (2024) uns ingressos de 62,5 milions d’euros, les assegurances van proporcionar 110,5 milions, i van convertir-se en la partida més important de tot el compte de resultats.
També van ser propietaris durant uns anys d’Agrupació Mútua, una entitat emblemàtica del panorama mutual català on tenien com a socis als francesos de Crédit Mutuel. Fora de l’àmbit de la previsió i l’assistència, destaca l’operador de telefonia mòbil i de fibra òptica RACCtel+, una marca on el club fa de fronting de la firma basca Euskaltel.
Tant de bo aquesta entitat tan arrelada al país pugui complir 120 anys més i, si pot ser, sense veure alterada la seva naturalesa i la seva forma jurídica mutual.