En més d’una cantonada encara se'n troba algun. Petit, d’estructura metàl·lica, envoltat de diaris, revistes, cromos, i l'habitual bullici de la ciutat. Durant dècades, els quioscos van ser una parada gairebé obligatòria per comprar la premsa del dia o fullejar l'última revista abans d'agafar el metro. Amb el pas dels anys, però, aquest espai s’ha vist abocat a viure un canvi de pell per adaptar-se a uns consumidors que ja no s'informen ni compren com abans, i a un paisatge urbà que reclama nous usos. L’última referència disponible de l’Ajuntament de Barcelona -que data de l’octubre del 2024- revela que la capital catalana compta amb 288 quioscos instal·lats, 50 menys que el 2018. D'entre aquests, 254 tenen adjudicació vigent, 25 es troben vacants i nou més formen part del projecte liderat per la cooperativa creada per l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).
L'aprovació del nou plec municipal -vigent fins al 2030- rebaixa del 80% al 51% l’espai destinat a exposar publicacions periòdiques. També manté la limitació d'un 20% a l'exposició de productes com souvenirs i anàlegs, que ha de formar part del 49% no dedicat a premsa o publicacions. Alhora, l’organisme va autoritzar la venda de cafè i productes alimentaris envasats i va formalitzar la possibilitat de fer altres activitats, com ara la instal·lació de caixers automàtics, bústies d'última milla per a l'entrega de mercaderia o plafons informatius.
Barcelona manté 288 quioscos -50 menys que el 2018-, mentre que la resta del territori en registra vuit a Tarragona, dos a Girona i només tres a tota la demarcació de Lleida
Més enllà del rovell de l’ou del Principat, la fotografia de la resta de províncies tampoc no desprèn massa optimisme. L’any 2018, l’Ajuntament de Tarragona anunciava el desmantellament de quatre quioscos que es trobaven en desús i en un avançat estat de degradació a la ciutat, en concret els del carrer del Cronista Sessé, l'avinguda de Marquès de Montoliu i els números 105 i 115 de la Rambla Nova, amb una inversió en la demolició de 12.000 euros. Aquella intervenció va reduir el parc total de la ciutat de disset a tretze quioscos. D'aquesta xifra, actualment només en queden vuit d'operatius.
La situació és igualment minsa a Girona. Segons fonts municipals, a la ciutat només queden dos quioscos de premsa actius o catalogats en espais públics. En concret, a la rambla de la Llibertat i la plaça de la Independència. Als carrers de Ponent, la desaparició de l'estructura tradicional a la via pública és pràcticament absoluta. D’acord amb un reportatge publicat per 3Cat l’octubre de 2025, els quioscos de venda de premsa estan a punt d'extingir-se, on només en resisteixen tres a tota la demarcació: un a Lleida, un segon a les Borges Blanques que s'acaba de traspassar, i un darrer a la Seu d'Urgell que “té els dies comptats”.
Go-PopUp: reimaginar segones oportunitats
Precisament el repte de reimaginar i materialitzar el nou rol d'aquests punts de venda forma part de l'agenda de prioritats de firmes com Go-PopUp, una plataforma amb arrels alemanyes, però d'ànima barcelonina per la seva fusió el 2017 amb la catalana PopPlaces i la posterior refundació el 2024 per part de Carolina Argenté i Michelle Felip. La companyia s’especialitza en el lloguer d’espais per esdeveniments i connecta marques amb botigues temporals -incloent-hi quioscos- per testar el mercat, generar comunitat o guanyar visibilitat. “El model de quiosc de tota la vida ja no funciona i s’ha perdut, ho veiem cada dia al carrer”, assenyala a VIA Empresa Argenté, cofundadora i consellera delegada de Go-PopUp. “Nosaltres no pretenem esborrar la història del quiosc, la volem rescatar a través d’una innovació funcional”, afegeix.
La plataforma opera en tretze països, "principalment europeus, però també amb presència als EUA i el Regne Unit" i gestiona més de 3.000 espais. Alhora, treballa amb marques de la talla d'Herbal Essence, Dior, Scalpers, Adidas, Puma o Pop Mart, que hi han trobat un format flexible i capaç de generar comunitat. El seu valor diferencial rau en la producció: localització, assessorament, muntatge i estratègia. “Una marca no pot esperar que un pop‑up faci màgia. Necessita comunitat, narrativa i una proposta que connecti”, explica Argenté. Per això, l’empresa acompanya les activacions amb campanyes de màrqueting immediat, influenciadors i accions que generen urgència i presència física.
Argenté: “El model de quiosc de tota la vida ja no funciona i s’ha perdut, ho veiem cada dia al carrer”
“Els esdeveniments de marca duren entre un i dos dies, les activacions s’estenen fins a dues setmanes i les obertures de mercat, és a dir, marques que volen posicionar-se en una ciutat nova, poden durar de dues setmanes a tres mesos”, enumera Argenté. En cas de voler dur a terme una expansió comercial, la cofundadora destaca que els formats efímers poden enfilar-se fins a un any, tot i que aquest no és el seu segment principal. En paral·lel, l'empresa treballa amb acords amb grans firmes del sector immobiliari, com ara CBRE, que els permeten accedir a espais de llarga durada i llogar-los per períodes curts.
Aquesta fórmula s'ha convertit en un flotador per a la mateixa xarxa de quioscos que detecten una pèrdua de la seva activitat. “És molt trist veure locals tancats, quioscos buits, amb el cartell d'‘es lloga’ per tot arreu”, lamenta Argenté. "Per això a Go-PopUp oferim a aquests propietaris o llogaters la possibilitat de generar ingressos extra, llogar córners o acollir les nostres activacions puntuals". I l'aposta funciona, tot i que la ciutat comtal presenta un repte afegit: les llicències. “La naturalesa de les llicències a Barcelona és complicada; Madrid és molt més fàcil, i per això la demanda vira molt més cap a aquesta segona ciutat”, reconeix Argenté. Tot i això, la companyia assegura que està "lluitant per Barcelona", i que "té un potencial enorme". “Quan una marca veu que una altra ha format cua en un quiosc, vol el mateix”, subratlla.
Els exemples ho confirmen: Herbal Essence va transformar setmanes enrere un quiosc madrileny en un espai de cafè d’especialitat amb un matcha blau creat per a l’ocasió; Pop Mart va fer parada al Triangle del carrer de Pelai de Plaça Catalunya. Fins aleshores, la marca xinesa no havia fet cap acció d'aquest tipus a l'Estat, de manera que Go-PopUp va assumir també la gestió de les seves xarxes socials. Tot i ser una firma amb un gran reconeixement internacional, calia crear una connexió directa amb el públic local. La campanya va aconseguir que usuaris "de totes les parts d'Espanya" es desplacessin exclusivament per assistir a l'obertura de la botiga efímera.
Tot plegat reflecteix una tendència alcista que avalen les mateixes xifres del sector retail. Un informe de Capital One Shopping sosté que a Europa ja supera els 80.000 milions d’euros de valor de mercat i manté una taxa de creixement anual superior al 20%. Amb el tancament de quasi el 40% dels punts de premsa tradicionals en la darrera dècada, ciutats com Madrid, París o Milán flexibilitzen les seves llicències per integrar comerç, degustació i serveis digitals en aquests enclavaments. A més de la rendibilitat, l'estudi destaca l'impacte sostenible d'aquesta tendència, que implica reutilitzar les estructures històriques de ferro i vidre i estalviar els costos operatius de fins al 60% en comparació amb una botiga tradicional.
Atecedents de logotip somrient
Amb l'ull posat altra vegada en l'àmbit local, val a dir que Barcelona ja té antecedents d'èxit en aquesta reconversió, El cas més emblemàtic és el de GoodNews i el seu inconfusible logotip somrient. Nascuda en ple confinament de la pandèmia ocasionada per la covid-19, quan cinc amics van comprar el quiosc del seu barri al quiosquer que anava a tancar, la firma catalana va revolucionar el model d’intercanvi de cafè per bones notícies.
GoodNews va néixer en ple confinament, quan cinc amics van comprar el quiosc del seu barri al quiosquer que anava a tancar
Tal com explicava a aquest diari el seu CEO i cofundador, Jan Barthe Cuatrecasas, la idea és mantenir l'element cultural afegint-hi un valor experiencial inspirat en el disseny nòrdic. Aquesta visió ha impulsat una xarxa en expansió internacional per ciutats com París, Madrid, Berlín o Copenhaguen, i ha combinat la venda a la via pública amb subscripcions digitals de cafè per a empreses i particulars.
Al costat de GoodNews, Argenté exposa altres reorientacions: des d'un quiosc "pioner a l'Estat en revistes queer", fins a punts de venda dedicats als fanzines, els quals “demostren que la preservació de la cultura pot conviure amb els nous formats comercials”. I aquí s'obre el gran interrogant per als pròxims anys: esbrinar quin ha de ser el quèquicom futur de la figura del quiosc català en el paisatge urbà de cada ciutat.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat