Escolta l'article ara…
La literatura i, en general, tota la indústria de la paraula escrita té més que consolidada la figura de les editorials: professionals i entitats amb una visió i un criteri concrets que busquen conformar un catàleg d’obres d’autors externs, als quals ajuden a millorar les seves creacions i a distribuir-les arreu del món. Aquesta filosofia la trobem també, amb les seves adaptacions particulars, en altres indústries culturals, com el cinema, la música o els videojocs. Però no és tan habitual dins del món del disseny, i encara menys en l’àmbit del disseny urbanístic. I és per això que, quan una companyia com Urbidermis es defineix com “una editorial de disseny urbanístic”, les celles s’alcen amb curiositat genuïna per conèixer la seva història.
“Som com Planeta, que no té escriptors en plantilla”, compara el CEO d’Urbidermis, Nico Capo. I ho són des de l’any 1987, quan el grup Santa & Cole al qual pertanyen va impulsar Santa & Cole Urbana, la divisió de disseny urbà que, ja el 2018, guanyaria identitat pròpia sota el nom d’Urbidermis. “Vam ser una de les primeres empreses del món, i la primera d’Espanya, en apostar per aquest model”, rememora Capo. Una filosofia que es troba en les mateixes arrels del grup Santa & Cole, fundat el 1985 per Javier Nieto Santa, Gabriel Ordeig Cole i Nina Masó, i que ha convertit el Parc de Belloch de la Roca del Vallès en la seva llar.
Instal·lats al Parc de Belloch de la Roca del Vallès, Urbidermis és l'empresa de disseny urbanístic del grup Santa & Cole
Els orígens del grup venen, de fet, del contacte d’un dels fundadors amb el món editorial. “Javier Nieto va treballar-hi, i allà va tenir la reflexió: com és que no es pot editar un banc per a l’espai públic? Que no puguis arribar a un acord amb el dissenyador per distribuir el seu producte pel món, i que cada vegada que en venguis un, el retribueixis amb un cànon?”, apunta Capo. I si la relació amb els llibres va fer sorgir la guspira del model de negoci, les Olimpíades de Barcelona van catapultar la divisió de disseny urbà. “Fins a aquell moment, quan una ciutat volia un banc, anava al fuster o al ferrer local. Encara no s’havien consolidat els dissenyadors industrials i paisatgistes”, recorda el CEO d’Urbidermis. Però els Jocs Olímpics “van ser un gran canvi per Barcelona com a ciutat i per a l’urbanisme”, i també la confirmació d’un negoci que l’any vinent bufarà les 40 espelmes amb una plantilla que ja arriba als 50 professionals.
Com funciona una editorial de disseny urbà?
L’aposta d’Urbidermis es concentra en quatre grans verticals, els quals els permeten cobrir amb amplitud les necessitats urbanístiques de les ciutats. El primer és el mobiliari urbà, que inclou peces com bancs i taules; el segon, la il·luminació, tant amb fanals com amb projectors; el tercer, el que anomenen “microarquitectura”, que inclou pèrgoles i altres elements pensats per generar ombra i protecció solar; i el darrer, la silvicultura urbana, en el qual s’inclouen arbres i plantes altament adaptades a les condicions climàtiques i materials de les ciutats.
En totes quatre especialitzacions, Urbidermis treballa amb tres idees clau en ment. La primera, ja mencionada, és l’enfocament en el disseny: “No som industrials, som una editorial de disseny”. Això vol dir que no fabriquen directament, sinó que treballen amb proveïdors, i se centren a aconseguir que cadascuna de les peces del seu catàleg s’adiguin a les característiques que consideren vitals.
Una d’elles és l’atemporalitat: “Tenim dissenys que poden tenir 20 o 25 anys d’antiguitat, però que quan els mires amb ulleres de 2026, continuen vigents”. I una altra és que no es consideren una “empresa de novetats”, sinó una companyia que dissenya en funció de les noves necessitats de les ciutats: “Part de la feina del nostre equip editorial és comprendre el món, què està passant”. Capo ho exemplifica amb el procés de vianantització del Consell de Cent de Barcelona, del qual van encarregar-se del mobiliari urbà: “Va ser un dels primers projectes arreu del món en què es van instal·lar taules a l’espai públic. Va ser un moment trencador”.
Capo: “No som industrials, som una editorial de disseny”
Per cobrir aquestes necessitats, Urbidermis treballa amb dissenyadors d’arreu del món; a vegades són ells els que s’acosten a l’empresa, i d’altres, el moviment és invers. “Si ens resulta d’interès, treballem bracet a bracet amb ells: fem sèries de prototip, testos, proves, veiem com funciona tot i busquem la part atemporal”, descriu Capo. En aquest procés també s’hi inclou una actualització dels dissenys del catàleg, sigui pel sorgiment de noves necessitats o per una renovació en els mètodes de producció.
I això embranca amb els altres dos criteris claus que Capo assegura que defineixen l’operativa d’Urbidermis: la responsabilitat i la innovació. En tots dos casos, assegura el director executiu, són “tries” que l’empresa ha fet “abans que el mercat ens obligués”. La “responsabilitat” de què parla es refereix a una aposta conscient per la producció sostenible i de proximitat: així com els dissenys poden venir d’arreu, la fabricació la fan amb tota una quarantena de proveïdors ubicats “a 200 quilòmetres de radi” de la companyia: “No produïm res a la Xina; ens recolzem en el teixit empresarial català i espanyol”.
Això es tradueix en una “petjada de carboni molt baixa” que, entre altres reconeixements, els ha permès aconseguir el segell B Corp. “Vam ser reconeguts fa dos anys i vam ser la primera empresa d’elements urbans del món a aconseguir-ho”, rememora Capo; una fita que “va ser una alegria”, però que dos anys després, un moment en què continuen sent l’única companyia del sector amb el reconeixement, transmet al directiu “una mica de por” sobre l’estat actual de la indústria.
Pel que fa a la innovació, Capo defensa que “sempre ha format part de la nostra història”. “En el seu moment, introduir díodes LED en il·luminació urbana era ser pioners”, remarca. I ara treballen en el “següent salt tecnològic” que, segons Capo, són les dades. “Fa deu anys que fem projectes d’R+D, i l’any passat vam tenir una acceleració dels resultats que teníem i dels nous productes, i per això vam decidir constituir un nou equip i companyia vinculada a la tecnologia de la ciutat”, desvela el CEO d’Urbidermis.
D’aquesta decisió sorgeix Tibidabo Technologies, que també dirigeix Capo, i amb qui han combinat les seves propostes de disseny urbà amb un sistema de sensors que permetran a les ciutats “comprendre què es fa” amb elements urbans com els bancs. La solució s’ha mostrat en la darrera edició de l'Smart City Expo World Congress i ja es comença a desplegar “en mercats americans i europeus”. Aquí, Capo s’avança als dubtes i deixa clar que “no serem ni volem ser mai una empresa de seguretat pública”: totes les dades que recapten s’anonimitzen i només serveixen per comptabilitzar “si ha passat una persona, n’han segut cinc, hi ha hagut un impacte o s’ha registrat una font de soroll molt gran”, però no identificar, per exemple, els responsables d’una infracció. “No volem saber-ho, no és la nostra feina”, és taxatiu Capo.
Del Vallès al món
Amb un model de negoci clar i tres pilars irrenunciables, Urbidermis ha fet carrera durant les darreres quatre dècades, durant les quals la internacionalització ha anat guanyant cada vegada més pes. Avui, la xifra de negoci de l’empresa -propera als catorze milions d’euros- es divideix a parts iguals entre el mercat espanyol i l’estranger, on França, els Estats Units, Alemanya i el Regne Unit destaquen amb força.
“A França, Regne Unit i Alemanya tenim personal propi”, apunta Capo, que remarca la importància del “salt a l’Atlàntic”: “Vam arribar-hi fa vint anys als Estats Units amb un acord amb un llicenciatari”. I és que, per mantenir la coherència amb els valors de responsabilitat que defensen, en els mercats més llunyans (Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda) tenen acords amb socis locals per produir directament en aquells països: “No té molt de sentit col·locar bancs i fanals en un vaixell i enviar-los a l’altra punta del món”.
Dins d’aquesta trajectòria d’internacionalització, són múltiples les ciutats d’arreu del món amb mobiliari urbà editat per Urbidermis: als Estats Units, la companyia treballa en la il·luminació d’una nova gran avinguda en una ciutat de Texas o en el Pier26 de Nova York, mentre que en ciutats com Vancouver els bancs “estàndard” de la ciutat formen part del seu catàleg i també es poden veure a Barcelona.
Després d'encarregar-se del mobiliari de la vianantització de Consell de Cent, Urbidermis afronta el repte de fer-ho ara a l'Oxford Street de Londres
Però si hi ha un projecte que l’empresa mostra amb orgull és el de la vianantització de l’Oxford Street de Londres. “L’ajuntament de la ciutat va veure el que havíem fet a Barcelona, amb el Consell de Cent, i ens va trucar”, recorda Capo. “S’acaba de convertir en zona de vianants, i nosaltres hi instal·larem durant els pròxims mesos tot el nou mobiliari i la il·luminació”, explica. El responsable de l’empresa veu clar que aquest serà, “sense cap dubte, el projecte més important i el que més ressò tindrà” durant el 2026, i confia que els ajudarà a “col·locar-nos en el mapa” per ampliar el negoci al Regne Unit.
En canvi, la companyia no treballa al continent africà, i tampoc a l’Àsia, excepte algunes petites operacions a Orient Mitjà. En el segon cas, una de les raons han estat els problemes que Santa & Cole va tenir amb l’estat de Qatar pel plagi d’un miler de fanals del model LATINA, de la dissenyadora barcelonina Beth Galí. El cas, que va començar fa més de vint anys, es troba encara als tribunals i s’ha popularitzat sota el nom de Qatar Fakes.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat