La dependència és un estat que sovint emergeix de manera abrupta. Un diagnòstic o un canvi en l’autonomia d’un familiar capgira l’ordre quotidià i obliga a fer un curs intensiu sobre el tercer sector. A Catalunya, 128.000 persones esperen completar el procés de reconeixement, segons dades de la Generalitat. En deu anys, la població de més de 65 anys ha crescut en 1,48 milions a l’Estat, i en la pròxima dècada el creixement es doblarà fins als 2,9 milions. El mateix passa amb els majors de 80 anys, que duplicaran el ritme de creixement fins al 2035. Són xifres de l’Estudi socioeconòmic de l’atenció per a persones en situació de dependència a Espanya, elaborat per l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA). Aquest també assenyala que per mantenir les ràtios actuals caldran 81.803 professionals més en residències i 66.453 en atenció domiciliària abans del 2033.
Javier Rodríguez veu aquestes necessitats cada dia des de la Residència Maragall, un centre assistencial privat situat al districte Horta-Guinardó de la ciutat comtal i gestionat pel Grup Atlàntida, que opera en dues residències més a Barcelona. “Les famílies arriben sense informació, molt atabalades i amb molta urgència”, relata a VIA Empresa. És precisament en aquest buit informatiu on neix Resimas, una plataforma catalana que treballa amb el propòsit ferm de convertir la recerca de residència en un procés “transparent, ordenat i comprensible”. Rodríguez és d’origen gallec, va estudiar Treball Social i es va capbussar al sector durant les pràctiques de la carrera. Després d’una etapa a l’estranger, va aterrar a Barcelona fa vuit anys, i des de llavors no ha abandonat pas aquesta professió.
Per mantenir les ràtios actuals caldran 81.803 professionals més en residències i 66.453 en atenció domiciliària abans del 2033, segons ACRA
La idea d’atacar un punt cec i fundar Resimas va aparèixer l'any 2020. “Vaig fer una mica de prova i error a Galícia amb dos amics, però no va funcionar”, reconeix. No va ser fins a l’any 2024 quan va tornar-ho a provar a la capital catalana, juntament amb altres treballadores socials. “Per crear un projecte així cal estar dins del món de les residències i veure el dia a dia”, afirma Rodríguez. El desconeixement de l'entorn és generalitzat: “A l’hora de fer un ingrés ningú sap per on començar ni què s’ha de preguntar exactament, o com comparar els diferents centres”. Tampoc es treu l’aigua clara a “com tramitar els ajuts de la dependència, quina documentació resulta rellevant o si hi ha places disponibles”. “La dependència és un procés enrevessat en qualsevol comunitat autònoma”, sentencia.
El repte de la confiança i el mirall de Booking
Malgrat admetre que “el sector ha millorat substancialment en els últims anys”, Rodríguez estima que encara es troba en un punt de transició i situa la balança de la transparència en un equidistant 50%. Considera que el gran llast rau en la percepció ciutadana, que encara s'acull a l'antic concepte "d'un asil com a lloc de càstig o final de vida”. Això genera un sentiment de culpabilitat i frustració en unes famílies que sovint creuen que perden el control sobre la cura del seu ésser estimat. “I aquesta desconfiança s'alimenta dels successos negatius que sovint magnifica la premsa, malgrat que la realitat diària de la gran majoria d'usuaris és altament positiva i agraïda”, lamenta Rodríguez.
Davant d'aquesta realitat, el repte de futur de Resimas és la lluita per assolir una “utopia” que el fundador veu cada vegada més a prop: la possibilitat de realitzar prereserves de places residencials en línia. “De la mateixa manera que la societat utilitza plataformes com Booking per triar i reservar un hotel basant-se en fitxes detallades, segells de qualitat i valoracions verificades, volem traslladar aquest model al tercer sector”, apunta. Actualment, el web ja mostra la disponibilitat en temps real, però el següent pas serà permetre als usuaris bloquejar una plaça o sol·licitar una visita immediata des del portal, “una eina inexistent que estalviarà temps i angoixes”.
Resimas vol assolir una “utopia” que el fundador veu cada vegada més a prop: la possibilitat de realitzar prereserves de places residencials en línia
Aquest horitzó tecnològic haurà de conviure amb un mercat tensionat en què, a més de la “manca de places”, també hi falten mans i personal assistencial. Rodríguez fa referència a les "traves burocràtiques" que pateix el sector, especialment amb els processos d'homologació de títols de professionals procedents de Sud-amèrica. “Es tracta de personal altament qualificat que, per culpa dels endarreriments de l'administració, no pot computar formalment en les ràtios d'atenció exigides per les inspeccions”, fet que agreuja la rotació de les gericultores i gericultors, que són “la base i la imatge real del servei que rep l'usuari”.
Un directori ampliat, verificat i transparent
L'objectiu principal de Resimas ha estat introduir un directori en què es comproven les dades i les instal·lacions dels centres, tots ubicats als diferents districtes de Barcelona. L’arquitectura diferencial de la plataforma permet identificar quins poden fer un ingrés immediat d'urgència i aporta una gran quantitat d'informació operativa: des de les ràtios d’atenció i la distribució dels usuaris per nivells d'atenció o cognitius, fins als terminis reals d'ingrés. Tot plegat es complementa amb accés a documentació clau que "habitualment costa de trobar", com les darreres inspeccions, el reglament intern, el calendari d’activitats o el menú setmanal.
El directori de Resimas inclou ràtios d’atenció, terminis d'ingrés, darreres inspeccions, calendari d’activitats i menú setmanal, entre altres
En paral·lel, Resimas ofereix un servei d’assessorament gratuït per a les famílies, una aposta que esdevé el pilar central del seu model social. De moment, l’únic escenari en què la plataforma aplica una tarifa a l'usuari és quan el cercle familiar decideix delegar per complet la gestió del tràmit de la dependència.
Treball manual i un model de monetització
La gestació tècnica del web s'allunya de grans sumes financeres, ja que es va crear amb una inversió inicial de "pocs milers d’euros" destinats al desenvolupament del directori. La resta ha estat pur treball manual. Per optimitzar els recursos, la plataforma incorpora un assistent virtual que deriva de manera automàtica les consultes al correu electrònic.
Alhora, proposa tres plans conceptuals per a les residències col·laboradores en funció de les necessitats d'ocupació i visibilitat: el pla bàsic ofereix una subscripció gratuïta que es monetitza mitjançant una tarifa de derivació de 290 euros en cas de consolidar-se un ingrés. El pla avançat s'ha pensat com una oferta de llançament per fidelitzar els centres, manté una quota fixa de 29 euros mensuals, però redueix el valor de la derivació a 190 euros. Finalment, el pla prèmium conserva el cost fix, però disminueix la comissió per derivació a 150 euros.
Dins d'aquest full de ruta, el projecte estima unes necessitats de finançament d’entre 10.000 i 20.000 euros per poder desenvolupar un lloc web de nova generació. Aquesta evolució tècnica incorporarà una àrea privada en què cada gerent de residència podrà actualitzar de manera autònoma la seva fitxa, gestionar una borsa de treball integrada, disposar d'un canal de contacte directe a través del portal per als clients i desplegar una aplicació mòbil.
El projecte estima unes necessitats de finançament d’entre 10.000 i 20.000 euros per poder desenvolupar un lloc web de nova generació
Aquest engranatge és el que ha de permetre al projecte establir una cartera sòlida de centres col·laboradors i assegurar el finançament orgànic de futures funcionalitats. Els referents de Rodríguez per a la inspiració de Resimas beuen d’Inforesidencias, un portal creat l’any 2000 que “gaudeix d'un posicionament excel·lent a Catalunya”. També conviu amb plataformes com MiResi, tot i que Rodríguez considera que a hores d'ara els manca “un punt de personalització i certs detalls operatius que les famílies agraeixen”.
Des del passat mes de maig, el creixement de la plataforma s’ha accelerat de manera notable, i registra una mitjana de 40 visitants diaris al web que es tradueixen en un degoteig constant de formularis de sol·licitud rebuts cada dia. La visió de futur s’albira ambiciosa. "Volem ser un referent del sector", subratlla Rodríguez. "Primer a Catalunya i posteriorment a l'Estat", afegeix. Per obtenir suport i fer aquest salt d'escala, el fundador estudia l’obertura d'una primera ronda de finançament que permeti professionalitzar l'equip. A més, ja s'ha encarregat de despertar l’interès del Grup Atlàntida, que es troba en procés d'avaluació per la possibilitat d'entrar-hi com a inversor.
L’essència de tot plegat es denota a través d'una pregunta que Rodríguez es formula amb recurrència: “Què voldria saber i què seria realment rellevant si hagués de buscar una residència per a la meva mare?”. L'aprenentatge més gran que extreu d'aquesta doble faceta com a director de la Residència Maragall i fundador de Resimas és profundament vocacional. Per a Rodríguez, la gratitud sincera de les famílies després d'haver cuidat un resident durant els seus darrers mesos o anys de vida és el motor que justifica el projecte: fer de la tecnologia un pont per humanitzar l'atenció a la vellesa.