Filosofia. Aquest és el primer concepte que pot aparèixer al cap quan algú intenta comprendre què hi ha rere el segell B Corp. De fet, el mateix Raimon Puigjaner, cofundador i president de B Lab Spain -l’organització que impulsa i regula la certificació a l’estat espanyol-, admet a VIA Empresa que el moviment té “una idea filosòfica”, una manera de fer empresa que va més enllà dels protocols i les memòries de sostenibilitat.
Durant una dècada, el model ha anat arrelant fins a convertir-se en un referent per a les empreses que volen demostrar amb fets i no només amb discursos, que el negoci pot generar valor més enllà del compte de resultats. “Les empreses són agents de canvi que poden influir en allò que el món necessita”, relata Puigjaner.
Puigjaner: “Les empreses són agents de canvi que poden influir en allò que el món necessita”
Però, què vol dir exactament ser B Corp? El nom ja dona alguna pista. La “B” fa referència al benefici, però no al benefici econòmic, sinó al benefici col·lectiu: la capacitat d’una empresa de generar un impacte positiu en les persones, el territori i el planeta. El “Corp”, per la seva banda, va més enllà de l’abreviatura de companyia: remet a una corporació que incorpora aquest benefici al centre del seu funcionament, a l’estratègia, la governança i la presa de decisions.
Tot plegat no ha sorgit del no-res. El moviment B Corp va néixer l’any 2006 als Estats Units, impulsat per tres emprenedors -Jay Coen Gilbert, Bart Houlahan i Andrew Kassoy- que volien redefinir què vol dir tenir èxit en els negocis. D’aquella llavor inicial n’ha crescut una comunitat global amb més de 9.000 empreses certificades, i gairebé 300 d’elles a Espanya. “Hi conviuen companyies que han nascut amb aquest ADN i d’altres que s’han transformat en el camí”, explica Montse Sellarès, cap de comunicació de B Lab Spain.
Enguany, coincidint amb el desè aniversari de la iniciativa, s’ha incorporat una variació dels estàndards, amb un plantejament que ha canviat en fons i forma. Ja no es parla de cinc àrees àmplies, sinó de set temes concrets i crítics -com ara clima, gènere, compres responsables o propòsit empresarial- que totes les empreses han de complir sota uns mínims obligatoris. “Si ets excel·lent en sis temes, però en un no compleixes els mínims, no seràs B Corp”, alerta Puigjaner. I això implica la mobilització de tota la companyia: “No depèn d’un únic departament, sinó de totes les branques funcionals”, afegeix.
AlmaNatura, pioners a obrir camí
AlmaNatura va ser la primera empresa certificada a Espanya el 2014. Des d’aleshores, ha esdevingut un cas carregat de simbologia. La vocació social de la companyia va fer que s’originés com una ONG l’any 1997, a Arroyomolinos de León (Huelva), i no va ser fins al 2004 que es va convertir oficialment en una empresa: “Quan vam constituir-nos com una societat limitada, els nostres assessors fiscals ens deien que ja no havíem de pensar en el bé comú”, lamenta a VIA Empresa Juanjo Manzano Sánchez, cofundador i director general.
La vocació social d’AlmaNatura va fer que s’originés com una ONG l’any 1997, i no va ser fins al 2004 que es va convertir oficialment en una empresa
Durant anys van navegar entre la vocació social i les lògiques de mercat, fins que el 2014 van descobrir la certificació B Corp. Aquell segell els va donar un marc, un llenguatge i una comunitat. El seu propòsit -reactivar comunitats rurals i frenar la despoblació- encaixava perfectament amb el que B Lab buscava en els primers anys: projectes “cristal·litzables”, tangibles, fàcils d’explicar i d’entendre.
L’impacte va ser immediat. Abans de certificar-se, facturaven menys de 6.000 euros. Tres anys després havien multiplicat per deu els guanys i avui superen el milió anual. “B Corp ens va permetre narratives que el client entenia. El triple compte de resultats és molt més clar que una ISO”, resumeix Manzano.
Aquest patró coincideix amb les conclusions del darrer estudi de B Lab, que revela que les empreses B Corp són un 51% més propenses a créixer en contextos de crisi que la resta. Durant el període més crític de la pandèmia, el 70% de les B Corps europees van augmentar els seus ingressos, davant del 45% de les empreses convencionals. Entre els anys 2019 i 2022, el 76% va créixer, mentre que en el teixit empresarial general la xifra es quedava en el 60%.
Ara bé, més enllà del salt econòmic, el que també va marcar un abans i un després per AlmaNatura va ser el canvi de lògica interna: la decisió de no repartir dividends els ha situat en una puntuació de 170 punts, una de les més altes d’Europa. “Això no va només de negoci, va d’estil de vida”, afirma Manzano. Quan es van certificar, eren els únics: “Estava molt bé ser els primers, però ens desesperava ser els únics”, reconeix amb franquesa. I des d’aquesta experiència, el cofundador defensa una idea que per a ell és irrenunciable: “Una companyia pot fer molt més que guanyar diners”.
Raventós Codorníu i la metamorfosi B Corp
Si mirem cap a Catalunya, el moviment també ha captivat empreses amb segles d’història. Un dels casos més reveladors és el de Raventós Codorníu, el grup català de cellers dedicat a la producció de vins i escumosos fundat l'any 1551, el qual ha viscut una metamorfosi profunda sense renunciar al seu llegat. María Vidal, directora de comunicació i sostenibilitat del grup, explica que l’aterratge al moviment B Corp no va ser un punt d’inflexió sobtat, sinó la culminació d’un procés encetat el 2020.
L’arribada d’una nova direcció amb experiència internacional i una mirada més estratègica sobre la sostenibilitat, va obrir la porta a una etapa que ha capgirat la manera de créixer de la companyia. “Havíem d’avançar, però no a qualsevol preu”, resumeix Vidal a aquest diari. La certificació B Corp va arribar el març del 2025, i va actuar com una "brúixola", perquè no només validava el camí recorregut, sinó que permetia veure amb claredat què funcionava i què calia repensar.
“Ens va servir per endreçar dades, entendre on érem i detectar en què havíem de millorar”, assenyala Vidal. El procés va anar en paral·lel a la definició del nou model de negoci i va implicar els quinze cellers del grup. “No és el mateix certificar una empresa o un celler que quinze”, recorda amb un somriure que deixa entreveure la magnitud del repte, que no s’acaba amb l’obtenció del segell, perquè aquest s'ha de renovar cada tres anys.
Entre els deures pendents de Codorníu, Vidal situa la descarbonització -sobretot el càlcul i la reducció de les emissions d'Abast 3- i l’impuls de la diversitat i la inclusió. “És el nostre gran repte, en un any tot això no s’arregla”, admet amb realisme. Tot i això, recorda que la sostenibilitat no és cap novetat dins la casa. “Som una empresa de 475 anys. Si hem arribat fins aquí és perquè sempre ens hem sabut adaptar. Això és ser sostenible”, remarca. I posa un exemple: el 2023 van culminar la conversió de 3.000 hectàrees de vinya a ecològica, un projecte de més d’una dècada que depèn en gran part de viticultors externs. “Has de convèncer-los que deixar els pesticides és millor per a ells, per al poble i per al consumidor”, explica.
Vidal: “Som una empresa de 475 anys. Si hem arribat fins aquí és perquè sempre ens hem sabut adaptar. Això és ser sostenible”
Aquesta mirada llarga també inclou un llegat sovint silenciat. “Al segle XVII, Ana de Codorníu ja dirigia la finca, quan no hi havia dones dirigint res”. Per Vidal, part de la feina recent ha estat “prendre consciència del potencial que ja teníem i explicar-lo”. L'exercici de mirar enrere per avançar cap endavant també té una traducció en els números: “És aviat per dir que els nostres resultats són gràcies a B Corp, però sí que ho són gràcies al canvi estratègic”, subratlla. Des del 2020, el grup ha passat de vint a gairebé 50 milions d’ebitda. “Posar la sostenibilitat al centre fa que tot sigui més àgil. Tots els departaments parlen el mateix idioma. Si una idea és bona per al medi ambient, per a la comunitat, per a les persones i, a més, genera benefici, cal tirar-la endavant".
La connexió amb la comunitat B Corp és constant. Vidal ha establert vincles a la Barcelona Wine Week, en què quatre consellers delegats del sector van compartir escenari per parlar sobre bones pràctiques en el lideratge. “Sempre ho diem, hem d'aspirar a ser no només les millors empreses del món, sinó les millors per al món, i competir juntes. Aquest és el canvi de mentalitat”, conclou.
I aquesta manera de relacionar-se no només es limita al sector vitivinícola. Manzano coneix bé la sensació. Ho va viure en un dels primers congressos globals, a Xile, on es van reunir més de 1.500 companyies de tot el món. “Recordo estar fent cua al buffet amb una empresa d’advocats davant meu i gent de sectors completament diferents, i hi havia una cosa meravellosa: hi ha una part del discurs que la pots ometre. Ningú intenta vendre’t res, perquè tots compartim el mateix propòsit de fer l’economia d’una altra manera”, assenyala. Entre les empreses que l’han inspirat, en destaca una de catalana: La Casa de Carlota, un estudi de disseny activista i creatiu, que integra persones amb discapacitats diverses. “Sempre m’ha fascinat perquè té un propòsit molt cristal·litzable", confessa.
Buff, HolaLuz, Esteve o Camper, entre les firmes catalanes certificades
Tant Raventós Codorníu com AlmaNatura no són casos aïllats. El mapa català és ple d’empreses que han fet aquest mateix gir. “Aquí hi ha companyies que ho van entendre molt ràpidament i que han fet una aposta molt forta”, apunta Puigjaner. I en desfila una extensa llista: Buff, la igualadina referent en el sector tèxtil, HolaLuz, en l’àmbit energètic; Ferrer, Esteve i Uriach, provinents del món farmacèutic; o Camper i el calçat; “Són sectors molt diferents, i l'interessant és que tots comparteixen la idea que el benefici pot tenir una altra lògica”.
Però Manzano hi afegeix un matís: "Sovint ens trontolla una mica la idea que ens confonen amb una Responsabilitat Social Corporativa (RSC) ben feta, i nosaltres no som una empresa amb RSC. Les B Corp som una altra manera de fer negocis”, defensa. Per això, diu, no es tracta de fer filantropia ni d’accions puntuals, sinó d'atraure el benefici perquè inclogui tots els grups d’interès: accionistes, treballadors, proveïdors, comunitat i planeta.
Per això, el moviment treballa per blindar els estàndards i evitar que el segell es buidi de sentit en un context de greenwashing creixent. "Les empreses podem resoldre problemes que tradicionalment s’han atribuït al sector públic, podem fer tant o més que l’Ajuntament del poble”, conclou Manzano.