Més de la meitat dels catalans són gamers. Aquesta dada per si mateixa ja confirma l’èxit dels videojocs al país, però, si tenim en compte que el percentatge s’eleva al 90% entre els menors de 20 anys, podem vaticinar un futur en què aquests continguts s’establiran en un primer pla a la societat -si no ho han fet ja-. Així i tot, només un 6,2% dels catalans juguen en la seva llengua, ja que el castellà i l’anglès acostumen a imposar-se, malgrat que els més de 4.000 professionals que componen la indústria catalana -que representa més del 50% del total del sector a l’Estat- ja impulsen nous projectes i videojocs amb un denominador comú: el català.
Només un 6,2% dels catalans juguen en la seva llengua
En aquest sentit, entitats com BarcelonaActiva, que treballen diàriament amb la finalitat d’acréixer l’ecosistema empresarial, acullen cada vegada més iniciatives destinades a impulsar el sector gaming, i a continuació en recollim cinc a les quals no se les pot perdre la pista.
Rolldbox, i els videojocs en català que “transformen la toxicitat en positivitat”
Que el percentatge de població mundial que juga a videojocs sigui molt elevat, es pot entendre amb alguns dels beneficis que aquests tenen, però que, alhora, es veuen contrarestats amb una estadística que preocupa a bona part dels actors de la indústria gaming: segons Unity, companyia americana de desenvolupament de programari per a la creació de videojocs, un 70% de les persones que juguen a jocs multijugador han tingut experiències de llenguatge tòxic. I el 68% ho ha patit en primera persona.
“És un percentatge molt elevat, esdevenen videojocs molt destructius pels jugadors. La frustració es transforma en toxicitat”, explica a VIA Empresa FerranPérez, cofundador de Rolldbox Games, qui, juntament amb ConxiPérez, cofundadora de l’empresa, va decidir “passar de la toxicitat a la positivitat” compartint la filosofia dels videojocs que tenen “un punt de creixement en què tu has d’aportar el teu granet de sorra per poder evolucionar”.
Un 70% de les persones que juguen a jocs multijugador han tingut experiències de llenguatge tòxic
En ple confinament, el també director de comunicació de Rolldbox, que venia de deixar la seva feina relacionada amb el món del gambling (jocs d’atzar i apostes) a Cirsa, va decidir “construir quelcom de positiu”. Va considerar que amb la seva experiència professional com a dissenyador de videojocs podria formar un bon duo amb Conxi Pérez, que disposava d’una àmplia experiència executiva en l’àmbit digital, i va ser quan van decidir fundar Rolldbox, un estudi de desenvolupament de videojocs en català.
eDojo, la consultoria catalana d'eSports que promet anar “més enllà de la realitat”
“Un espai d’informàtica de Barcelona ens va encarregar un projecte per dinamitzar un espai de gaming, i entre totes les opcions que van presentar la que més atractiva va resultar va ser una acadèmia d’esports electrònics, i va ser aleshores quan va sorgir eDojo”, explica a VIA Empresa el CEO de la iniciativa, Alexis Sans. En l’actualitat, la passió de la consultoria pel món tecnològic ha portat l’equip de 17 persones a especialitzar-se també en blockchain i metavers, desenvolupant eines i estratègies per “caminar cap al futur d'una forma social i ètica”.
Sans valora molt positivament el creixement del sector dels videojocs: “La feina que s’està fent a Catalunya, tant en l’àmbit públic com en el privat, és molt potent”. Així i tot, el creixement que està experimentant aquest sector no és, ni de bon tros, el mateix que el dels esports electrònics: “Aquests han crescut de forma artificial i, per aquest motiu, el sector dels eSports s’està repercutint i autoregulant”, assenyala l’empresari, qui explica que molts equips, empreses i projectes han intentat créixer aprofitant les esponsoritzacions, que són molt presents en els esports electrònics, i aquest fet ha provocat el “creixement artificial”.
Gatera Studio, o com fusionar videojocs i música per crear art electrònic
En plena pandèmia, quan els estudis, la feina i milers d’idees i projectes d’arreu del món es van veure obligats a emigrar íntegrament als espais digitals, en un xat de veu en línia va néixer Antro, un videojoc desenvolupat arran del treball de fi de grau de dos estudiants de la UPC que van decidir representar la cultura urbana des d’una perspectiva “rebel i reivindicativa”. Des d’aleshores, el projecte ideat al Vallès ha evolucionat a Gatera Studio, una empresa de desenvolupament de videojocs que se suma a les més de 200 que componen aquest sector a Catalunya.
Norman Benet, cofundador de Gatera Studio: “En el món del gaming, la cultura urbana acostuma a no estar ben representada"
“En el món del gaming, la cultura urbana acostuma a no estar ben representada, es fa sota clixés, com ara les batalles de gàngsters o delinqüents que només fan grafitis”, explica a VIA Empresa Norman Benet, cofundador de Gatera Studio i productor d’Antro, qui afegeix que “tant la cultura hip-hop com la urbana i electrònica representen la reivindicació i la necessitat imperiosa d’aixecar-se i obrir els ulls, a partir de la qual neix Gatera Studio”.
Abylight, la desenvolupadora de videojocs que va néixer "quan els mòbils no eren smart"
No va ser fins 14 anys després del llançament del primer mòbil, un Motorola que va irrompre al mercat el 1983, quan es va crear el primer videojoc per a aquests dispositius, el Tetris. Posteriorment, van sorgir empreses desenvolupadores per acréixer l’oferta de jocs de telèfon mòbil, any rere any més integrats a la societat, fins a assolir l’actual xifra de 388.000 videojocs a la Play Store, la plataforma de distribució digital d'aplicacions mòbils per als dispositius amb sistema operatiu Android, segons les dades proporcionades per LaPS4. Un impulsor barceloní d’aquests continguts és Abylight: “Vam començar desenvolupant jocs abans que els mòbils fossin smart”, explica a VIA Empresa la seva CEO, Eva Gaspar.
La iniciativa va néixer com una desenvolupadora de videojocs sis anys després del Tetris, el 2003, i no va ser fins al 2009 quan va iniciar la seva activitat com a publisher (publicadora de videojocs). Poc més d’una dècada més tard, en ple període pandèmic, Abylight va continuar expandint-se amb el llançament d’Abylight Shop, un tercer vessant del projecte que ofereix edicions físiques dels seus productes i marxandatge. “La idea de dedicar-se als videojocs ve de la nostra passió i d’haver estat des de sempre la nostra fita. És molt vocacional”, explica Gaspar.
“Vam començar desenvolupant els jocs mòbils i les seves adaptacions a les diverses versions, i la productora amb qui treballàvem els publicava”, comenta l’empresària, qui destaca com a primers projectes l’Alonso Racing 2006, Ferrero vs. Moya Tennis i Pau Gasol One on One. “Eren jocs que funcionaven molt bé, malgrat que només es descarregaven a Espanya, tot i que també es comercialitzaven a la resta d’Europa i als Estats Units”, afegeix Gaspar. Així i tot, l’equip ubicat a la capital catalana va fer el salt a les consoles l’any 2017.
Laurel Gaming: competició i entreteniment a la butxaca dels catalans
És sabut, en el món de la psicologia, que l’avorriment obre la porta de la creativitat. Un clar d’exemple d’això és Laurel Gaming, el resultat de molt avorriment -i, per tant, molta creativitat- de Javier Domingo i Lluís Jové, dos joves catalans que, des de la seva etapa com a estudiants, han posseït el poder de crear noves formes d’entreteniment per trencar la monotonia de les classes. Ara, amb més recursos i una idea ben definida, han impulsat una aplicació de jocs casuals en què els usuaris poden jugar, competir i obtenir recompenses amb la filosofia de “deixar de jugar-se les cerveses que ningú paga”.
“A l’escola, per passar l’estona i no avorrir-nos, ens inventàvem jocs, normalment relacionats amb penyores”, explica a VIA Empresa Jové. El cofundador de Laurel detalla que “un dels nostres jocs consistia a estripar una bola de paper i, durant la classe, ens l’anàvem llançant. A qui li tocava, la portava, i si el professor et pillava, et feia fora de l’aula, i en acabar la classe, qui perdia havia de fer una penyora que el posés molt nerviós”. I és que amb aquest esperit i amb una llarga trajectòria com a maldecap per als docents, era difícil que la idea de Domingo i Jové no tingués èxit.