Fa més de 30 anys, Joan Ginestà i Raimon Sellarès van fundar Marina Tèxtil, empresa especialitzada en teixits tècnics. Aquest segon, Sellarès, ha estat l'últim convidat de La indústria és futur, el pòdcast de la Fundació per la Indústria, per tal d'explicar l'èxit de la companyia.
Des dels inicis, la innovació i la sostenibilitat han estat els pilars de l'empresa, a més de l'orientació internacional, que els ha dut a tenir presència a prop de 70 països actualment. Tot plegat els ha permès facturar uns 50 milions d'euros anuals, ja consolidada com a grup empresarial.
"Vam començar en Joan i jo, amb la Marta Esteve, que encara ens acompanya, al garatge de la Marta", explica Sellarès, qui recorda els inicis com "humils, però molt emocionants": "Fèiem de tot, però va ser una època molt maca. Penso que aquest esforç i emprenedoria va ser el que ens va fer créixer".
L'origen de la companyia va ser només el primer impuls. Preguntat pel moment més determinant d'aquests 30 anys de vida, l'empresari no va saber concretar-ne un: "l'esforç" del principi, amb un nom comercial [Marina] que va agradar molt, i l'aposta per anar a una fira de moda "molt emblemàtica" a París, és a dir, Première Vision, van ser dos grans punts d'inflexió. El següent? La seva especialització a través del primer teixit tècnic, l'any 1997. "Era ignífug inherent, per protegir les esquitxades d'alumini fos. En aquell moment, al mercat no hi havia res similar, i això ens va obrir les portes dels teixits tècnics", rememora Sellarès.
Aquella decisió va resultar encertada i va permetre que Marina Tèxtil esdevingués un grup i apostés per la diversificació. "El 2006 vam deixar la moda i vam concentrar els esforços en els teixits tècnics. Aquesta va ser una decisió valenta, perquè amb els teixits tècnics no omplien tots els telers", assegura el cofundador de la firma. Finalment, assenyala la creació de les divisions del grup, Techfire i Marina Racewear, com a darrera gran decisió: "Tot ha estat possible perquè hem apostat pel futur".
La sostenibilitat és un punt clau de Marina Tèxtil: "Ara hem començat a fer teixits amb fibres reciclades a les vores dels telers i fent servir les restes de confecció dels nostres clients"
Una altra pota del seu projecte d'èxit és la innovació. "Tenim un equip que participa en simposis, comitès de normalització dels estàndards i visita fires i està al cas de les exigències de l'usuari final. Allà ens assabentem dels riscos reals que hi ha als llocs de treballs i adeqüem les proteccions", comenta Sellarès. L'empresari subratlla la premissa de fer servir fibres ignífugues inherents, amb la intenció de mantenir les propietats ignífugues dels seus materials "per tota la vida". Tot plegat, sempre respectant criteris de sostenibilitat, els quals estan presents "des de fa molts anys" a la companyia. "Ara hem començat a fer teixits amb fibres reciclades a les vores dels telers i fent servir les restes de confecció dels nostres clients", afegeix el cofundador.
Però, sens dubte, el grup ha crescut gràcies al seu procés d'internacionalització. A Marina Tèxtil exporten un 90% dels seus productes, a Marina Racewear més d'un 70% i a Techfire un 70%. En total, exporten a una setantena de països, entre els quals destaquen els Estats Units per Nord-amèrica, el Brasil per Sud-amèrica, França i Sud-àfrica. "Sempre hem tingut una mentalitat exportadora en moda i en teixits tècnics", defensa Sellarès.
Amb una història d'èxit consolidada, el següent gran objectiu és ampliar el seu públic. "Apostarem a anar a sectors que hi treballem poc o no hi treballem: bombers, forestals, defensa... Hem de dissenyar i fer productes específics per a aquest sector", avança l'empresari. Alhora, també assenyala consolidar "mercats estratègics com els EUA i explorar-ne de nous com Austràlia", a més d'"obrir magatzems amb estocs a països claus per donar millor servei a aquestes àrees".
"La indústria catalana viu un moment de transformació"
Més enllà de la seva companyia, Sellarès defineix com a "moment de transformació" l'estat actual de la indústria de Catalunya. "Ara no som els de fa 30 o 40 anys, quan hi havia milers de persones treballant al tèxtil. Hem hagut d'especialitzar-nos i buscar nínxols de mercat, com per exemple el de teixits tècnics per protecció", remarca. Tanmateix, no és pessimista pel que fa a la viabilitat del negoci en el futur: "Si la indústria catalana segueix els eixos d'internacionalització, sostenibilitat i innovació, pot continuar endavant".
Aquests eixos s'assoliran, en part, amb la incorporació del talent jove al sector industrial. L'empresari creu que els canvis i les mentalitats noves "sempre són bones" i aposta per la combinació de l'experiència dels "analògics" amb els "coneixements d'informàtica, d'eines i de dades" de les generacions joves, a més de la seva "sensibilitat per la sostenibilitat".
Ara bé, adverteix que el nou talent que se sumi a les plantilles industrials haurà de tenir un coneixement més ampli que anys enrere. "Ara no n'hi ha prou amb conèixer de teixits i de fils; han de tenir coneixements en ciències de materials, automatització, digitalització, químics, processos industrials, gestió internacional... A més, l'anglès és imprescindible, i també la capacitat per aprendre continuadament", apunta.
Sellarès demana "llum a preu just, infraestructures modernes i, sobretot, menys burocràcia". I assegura: "Si tenim una indústria forta, tindrem un país fort, perquè la indústria no és només ocupació, sinó que és futur i progrés"
Per tal que el matrimoni indústria-joventut sigui viable, Sellarès assenyala la importància dels governs: "Haurien de posar la indústria al centre de les seves polítiques econòmiques. Haurien d'invertir i donar suport a la innovació, facilitar la internacionalització i donar condicions per ser competitius". Entre algunes mesures, l'empresari demana "llum a preu just, infraestructures modernes i, sobretot, menys burocràcia". I assegura: "Si tenim una indústria forta, tindrem un país fort, perquè la indústria no és només ocupació, sinó que és futur i progrés".
Finalment, pel que fa a la possible reducció de la jornada laboral, Sellarès destaca que la mesura seria positiva pel "benestar dels treballadors", però demana un "canvi de processos o eines noves" abans de la seva aprovació. "Les indústries que treballen amb tres torns, si l'horari és de menys de vuit hores no es poden adaptar. Com se solucionarà, doncs? Fent més dies de festes. Després hi ha un altre problema amb les empreses que facturen per hores. Aquestes treballaran menys hores, hauran d'apujar preus i això es perdrà en competitivitat", lamenta.