Després de gairebé un segle de dedicar-se als brodats i a la seda, l’any 2017 la família Palatchi va decidir vendre’s el negoci. El que havia començat com una botiga anomenada El Suizo (1922), i que havia evolucionat cap a la marca St. Patrick (1964), va acabar essent el fabricant de vestits de núvia Pronovias, un dels més importants del món.
Si el fundador del negoci primigeni havia estat el jueu sefardita procedent de Turquia -com la família Andik- Alberto Palatchi Bienveniste, que s’havia instal·lat a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial, el seu fill Alberto Palatchi Ribera seria qui decidiria traspassar l’empresa al fons d’inversió BC Partners a canvi de 550 milions d’euros (de manera immediatament posterior a venda, Palatchi va recomprar un 10% del capital, a més de quedar-s’hi com a assessor extern). Tot i que els implicats no van ser gaire explícits pel que fa a les xifres de l’operació, tot sembla indicar que el comprador va valorar la companyia amb un multiplicador d’ebitda de més de dotze vegades.
Quan els britànics van assumir la gestió de l’empresa tot eren bons propòsits, que passaven per créixer als Estats Units, duplicar la facturació en cinc anys i accelerar les inversions en màrqueting i innovació. Nou anys després, la realitat és molt diferent, amb una empresa carregada de deute per la seva pròpia venda (un any després de la transacció, BC Partners havia traspassat deute a Pronovias per 275 milions, quan la companyia catalana partia d’un nivell d’endeutament molt baix).
En el temps que ha passat des que la firma va passar a mans del fons britànic fins als nostres dies, la facturació ha caigut des dels 168 milions d’euros (2016) als 88 milions de l’any passat, amb una caiguda del benefici operatiu dels 45 milions als vuit actuals. No sembla gaire agosarat afirmar que, crisis sectorials a banda, la gestió dels britànics ha estat entre dolenta i atroç. Quan tot anava ja molt malament, l’any 2023, els fons creditors Bain Capital i MV Credit van prendre el control de la companyia a partir de bescanviar el deute per capital, i a conseqüència d’això, BC Partners es va retirar de la companyia.
Des d’aleshores, els nous propietaris han mirat de posar ordre el negoci per traspassar-lo a algú altre, atesa la seva nul·la vocació de romandre al capital de les empreses. Mentre Bain Capital és un dels sospitosos habituals de les operacions corporatives (disposen de 225.000 milions de dòlars sota gestió i han invertit en companyies com Burger King, Domino’s Pizza, Securitas Direct, Toys R Us, entre d’altres), MV Credit no són tan coneguts (són la divisió d’inversió en deute de Clearlake Capital i, fins fa dos anys, pertanyien a Natixis, la gestora de fons del gegant francès BPCE).
Recentment, tots dos fons -Bain Capital i MV Credit- van cedir la gestió de l’empresa a la firma Abencys, un despatx del barri de Salamanca de Madrid especialitzat a gestionar companyies en crisi. Els màxims responsables d’Abencys són Luis Martín -que en va ser el fundador- Javier Díaz Gálvez, Carlos A. Grande Grandas, Manuel Gordillo i Alejandro Ingram Solís; els dos primers amb passat professional a Ernst & Young i Roca Junyent. Més que l’empresa, el que ara surt a la venda és la unitat productiva, com acostuma a passar en els concursos de creditors.
El següent pas de Pronovias és trobar un nou propietari: s’han proposat la catalana Desigual i el fons americà Enduring Ventures
El següent pas de Pronovias és trobar un nou propietari i a aquest efecte s’han proposat dos possibles compradors, la catalana Desigual i el fons americà Enduring Ventures. Pel que fa a Desigual, qui més i que menys sap que és una empresa de moda nascuda a Barcelona fa poc més de quaranta anys de bracet del suís Thomas Meyer. També Desigual va passar per les mans d’un fons d’inversió i, com el cas de Pronovias, l’experiència no va ser gens satisfactòria, fins al punt que el seu fundador va recomprar el capital que havia cedit quatre anys abans (un 10%), però pagant aproximadament la meitat del que havia percebut per la venda. Des dels temps de la pandèmia, i per diverses raons, a Desigual li està costant molt generar beneficis, alhora que la seva facturació, 332 milions d’euros (2024), queda molt lluny del rècord històric prop dels 1.000 milions, una fita aconseguida el 2014.
Per la seva banda, Enduring Ventures és un fons fundat el 2019 per Francis Xavier Helgesen i Sieva Kozinsky. El primer d’ells és un antropòleg que va fer carrera a l’empresa Better World Books, el mercat virtual de llibres de segona mà que van fundar un grup d’estudiants de la Universitat de Notre Dame (Indiana, Estats Units) el 2002. També va posar en marxa la companyia elèctrica Zola (2011). Per la seva banda, Kozinsky prové del món de la computació i de les startups tecnològiques. En l’actualitat, tenen interessos en unes 25 empreses i el seu enfocament, a diferència del private equity convencional, contempla les inversions a llarg termini.
La situació de Pronovias és tan greu, que el procés de compravenda de la companyia és imprescindible per allunyar-la d’un desenllaç d’insolvència assegurada
La situació en què ha quedat Pronovias després que els fons d’inversió passessin pel seu accionariat és tan greu, que el procés de compravenda de la companyia és imprescindible per allunyar-la d’un desenllaç d’insolvència assegurada en aquest gairebé concurs de creditors en què es troba immersa. El despatx que està gestionant la transacció és FTI Consulting, d’origen americà, però amb un peu a Catalunya perquè fa pocs anys van adquirir la firma Delta Partners que havia fundat Víctor Font Manté. Precisament Font continua figurant com a senior managing director de l’oficina de Barcelona de la companyia, juntament amb altres companys que llueixen el mateix càrrec.
Ara, aquesta operació denominada prepack (procediment previ al concurs de creditors en què intervé un expert independent) queda en mans de la decisió de la jutgessa Montserrat Mora, que triarà la proposta més escaient a partir de les dues variables principals de les ofertes: l’import líquid a abonar per part del comprador i la reducció de personal de l’empresa que caldrà aplicar. Possiblement, en qüestió dies o de setmanes hi hagi una resolució.