Aquesta setmana ha estat l’enèsima setmana decisiva en la cursa del BBVA per aconseguir posar en marxa l’OPA sobre el Banc Sabadell, però pocs dies abans va sorgir una novetat que no estava en el guió. El 16 de juny passat, el Financial Times va anunciar que el Sabadell explorava la venda de la seva filial britànica, el TSB, una entitat que va adquirir l’any 2015 per 1.700 milions de lliures esterlines i que li va portar incomptables problemes en el procés d’integració.
Al llarg d’aquests darrers dies han aparegut moltes opinions sobre la conveniència i la viabilitat de l’operació, però sembla que l’obligació de passivitat que imposa l’OPA és compatible amb el fet que el banc català rebi ofertes i acabi acceptant la que li sembli més adient. L’opinió més contundent ha estat la del president del BBVA, Carlos Torres Vila, que ha arribat a manifestar que si el Sabadell ven la seva filial britànica, ells podrien desistir de presentar l’OPA.
Com hem dit, la compra del TSB per part dels vallesans es va produir el 2015, però va venir precedida per un preàmbul com va ser la compra de la filial espanyola d’un altre banc britànic, el Lloyds Bank, el 2013. Per cert, cal evitar confondre aquesta entitat amb el sindicat assegurador homònim, Lloyd’s, que no és ben bé una empresa, sinó tot un mercat de subscripció de riscs que té la seu a Londres i que va ser fundat per Edward Lloyd a finals del segle XVII.
La compra de l’entitat anglesa es va realitzar amb accions del Sabadell, de manera que Lloyds va passar a ser temporalment accionista del banc català. L’entrada dels vallesans no va ser ben rebuda dels clients, que estaven acostumats a rebre serveis homologables als de la banca privada i de sobte es van trobar atesos per personal del Sabadell en oficines convencionals.
Dèiem que la compra de la branca espanyola de Lloyds Bank tenia certa connexió amb la posterior de TSB, i la raó cal buscar-la en el fet que el 1995 les dues entitats, Lloyds i TSB, s’havien fusionat en una de sola, sota el control de la primera d’elles. L’entesa va durar fins als moments més complicats de la crisi financera, perquè el 2013 i per causa dels ajuts públics rebuts, el grup va tornar a escindir la marca TSB, que va continuar la seva trajectòria desvinculada de Lloyds. Dos anys més tard, el Sabadell el va comprar.
L'absorció del TSB va portar molts problemes al Banc Sabadell, i és que la integració dels sistemes informàtics va derivar en un veritable caos l'any 2018
Aquesta entitat és allò que els britànics anomenen un high street bank, és a dir, una entitat amb vocació minorista i oficines a peu de carrer al centre de les ciutats. Abans hem comentat que l'absorció de l’entitat va portar molts problemes per a la gent de Josep Oliu, i és que la integració dels sistemes informàtics va derivar en un veritable caos, que va començar el 20 d’abril del 2018 amb la pèrdua sobtada dels serveis de banca online per a un gran nombre de clients del Regne Unit. Addicionalment, es van reportar casos de clients que podien veure tota la informació bancària d’altres usuaris.
Els problemes van durar setmanes i els dos caps visibles del TSB, Richard Meddings (president) i Paul Pester (conseller delegat), van haver de demanar disculpes davant dels diputats del parlament britànic i també del Comitè del Tresor. A més, el segon d’ells va perdre el bonus que tenia assignat per la migració informàtica. El desori va ser de tal magnitud que els sobrecostos vinculats a la reparació del procés van fer entrar el TSB en números vermells.
Dos segles de canvis
Fora de qüestions informàtiques, el cert és que la història de TSB és realment llarga, perquè va començar el 1810 sota la denominació de Trustee Savings Bank, o sigui, amb certa filosofia de caixa d’estalvis, però amb algunes particularitats, com la designació dels executius que la gestionaven, que eren considerats trustees (uns apoderats voluntaris sense relació amb els impositors). La creació de l’entitat tenia cert caràcter religiós i servia com a vehicle d’estalvi de les parròquies més pobres de la localitat escocesa on va ser fundada, Dumfries.
L’exemple d’aquest primer trustee va ser seguit per altres localitats que van crear la seva pròpia entitat. Totes elles van funcionar de manera independent fins que el 1970 es van unir sota la forma de societat limitada, TSB Group plc, i va començar a cotitzar a la borsa de Londres. Més tard, el 1995, va arribar la fusió ja comentada amb Lloyds Bank.
Tornant a la possible venda de la filial del Sabadell, cal saber que de moment les companyies que hi ha mostrat interès són Barclays, Santander Regne Unit, HSBC i NatWest (anteriorment National Westminster Bank). Curiosament, aquest darrer ja va fer negocis amb els vallesans a la dècada dels noranta, quan li van vendre la seva branca espanyola. El 1996 el Sabadell va adquirir el 80% de NatWest a Espanya, que incloïa una petita entitat del nord de la Península anomenada Banco de Asturias. Amb l’absorció va crear-se una nova ensenya que duia per nom Solbank. Dos anys més tard, el 1998, els vallesans van comprar el 20% restant del capital de l’entitat britànica. Finalment, la marca Solbank va desaparèixer i la xarxa va quedar totalment integrada a la del Sabadell.