Just ara fa dos anys, en aquest article, vam comentar tangencialment de la situació de la cadena de supermercats Dia, que després d’anys de patiment començava a veure la llum al final del túnel. La quantitat d’ingredients i de giragonses de la història mereix que en parlem més detingudament. L’any 2015, la cadena de supermercats Dia era una de les marques consolidades dins de l’àmbit de la distribució d’alimentació després de dècades de presència a l’Estat. El seu naixement va venir de la mà de la companyia francesa Promodès, propietaris de l’extinta cadena d’hipermercats Continente, que a finals del setanta van emprar aquesta marca (Dia, Distribución Internacional de Alimentación) per introduir el model de supermercat hard discount a l’estat espanyol.
D’ençà d’una primera botiga a Madrid l’any 1979, el negoci va començar a créixer tant en l’àmbit peninsular com internacional, en bona mesura a partir de les adquisicions d’altres cadenes, com Plus, Schleker (Espanya i Portugal) o El Árbol. També van arribar a un acord per incorporar algunes marques de la firma basca Eroski. En paral·lel a tot això, es va produir un canvi transcendent en l’accionista, perquè el 1999 Promodès es va fusionar amb Carrefour, restant aquesta última com a marca de la nova societat. El 2011, Carrefour va decidir desprendre’s de Dia a través d’una sortida a borsa total de l’empresa.
I així arribem a l’any 2015 en què tot es va començar a tòrcer. La mala gestió i els resultats poc satisfactoris no van agradar gens el mercat, que va penalitzar Dia amb una caiguda del valor de les accions d’un 90% en tres anys i mig. El 2019, el valor de les accions va tocar fons, situant-se en cinc cèntims d’euro quan només quatre anys abans era de tres euros. La incapacitat per fer front al deute acumulat va deixar l’empresa en una situació de coma, i només un miracle la podia salvar. Després de negociacions molt dures i d’un estira-i-arronsa entre els diferents stakeholders de la companyia, es va arribar a l’acord mitjançant el qual el qui ja era màxim accionista, el rus nascut a Lvov (Ucraïna) Mikhail Fridman, subscrigués una ampliació de capital, que va acabar xifrant-se en mil milions d’euros. Era clau per salvar Dia.
El salvador Fridman era la cara visible d’un fons d’inversió anomenat LetterOne on hi havia un bon grapat d’oligarques russos. Aquest fons d’inversió va néixer com a spin-off de determinats actius empresarials de l’Alpha Group, un consorci nascut el 1989 de la mà de Friedman, d’on sorgiria l’Alfa Bank (1991), el principal banc privat de Rússia. Quan, el 2013, els propietaris de l’Alfa Group van vendre la seva participació del 50% a la petroliera TNK per l’astronòmica xifra de 28.000 milions de dòlars, van abocar-hi els recursos per a la creació del fons LetterOne, també conegut com a L1. En puritat, la petroliera era una joint venture formada el 2003 per BP (l’antiga British Petroleum) i el consorci AAR, integrat al seu torn per Alfa Group, la firma d’inversions americana Access i la companyia russa de commodities i telecomunicacions Renova. El nom oficial del hòlding era TNK-BP (Tyumenskaya Neftyanaya Kompaniya). El seu recorregut va finalitzar el 2013, quan la petroliera russa Rosneft va adquirir-ne la totalitat del capital als socis fundadors.
En el procés de creació de l’Alpha Group, Fridman va estar acompanyat per Anatoly Potik, i més tard per German Khan (directiu a una empresa anterior del seu amic Fridman), Alexei Kuzmichov (company d’estudis de Fridman i Khan) i Alexander Kushev (també company d’estudis dels anteriors). El magnat de Lviv (per cert, la mateixa ciutat on desenvolupa el seu talent un altre ucraïnès rellevant, com és Slava Pomidor) va començar a construir la seva fortuna a partir de la firma Alfa-Photo, creada el 1988 i dedicada a importar productes químics per al món de la fotografia. Una diversificació posterior el va fer entrar en el món de les commodities i del petroli.
Pel que fa a Dia, en el darrer tancament (2025) van aconseguir un benefici net de 129 milions d’euros, gràcies a una facturació que es va enfilar fins als 7.075 milions
Tornant a la situació dels supermercats Dia després de l’entrada de LetterOne, cal dir que, quan semblava que tot plegat es redreçava, va sorgir un imprevist que modificaria els plans. L’imprevist va ser la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i les sancions subseqüents, que van afectar directament a Fridman i els seus socis. Encara que tots ells eren nascuts a Ucraïna, la seva nacionalitat era russa (i també israeliana), amb el que les sancions els van afectar de ple. La resposta va ser fer un pas al costat i cedir el control de LetterOne, però també dur la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que parcialment els va donar la raó. No obstant això, ni Fridman ni els seus companys van recuperar formalment els seus càrrecs a LetterOne.
Amb els canvis a la direcció del fons, qui va ser nomenat president (2023) va ser Lord Mervyn Davies, antic ministre del Regne Unit dins del govern laborista de Gordon Brown. Al seu costat hi ha el primer executiu de la companyia, Jonathan Muir, membre del consell d’administració del Bank of Georgia i exdirectiu de l’esmentada TNK-BP. Avui dia, LetterOne gestiona inversions per valor de 21.500 milions de dòlars, a través de quatre branques principals, que són energia, salut, tecnologia i retail, aquesta darrera és on es troba enquadrada la inversió a Dia. Addicionalment, també tenen gestió de la tresoreria pròpia i el que anomenen inversions d’impacte.
Pel que fa a Dia, en el darrer tancament (2025) van aconseguir un benefici net de 129 milions d’euros, gràcies a una facturació que es va enfilar fins als 7.075 milions. Això sí, tot el benefici va procedir del negoci espanyol, que va generar un resultat net de 166 milions d’euros, amb unes vendes de 5.565 milions (amb un increment del 8,6% respecte a l’any anterior), mentre que la branca argentina -l’únic que queda del negoci internacional- va caure en facturació un 15%, fins a quedar-se en 1.510 milions d’euros, i va generar unes pèrdues de 37 milions. Qui dirigeix el grup és Martín Tolcachir, procedent precisament de la filial argentina. És un llicenciat en Administració d’Empreses que prèviament havia passat per Carrefour i Electrolux.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat