El Banc Sabadell acaba de presentar el seu nou pla estratègic per al període 2025–2027 en un moment decisiu de la seva història. No es tracta d'un simple full de ruta financera ni d'un exercici tècnic de planificació corporativa. Aquesta vegada, el pla és un manifest d'autonomia. Una eina pensada per convèncer accionistes, analistes i mercat que el Sabadell pot continuar sent competitiu, rendible i sostenible sense necessitat d'integrar-se al BBVA, l'oferta pública d'adquisició (OPA) del qual ha estat rebutjada pel consell del banc català perquè no està alineada amb els interessos de l'accionariat.
Des que el BBVA va fer pública la seva intenció d'adquirir el Sabadell, l'entitat ha reforçat la seva narrativa d'independència. Tot i això, els comunicats institucionals ja no n'hi ha prou. El pla estratègic es converteix en el vehicle essencial per oferir una alternativa creïble i ambiciosa, amb xifres, visió de negoci i una proposta de valor clara.
L'OPA llançada pel BBVA ha situat el Sabadell al centre d'una contesa empresarial amb implicacions institucionals, territorials i estratègiques. Mentre el BBVA defensa que la integració generaria valor mitjançant sinergies operatives, el Sabadell sosté que el seu projecte independent ofereix més rendibilitat potencial per a l'accionista i garanteix una competència més equilibrada al sistema financer espanyol. Aquesta confrontació col·loca els accionistes minoritaris davant d'una decisió crítica: acceptar una oferta que, ara per ara, presenta una prima negativa respecte al valor de mercat -i, per tant, no té lògica econòmica-, o confiar en l'evolució borsària avalada per un pla estratègic propi que ja ha demostrat solidesa i resultats.
Per alimentar aquesta confiança, el consell d'administració ha elaborat un pla que no parteix de zero. Durant el trienni 2022–2024, el Sabadell ha consolidat una senda de creixement rendible. El 2022, va obtenir un benefici net de 859 milions d'euros (un 62% més que el 2021), xifra que es va elevar a 1.332 milions el 2023 (+55%). El primer trimestre del 2024 ja havia assolit 308 milions de benefici (+50% interanual), amb previsions del mercat que situen el tancament de l'exercici per sobre dels 1.400 milions.
En termes d'eficiència i rendibilitat, els avenços també han estat notables. El ROTE va passar del 6,5% el 2021 a l'11,3% el 2023, i la ràtio d'eficiència va millorar de l'entorn del 55% al 45,9%. Tot plegat amb una sòlida ràtio de capital CET1 fully loaded del 13,3%.
En paral·lel, la filial britànica TSB, després d'anys de reestructuració, va assolir resultats positius superiors als 200 milions anuals. Tot i això, la seva venda recent per 3.100 milions d'euros reforça encara més la posició de capital de Sabadell i permet anunciar un dividend extraordinari de 0,50 euros per acció, que es distribuirà previsiblement el primer trimestre del 2026. Juntament amb la retribució ordinària, l'entitat preveu destinar prop de 3.800 milions a remunerar els accionistes en tot just dotze mesos.
Un full de ruta ambiciós
El Pla Estratègic 2025–2027 de Banc Sabadell, presentat aquest dijous, traça un full de ruta ambiciós per consolidar un model de creixement orgànic per sobre del mercat. Ho fa recolzant-se en un control rigorós del risc creditici i en una clara orientació cap a l'eficiència del capital. Personalment, percebo en aquesta proposta una aposta decidida per la prudència financera com a pilar fonamental per garantir la sostenibilitat del negoci i mantenir una retribució atractiva per a l'accionista.
Quan s'analitza l'expansió de volums, destaca l'objectiu d'incrementar el llibre de crèdit exTSB per sobre del 5% anual, una xifra gens negligible si es té en compte el context competitiu. Aquest avenç estarà apalancat en diversos fronts. En finançament empresarial i pimes, es projecta un creixement del 4% anual, amb una clara focalització en sectors estratègics i relacions de llarg termini. En l'àmbit hipotecari, el banc preveu mantenir un ritme de creixement similar al del mercat.
Des del punt de vista tècnic, resulta especialment rellevant la intenció de millorar el mix de productes cap a solucions amb més ROA i menys exigència de capital. Aquest matís no és menor: permet contenir el creixement dels actius ponderats per risc (RWA), cosa que alhora facilita preservar la solvència sense sacrificar rendibilitat.
Més que una maniobra tàctica, la presentació del pla estratègic s'ha llegit com el "as a la màniga" del banc català: una manera de mostrar que el Sabadell no està acorralat, sinó que té un projecte viable i propi
En matèria de risc, l'entitat planteja metes ambicioses però coherents amb la seva trajectòria recent. Aspira a reduir la ràtio de morositat per sota del 2,5% el 2027, mantenir el cost del risc al voltant dels 40 punts bàsics i assolir una ràtio de cobertura superior al 65%. Per aconseguir-ho, es reforçaran els criteris d'admissió creditícia amb un biaix conservador, especialment en activitats més sensibles als cicles econòmics. A més, es preveu una gestió activa dels actius improductius.
Tot aquest plantejament no només té implicacions sobre la qualitat del balanç, sinó que reforça la capacitat del banc per millorar el seu posicionament competitiu. De fet, s'estima un guany d'entre 25 i 30 punts bàsics de quota de mercat en crèdit, partint d'un 8% actual. Aquesta evolució anirà acompanyada d'una millora en l'eficiència operativa i en l'escalabilitat dels ingressos, amb la qual cosa s'espera assolir un RoTE recurrent del 16% el 2027, un salt significatiu des del 14,6% exTSB.
Finalment, resulta interessant observar com el banc continua concentrant la seva activitat a Espanya, un mercat que, segons l'opinió de la mateixa entitat, ofereix previsibilitat, estabilitat reguladora i un entorn macroeconòmic favorable. Aquest ancoratge geogràfic reforça el model d'ingressos i la capacitat de gestió del risc, cosa que, en conjunt, permet pensar en una estratègia ben armada, financerament disciplinada i alineada amb les millors pràctiques del sector.
La intenció del Sabadell és clara: no n'hi ha prou amb tenir bons números; cal tenir visió, i el mercat ho sap
La presentació del pla no és casual: s'ha produït just abans de l'inici del període d'acceptació de l'OPA. Més que una maniobra tàctica, ha estat llegida per molts com "l'as a la màniga" del banc català: una manera de mostrar que el Sabadell no està acorralat, sinó que té un projecte viable i propi.
Com va expressar el seu president, Josep Oliu, “el Sabadell té pla, té resultats i té futur”. La intenció és clara: no n'hi ha prou amb tenir bons números; cal tenir visió. I el mercat ho sap. La credibilitat de l'equip gestor, el seu historial recent i la coherència entre discurs i execució seran factors decisius perquè aquest missatge cali entre inversors institucionals i minoritaris.
A més, l'entorn macroeconòmic espanyol, amb estabilitat financera, baix nivell d'impagaments i creixement moderat, actua com a vent a favor. En aquest context, el Sabadell pot continuar guanyant quota sense assumir riscos desproporcionats ni perdre agilitat.
Les conseqüències de l'OPA
Un dels elements menys discutits públicament, però molt rellevants per a l'accionista, és l'impacte fiscal de l'OPA. A la carta enviada aquesta setmana per Josep Oliu als accionistes, s'adverteix que acceptar el canvi proposat pel BBVA té conseqüències tributàries: es tracta, a efectes fiscals, com una venda, cosa que implica una possible tributació immediata sobre plusvàlues, tant per a particulars com per a empreses.
Per contra, mantenir les accions de Sabadell i beneficiar-se del dividend extraordinari implica una retribució sense desinversió, en molts casos amb una fiscalitat més favorable. Aquest factor, tot i que tècnic, podria inclinar la balança per a determinats perfils inversors més conservadors o patrimonialistes.
El pla estratègic presentat pel Sabadell no és només una resposta a una OPA hostil. És una reafirmació d'identitat. Una defensa del seu model de negoci. Una declaració que la rendibilitat no exigeix perdre autonomia. En una era on es tendeix a premiar l'escala i les fusions, el Sabadell aposta per l'especialització, l'eficiència i el creixement orgànic.
Com a professional amb 50 anys d'experiència en banca, crec que aquest pla confirma el que alguns ja sabíem: el Sabadell no necessita el BBVA per continuar creixent. Al sector financer no tot és mida: també compten l'agilitat, la proximitat territorial, el nivell de servei, la cultura empresarial i la capacitat d'executar una estratègia coherent.
Acceptar una OPA per una prima immediata pot semblar raonable en termes financers. Però avui, aquesta prima ni tan sols existeix: el preu ofert pel BBVA és inferior a la cotització actual del Sabadell. Si en algun moment decidís millorar l'oferta, cosa que ha descartat reiteradament, el fet que el pagament es faci majoritàriament en accions del BBVA podria desencadenar un “efecte peix que es mossega la cua”: el mercat podria interpretar que es perjudica els accionistes actuals del BBVA, provocant una caiguda en la seva cotització i anul·lant així el valor addicional rebut pels accionistes de Sabadell.
Al sector financer no tot és mida: també compten l'agilitat, la proximitat territorial, el nivell de servei, la cultura empresarial i la capacitat d'executar una estratègia coherent
En altres paraules, ni hi ha prima avui, ni queda clar que hi pugui haver demà. Davant d'aquesta incertesa, el pla estratègic de Sabadell ofereix quelcom igual de valuós que la rendibilitat: visibilitat, autonomia i absència de risc d'execució. No depèn de tercers, ni d'autoritzacions reguladores, ni de reaccions del mercat. És un camí clar, realista i ja en marxa. La decisió ara està en mans del mercat, i sobretot, dels accionistes: triar entre una integració incerta o continuar apostant per un projecte propi que ha demostrat solidesa, rendibilitat... i ambició.