Sagalés, 375 anys recorrent Catalunya

L’empresa familiar amplia el negoci amb l’adquisició de les ambulàncies Lafuente i el servei de bicicletes elèctriques de Bilbao per convertir-se en un “operador de mobilitat global”

Flota d'autobusos i ambulàncies de Sagalés, una empresa de 375 anys a Catalunya | Cedida Flota d'autobusos i ambulàncies de Sagalés, una empresa de 375 anys a Catalunya | Cedida

Són ben poques les empreses amb una tradició de 100 anys, però encara menys les que poden parlar de més de dos i tres segles de vida, i Sagalés és una d'elles. Fa 375 anys que va fer les primeres connexions entre la zona del Vallès i Barcelona amb carros tirats per cavalls, un servei que amb el pas del temps s'ha anat adaptant i modernitzant amb vehicles amb motor i la tecnologia més puntera. No han deixat d'estar en ruta en cap moment al llarg d'aquests centenars d’anys d'història i això és el que els ha dut a facturar 80 milions d’euros i ser un dels principals grups del sector a Catalunya.

Els inicis del negoci es remunten al 1641, quan Josep Sagalés va començar com a paraire (compra i preparació de la llana) i a traginar altres productes als mercats com verdures i hortalisses. Amb el temps va veure que hi havia una oportunitat en el trasllat de gel des dels pous de Moià fins als hotels de Barcelona, una activitat que va sumar a la de traginer de productes manufacturats i transport de mercaderies.

La visió empresarial com a herència

Cap al 1714 sorgeix el que l'actual conseller delegat, Ramon Sagalés, defineix com la primera disrupció de la companyia: els encàrrecs. "Com que cada dia passàvem pels pobles, la gent demanava que compréssim teles, peces... i vam passar a fer també de recaders", relata. Un pas previ al transport de persones, el servei que la gent va començar a demandar quan va sorgir la inquietud d'anar ells mateixos als mercats de la capital.

Sagalés: "Vam ser dels primers a passar de la tracció de sang a la de motor a les línies que ja teníem cap a Barcelona"

La segona disrupció, afirma, es dóna amb la introducció del vehicle de motoritzat a inicis del segle XX. "Vam ser dels primers a passar de la tracció de sang a la de motor a les línies que ja teníem cap a Barcelona", explica sobre la història que coneix arran els relats familiars. Uns records que també deixen anècdotes com la creació de les posades per a viatgers: "Els trajectes que fèiem eren llargs i els cavalls es cansaven, calia parar per descansar, també els usuaris. El cap de família va veure que era una bona oportunitat per posar posades allà on creia que en calia una. Va posar-hi a cadascuna un fill i l'hereu va continuar amb el transport, que és d'on som originaris nosaltres".

La guerra civil del 1936 va portar a la col·lectivització dels 48 vehicles de la companyia, els mateixos que amb l'arribada del bàndol nacionalista van traslladar els republicans que volien fugir cap a França. Un cop acabat el conflicte, la família va intentar reprendre el negoci recollint les restes dels autobusos que havien quedat a Port Bou i el sud de França. "El meu avi va intentar recompondre així els vehicles, ajuntant-ne dos", explica Sagalés, "per reflotar-ho també es van demanar microcrèdits a diferents famílies, algunes de les quals han estat socis l'any passant quan vam comprar la seva participació". Tot això data del 1941, l'any exacte de la creació formal de Sagalés com a empresa.

Del Vallès, a tot Catalunya

L'activitat de la companyia es va centrar en els primers anys a la zona de Caldes de Montbui, però aviat va créixer pel Vallès oriental -on encara concentren gran part de les rutes- des de Granollers i Mollet fins a Sabadell. "Era un mercat molt fragmentat, en mans de petites empreses a qui no va agradar gaire la idea de posar línies amb horaris. El meu pare i avi ho van aprofitar per comprar aquestes companyies i fer créixer el negoci dins de la comarca", comenta Sagalés, qui lidera avui dia la companyia amb la seva germana, Anna Sagalés, com a directora general estratègica.

Francesc Ramon Anna SAGALES foto Arduino Vannucchi

Francesc Sagalés (12a generació) amb els seus fills Ramon i Anna (13a) | Cedida

L'ampliació de territori cap al Bages, Tarragona i Girona va efectuar-se a partir dels anys 80, concentrant el gran creixement de l'organització en els últims 40 anys. També s'han estès fora de Catalunya amb la meitat de les concessions de rutes a Eivissa i contractes de transport escolar a Mallorca. I el passat estiu van adjudicar-se el servei urbà de Lloret, una feina que els suposa més de 450.000 passatgers anuals amb els seus cinc autobusos.

L'aposta per innovació és una altra de les seves constants. Quan es va massificar l'ús del vehicle privat, Sagalés va treure una T-10 per contrarestar-lo tant a aquest com a la competència que exercia Renfe. Una idea que el conseller delegat atribueix al seu pare, qui va buscar "fidelitzar el client creant títols multiviatge que permetessin reduir el cost del desplaçament".

Sagalés: "Estem creant un projecte d'innovació per avançar-nos als canvis i evitar que no els puguem assumir"

La targeta, "el clàssic cromet que anaves estripant fins que s'acabaven els viatges", va funcionar fins a la seva integració a la xarxa de l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. Una entrada que també va acabar amb la targeta xip, la que es recarregava amb un saldo determinat i anava restant viatges cada cop es pujava a l'autobús. "Va ser la primera que es va implantar a Espanya", remarca el conseller delegat, qui tot seguit fa èmfasi en el fet que qualsevol innovació ha vingut provocada pels canvis que s'han anat veient al mercat. "L'empresa sempre s'ha adaptat, però el que ara estem creant és un projecte d'innovació per avançar-nos als canvis i evitar que no els puguem assumir", afegeix.

Wifi i carregadors són algunes de les últimes incorporacions tècniques als vehicles de Sagalès per proporcionar al viatger un espai i moment on "continuar amb les rutines que es fan amb el mòbil".

Sortir de les quatre rodes

L'esquema de serveis de Sagalés ara també inclou bicicletes i ambulàncies. La companyia ha obtingut l'adjudicació de les bicicletes elèctriques de Bilbao, el Bilbon Bizi, a partir d'una joint venture amb els alemanys Next Bike. L'empresa és sòcia minoritària i, tal com apunta el conseller delegat, "és un contracte petit de 450 bicicletes que no suposarà un gran canvi en la facturació, però que sí que servirà per créixer de manera estratègica".

Sagalés: "La competència era dura i pot anar a pitjor, per això busquem més marge de benefici amb altres productes"

La companyia es troba en fase de diversificar el negoci per donar resposta a què preveuen que serà una gran entrada d'actors al mercat. "La competència era dura i pot anar a pitjor, per això busquem més marge de benefici amb altres productes i no concentrar-nos en una sola branca", afegeix. I és que no només han apostat per les dues rodes, també per l'adquisició de les ambulàncies Lafuente i ser operadors per a persones amb problemes de mobilitat.

Dues decisions que van en la línia de convertir Sagalés en "un operador de mobilitat global" i fer que el 70% de la facturació que presenten les línies regulars -amb concessions que s'allargaran encara 10 anys- disminueixi a llarg termini. Fins aleshores han ofert també serveis discrecionals, gestió de pàrquings i estacions d'autobusos i manteniment de flotes.

Tot plegat permetrà a la companyia, a més del creixement orgànic, passar de prop de 850 treballadors a gairebé 1.000 i sumar 75 vehicles nous per superar els 620 a finals d'any.

A l'avantguarda tecnològica

Ramon Sagalés va entrar al negoci conduint un autobús i ha passat per cadascuna de les àrees que tanquen el cercle de la companyia, inclosos els tallers i trànsit. Té una visió integral i això li permet, diu, prendre les decisions amb consciència: "Coneixes de sota totes les problemàtiques dels col·laboradors i saps sempre de què parles. Si arribes directament a dalt de tot, no ho coneixes".

Ramon Francesc Anna SAGALES foto Arduino Vannucchi

La família Sagalés amb vehicles de la seva flora d'autobusos | Cedida

Una actitud heretada del seu avi i pare, qui també han sentit sempre passió per posar a prova la tecnologia més puntera. D'aquí que un 36% dels vehicles urbans que té l'empresa siguin híbrids i hagi estat la primera de Catalunya a posar-ne dos en rutes interurbanes, a la que uneix Caldes de Montbui i Barcelona. Una aposta costosa, perquè si cada autobús suposa una inversió de 250.000 euros, segons el conseller delegat, un que alternatiu té un extra de 100.000 euros.

Però la joia de la corona és el Ral·li internacional d'Autobusos Clàssics. "El meu pare va començar a col·leccionat les joguines que ell feia servir de petit. Són autobusos en miniatura i els adquiria a fires especialitzades. Un dia va decidir passar de la joguina al vehicle més gran i va començar amb aquesta bogeria, que ja suma 9 edicions", relata Sagalés sobre l'esdeveniment anual. En ell es mostren alguns dels vehicles rehabilitats, alguns d'ells de finals del segle XIX. Els autobusos es poden visitar a l'Exposició Permanent de Vehicles Clàssics de la companyia a Caldes de Montbui.

Més informació
Grup Julià, en ruta pel món
Quan l'empresa et posa un xofer
Avui et destaquem
El més llegit