El 6 d'agost no ha estat un dia qualsevol per al Banc Sabadell. Les dues juntes extraordinàries celebrades han marcat un punt d'inflexió en la batalla oberta amb el BBVA. Amb una majoria aclaparadora, més de 92.000 accionistes, que representen més del 74% del capital, han aprovat, gairebé per unanimitat (el 99,66%), la venda de la filial britànica TSB, així com la històrica distribució de beneficis prevista per als pròxims mesos. El missatge del mercat ha estat inequívoc: el projecte independent del Sabadell compta amb el suport dels seus propietaris. En termes polítics, ha estat gairebé una primària, un plebiscit en què els accionistes acaben de triar un futur propi davant la integració al BBVA.
L'aprovació de totes dues propostes no només avala decisions estratègiques concretes, sinó que consolida la confiança en l'equip gestor. Després de setmanes de soroll mediàtic i pressió per part del BBVA, la votació demostra que la majoria del capital prefereix reforçar l'autonomia de Sabadell. Aquest resultat té un valor simbòlic i pràctic: envia un senyal al mercat i a possibles compradors que la resistència no és només corporativa, sinó accionarial. En altres paraules, l'OPA hostil perd encara més terreny, ja que sense el suport dels accionistes és difícil concebre el seu èxit.
Amb llum verda a la venda de TSB, el Sabadell no només obté liquiditat per premiar els seus accionistes a curt termini, sinó que també aferma un marc de retribució atractiu i sostingut, plenament coherent amb el full de ruta traçat fins al 2027.
En els últims anys, el banc ha mostrat un creixement constant en el seu payout: el 2022 va distribuir al voltant del 50% del benefici, el 2023 ho va elevar al 55%, i per al 2024 l'expectativa del mercat és que arribi al 60%, superant entitats comparables com Bankinter i similars a CaixaBank. La política futura busca mantenir, com a mínim, aquest nivell, fins i tot després del dividend extraordinari aprovat.
El pla estratègic preveu:
- 3.800 milions d'euros en els pròxims 12 mesos (ordinaris + extraordinaris).
- Dividend extraordinari de 0,50 euros per acció el 2026, condicionat a mantenir les accions fins a la data de pagament.
- Payout estable superior al 50% del benefici net anual fins al 2027.
- Possibles recompres d'accions addicionals si la solvència es manté per sobre del 12,5% CET1.
Aquest compromís se suma a un ROTE projectat del 16% el 2027 i una generació de capital orgànica sòlida, cosa que permet mantenir alts nivells de retribució, fins i tot sense operacions corporatives addicionals. Davant la incertesa de l'OPA, Sabadell ofereix una proposta clara i quantificable de creació de valor a mitjà termini per als seus accionistes.
Davant la incertesa de l'OPA, Sabadell ofereix una proposta clara i quantificable de creació de valor a mitjà termini per als seus accionistes
Els últims resultats trimestrals presentats fa uns dies del Sabadell, van superar les previsions d'analistes, mostrant un banc amb bases sòlides per competir en solitari:
- Benefici net en l'últim trimestre superior a 308 milions d'euros (+50% interanual), amb previsió de tancar el 2025 per sobre de 1.400 milions.
- Marge d'interessos en creixement gràcies a la millora del mix de productes i control del cost de dipòsits.
- Ràtio d'eficiència al voltant del 46%, millorant any rere any i apropant-se als nivells dels grans bancs europeus.
- Morositat en mínims històrics (2,8%) amb cobertura superior al 65%, cosa que reforça la qualitat del balanç.
El pla 2025-2027 busca augmentar el llibre de crèdit exTSB més d'un 5% anual, guanyar entre 25 i 30 punts bàsics de quota de mercat en crèdit a empreses i consolidar el seu lideratge en pimes i negocis especialitzats. A més, aposta per la digitalització per millorar eficiència i escalabilitat, un factor clau per competir amb entitats de més mida.
En el context europeu, el Sabadell destaca entre els bancs mitjans amb una de les projeccions de rendibilitat sobre capital tangible més grans de cara al 2027. A això se suma que els seus nivells de solvència igualen o superen la mitjana del sector, cosa que reforça la percepció del mercat sobre la solidesa del seu model de negoci independent.
L'oferta del BBVA va néixer amb la promesa de generar sinergies de fins a 850 milions d'euros anuals. No obstant això, les condicions reguladores imposades pel govern espanyol i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) han reduït de forma notable aquest potencial, limitant l'atractiu de la integració. A això se suma que el canvi d'accions proposat continua oferint una prima negativa respecte a la cotització actual de Sabadell, cosa que desincentiva qualsevol acceptació voluntària i afegeix pressió sobre la viabilitat de l'OPA en els termes plantejats per BBVA.
El Sabadell destaca entre els bancs mitjans amb una de les projeccions de rendibilitat sobre capital tangible més grans de cara al 2027
La història recent a Europa deixa clar que les OPAs hostils sense una prima atractiva tenen poques possibilitats de prosperar. El cas d'Unicredit i Commerzbank el 2019 va acabar en retirada per la manca de suport accionarial i l'absència d'incentius reals per als inversors. Una cosa similar va passar amb la temptativa d'Intesa sobre Generali el 2017, que tampoc va aconseguir avançar. Aquests precedents revelen un patró clar: quan una oferta no millora el preu de mercat i es topa amb resistència dels accionistes, sol diluir-se abans d'arribar a bon port.
A més, el canvi té implicacions fiscals poc discutides: per a molts accionistes particulars, suposa una venda de les seves accions a efectes tributaris, cosa que pot implicar pagaments immediats de plusvàlues, a diferència del cobrament de dividends, que en alguns casos gaudeix d'una fiscalitat més favorable. Aquest aspecte, encara que tècnic, pot tenir un pes rellevant en la decisió final de molts petits i mitjans inversors, especialment aquells amb posicions antigues i plusvàlues acumulades.
A això se suma un altre risc no menor i poc comentat fins ara: l'oferta del BBVA es paga majoritàriament en accions pròpies, cosa que introdueix una variable d'inestabilitat difícil de quantificar. Si el mercat interpreta que el BBVA està sobre pagant pel Sabadell o que l'operació generarà un retorn insuficient, la seva cotització podria ressentir-se. En aquest escenari, el valor real rebut pels accionistes del banc català es veuria automàticament reduït. És un efecte de "gat que es mossega la cua", on la caiguda del comprador perjudica el venedor, afegint un component especulatiu i volàtil a una operació que hauria d'aspirar a l'estabilitat.
Aquests factors combinats, la fiscalitat, el canvi en accions i el risc borsari associat, fan que l'OPA del BBVA, tal com està plantejada, resulti poc atractiva davant el pla independent de Sabadell. A aquestes incerteses financeres se sumen ara les declaracions del conseller delegat del BBVA, qui la setmana passada va deixar entreveure que, després de la decisió dels accionistes del Sabadell, el banc podria valorar fins i tot la retirada de l'OPA i seguir el seu camí en solitari. El mercat queda així a l'expectativa de la reacció del gegant basc.
El 6 d'agost pot passar a la història com la jornada en què Sabadell va consolidar la seva independència
El 6 d'agost pot passar a la història com la jornada en què el Sabadell va consolidar la seva independència. Amb un suport massiu, els accionistes han dit sí a dividends rècord, sí a la venda estratègica de TSB i sí a un pla propi de creixement i rendibilitat.
L'OPA hostil, sense prima i sense atractiu financer, perd encara més sentit després d'aquest mandat del capital. A la pràctica, els accionistes han votat confiança, visió i autonomia.
El mercat ha captat amb claredat el missatge. Després de les primàries del 6 d'agost, tot indica que el rumb del Sabadell es decidirà des de Sant Cugat i no des de les torres de Bilbao. Ara, la gran incògnita és si BBVA continuarà amb l'OPA o, com va deixar anar el seu conseller delegat, Onur Genç, acabarà retirant-la en els pròxims dies.