El dia 3 de maig del 2024, l’empresa familiar catalana Puig va sortir a borsa enmig d’una gran expectació. Els gestors de la companyia van fer cas a ulls clucs dels consells de les firmes de banca d’inversió que van liderar l’operació, els nord-americans Goldman Sachs i JP Morgan, de manera que els títols de l’empresa es van estrenar al mercat al punt més alt de la forquilla que s’havia dissenyat com a rang de preus.
Aquest preu de sortida va ser de 24,5 euros, que no només maximitzava els ingressos de la família i de l’empresa, sinó que inflava la bossa de comissions dels col·locadors. Al final, la banca d’inversió, i especialment els esmentats Goldman Sachs i JP Morgan, es va endur una retribució de gairebé 66 milions d’euros per la sortida a borsa de la companyia, de manera que van poder fer una celebració ben justificada a la City de Londres.
Però en un joc de suma zero, tot el que guanyen uns, ho perden altres, i aquest preu de les accions tan exigent no va fer gens de gràcia als fons d’inversió que anaven carregats de títols a l’OPV-OPS, atès que ells preferien encetar la cotització amb un preu que tingués cert recorregut a l’alça per poder oferir rendibilitat als seus clients. La realitat és que passats gairebé un any i mig de l’inici de la flotació de les accions, el valor dels títols ha caigut des d’aquells 24,5 euros fins als 14 actuals, el que significa una davallada molt dolorosa del 43%.
Resulta obvi que, des del punt de vista de la imatge, aquesta caiguda tan forta no és gens positiva per a Puig. A més, fa pocs dies, el Bank of America va anunciar una retallada al preu objectiu de l’acció, que passava als 15 euros (molt poc per sobre d’on se situa ara) des dels 18 anteriors. Per tant, segons els analistes d’aquesta entitat financera, el recorregut a l’alça esperable de les accions de Puig és ben minso.
Més enllà de la requalificació de “comprar” a “neutral” que fa el banc i de la reducció del benefici per acció que estima que començarà a veure’s aquest 2025, el més preocupant és que aquesta visió pessimista no està només relacionada amb la desacceleració de la indústria del luxe, que ja s’està observant, sinó que consideren que Puig es comportarà pitjor que la seva competència i, per tant, perdrà quota de mercat en el seu sector.
Segons els analistes de Bank of America, el recorregut a l’alça esperable de les accions de Puig és ben minso
En tot cas, el que més ha cridat l’atenció aquesta setmana ha estat el transvasament de títols que s’ha produït entre els directius de la companyia i la família Puig. El que ha passat és que bona part de les accions que havien estat adquirides a crèdit pels principals directius de l’empresa han tornat a mans de la família, que les ha recomprat a un preu considerablement superior al de mercat (aproximadament un 20% per sobre). Com hem dit abans, aquests paquets d’accions havien estat adquirits a través de préstecs, de manera que els directius podran saldar el deute que mantenien amb l’empresa i evitaran mals majors, en cas que la cotització continués la caiguda. Si normalment es considera un senyal positiu que els alts directius d’una empresa omplin les seves carteres d’accions de la firma per a la qual treballen, que es produeixi la situació inversa -la que acabem d’explicar- per força ha de tenir una interpretació no gens bona per a Puig.
L’origen del problema cal anar a buscar-lo, en part, a una sortida a borsa tan agosarada. Després, al llarg d’aquests darrers divuit mesos, s’hi han anat afegint altres factors, com la frenada en el sector del luxe que hem comentat abans i la incertesa generada per l’arribada del president Trump a la Casablanca i tot el ball d’aranzels. En el cas de la firma catalana, segons assegura el seu primer executiu, Marc Puig, l’efecte real dels aranzels no és gens traumàtic, malgrat que els Estats Units són el seu principal mercat. D’aquestes declaracions es pot desprendre que probablement ha estat pitjor la incertesa viscuda durant mesos per les decisions aparentment erràtiques del president Trump, que no pas l’efecte comptable real.
L’Efecte real dels aranzels no és gens traumàtic, malgrat que els Estats Units són el seu principal mercat
Amb tot, els números de la companyia no són gens dolents, perquè tant la facturació com els beneficis han continuat creixent, tal com mostra el tancament anual del 2024 i el semestral del 2025. Les previsions per als anys vinents no indiquen cap mena d’aturada en la progressió de les seves magnituds principals. En concret, les vendes l’any 2024 es van enfilar fins als 4.790 milions d’euros (un 11% d’increment), mentre que els beneficis van pujar fins als 531 milions (un creixement del 14%). Pel que fa al 2025, durant el primer semestre tant la facturació com els resultats han millorat les xifres del mateix període de l’any anterior.