Aquests dies s’ha produït el desenllaç d’una operació corporativa que, tot i afectar a una empresa de llarga tradició al país, no ha tingut un protagonisme central als mitjans de comunicació. Es tracta de la finalització de l’oferta pública d’adquisició (OPA) que una empresa portuguesa ha realitzat sobre Ercros, firma catalana del sector químic amb una llarga història. Tot i que en els darrers temps de la seva dilatada trajectòria no es trobava en els moments més brillants (com vam explicar el desembre passat), el cert que és que Ercros és una empresa emblemàtica que té els seus orígens a l’Anònima Cros, fundada el 1904 per Amadeu Cros Nubiola, descendent d’occitans provençals que havien emigrat a Catalunya a començaments del segle XIX.
El mèrit d’Amadeu Cros va ser transformar una petita planta química de caràcter familiar en una gran empresa que va trobar en els fertilitzants un gran camp de desenvolupament. Després de la seva mort, per la presidència de la companyia van passar grans personatges de la societat catalana, com Eduard Maristany Gibert (procedent dels negocis ferroviaris), Josep Valls Taberner (la família del qual estava íntimament lligada al Banc Popular), Josep Maria Bultó Marquès (amb fortuna procedent del tèxtil i germà del fundador de Montesa i Bultaco) o Francesc Godia Sales (amb interessos al sector de les autopistes). A un d’ells, a Bultó, el va assassinar el grup terrorista Epoca durant el seu mandat, el 9 de maig del 1977. Nou mesos més tard, el mateix grup va atemptar contra l’exbatlle de Barcelona Joaquim Viola Sauret, que també va resultar mort.
Pel que fa als accionistes de la companyia, el 1969 el grup italo-grec Di Mora-Livanos, vinculat a un conegudíssim armador grec, va adquirir prop d’un terç del capital, però només hi va romandre tres anys perquè el 1972 van traspassar la participació al Banc Santander enmig de molts problemes amb els accionistes locals. Una dècada més tard, qui va entrar com a inversor va ser KIO, en el marc de compres massives a la indústria per part d’aquest fons estatal de Kuwait. Ja amb una participació de control, el 1989, KIO va propiciar la fusió d’Anònima Cros amb una empresa espanyola molt important del sector químic, Explosivos Río Tinto (ERT), i la companyia resultant va passar a dir-se Ercros, que és la denominació actual.
No gaire temps després, l’estiu del 1992, la nova empresa va anunciar la suspensió de pagaments, la més gran de la història de l’estat espanyol, amb un deute de 86.000 milions de pessetes (uns 517 milions d’euros). En aquells moments, el conseller delegat de la companyia era l’economista Josep Piqué Camps, que anys més tard seria ministre sota el govern de José María Aznar.
Superada la suspensió de pagaments, Ercros va viure la dècada dels noranta com un període de desinversions i reestructuracions internes per mirar de deixar enrere les pèrdues i no tornar a caure en una situació que l’havia apropat a la fallida. El resultat va ser una companyia més petita, però que va aconseguir generar beneficis. Amb el canvi de segle, es van dur a terme dues adquisicions importants, com van ser la de la divisió química d’Uralita (Aragonesas, Industrias y Energías, Delsa i Polialco) el 2005 i la de Derivados Forestales el 2006.
Ercros va viure la dècada dels noranta com un període de desinversions i reestructuracions internes per mirar de deixar enrere les pèrdues
Més tard, va aconseguir romandre gairebé una dècada en zona de números negres (2015-2023), una situació impensable anys enrere. Aquesta dècada de resultats positius va servir per recuperar la valoració de l’empresa a l’entorn dels 300 milions d’euros, quan després de la crisi financera havia vist reduir-se la seva capitalització dels més de 500 milions d’euros el 2006, fins als 41 milions del 2012. El canvi de mans arriba just quan el president de la química catalana, Antoni Zabalza Martí, complia trenta anys en el càrrec, després que hagués substituït en el càrrec a l’esmentat Josep Piqué, que el 1992 va passar de conseller delegat a president.
En els dos darrers exercicis, Ercros ha tornat a les pèrdues, i especialment dolent ha estat el de 2025, on s’ha reduït la facturació, l’ebitda ha caigut gairebé un 80% i on les pèrdues s’han multiplicat per 4,6. És en aquest context que s’ha consumat l’OPA dels portuguesos de Bondalti, després de més de dos anys de procés (l’oferta va ser presentada el 5 de març del 2024). Pel camí, va haver-hi una altra OPA presentada i més tard retirada per part dels italians d’Esseco. Durant la recta final, el 19 de febrer passat, el consell d’administració d’Ercros va emetre una opinió desfavorable a l’oferta de Bondalti.
Poc després, el 16 de març, van ser els portuguesos qui es van manifestar, comunicant a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que ja havien superat el 50% del capital d’Ercros i, finalment, el dia 19 de març van cloure la vigència de l’oferta amb una acceptació superior al 77% del capital, amb un cost total del 247,5 milions d’euros. El següent pas serà la presentació per part dels nous propietaris d’una OPA d’exclusió, un moviment destinat a treure les accions d’Ercros dels mercats de valors, això sí, a un preu inferior a l’oferta que tot just ara ha finalitzat.
El 100% del capital de Bondalti pertany a la societat José de Mello Capital, S.A, un hòlding de caràcter familiar amb arrels el 1898 que factura fins uns 1.500 milions d'euros
Pel que fa als portuguesos, el 100% del capital de Bondalti pertany a la societat José de Mello Capital, S.A, un hòlding de caràcter familiar amb arrels el 1898, quan es va fusionar Aliança Fabril amb União Fabril per crear la Companhia União Fabril (CUF). Avui dia, la facturació agregada del hòlding s’enfila fins als 1.500 milions d’euros, amb actius sota gestió per valor de 2.600 milions i amb més de 18.000 treballadors en nòmina. El president del grup és el portuguès Vasco Maria Guimarães José de Mello. Pel que fa a la filial Bondalti Capital, la que ens ocupa, estructura la seva activitat a través de dues verticals, que són el sector químic i el que anomenen Water Solutions. La primera de les branques, la que afecta a Ercros, es dedica als processos d’electròlisi per a l’obtenció de clor i altres derivats, així com a les anilines. Té una facturació per sobre dels 500 milions d’euros anuals.
De cap manera pot ser considerat una bona notícia el fet que una empresa catalana deixi d’estar en mans locals, perdi el centre de decisió i estigui en risc de veure com la seva marca desapareix després de tants anys. I plou sobre mullat, perquè aquesta mateixa setmana hem sabut que l’empresa de bellesa Puig té molts números d’integrar-se al gegant americà Estée Lauder i perdre així la seva autonomia. Que Catalunya perdi una empresa de 5.000 milions de facturació, es miri com es miri, és una notícia nefasta.