Entre cinc i deu graus centígrads. Aquesta és la diferència de temperatura que es pot arribar a registrar entre el centre urbà d’una ciutat i els seus voltants a causa de l’anomenat efecte illa de calor, un dels múltiples fenòmens que el canvi climàtic ha accelerat. Són diversos els factors que causen les illes de calor: l’emissió tèrmica dels edificis industrials i domèstics, l’absorció de calor del formigó, l’asfalt o els maons, la reflexió que provoquen els vidres dels edificis, l’absència d’aigua… i també la falta d’espais verds, una de les problemàtiques que busca resoldre Replantegem.
Impulsat per un grup de professionals catalans que provenen del món de l’urbanisme i la biologia, Replantegem neix com un projecte amb l’objectiu d’incorporar “la infraestructura verda” per “afavorir la vida quotidiana a espais urbans i millorar la qualitat ambiental, la biodiversitat i la salut i el benestar de les persones”. Així ho resumeix una de les seves cocreadores, la investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Mariona Ferrándiz.
El de combatre les illes de calor és un dels múltiples exemples dels beneficis que suposa renaturalitzar les ciutats: “Es calcula que a partir d’un 30% de cobertura arbòria fa que l’augment de temperatura no sigui tan pronunciat”. Però no és l’únic: segons apunta la investigadora del CREAF, l’increment de zones verdes “motiva molt més les persones a caminar, fer exercici i canviar els hàbits”, amb els beneficis associats que suposa per la salut física i mental. A més, si es renaturalitza sota determinats criteris científics, l’increment de zones verdes també pot ajudar a millorar la conservació de la biodiversitat de les ciutats, on “cada vegada n’hi ha menys i està poc equilibrada”, fet que provoca que “proliferin espècies poc desitjades”.
És amb aquesta convicció clara que l’equip de Replantegem, format pels urbanistes Oriol Serra, Laia Llonch i Marc Deu, la biòloga Cristina Terraza i la també biòloga Mariona Ferrándiz, va ajuntar-se per començar a aplicar aquestes idees en el món real. “Moltes vegades la ciència es queda més en l’esfera del coneixement, i a vegades ens falta que acabi de transferir-se a la societat”, reivindica la cocreadora de Replantegem i investigadora del CREAF.
De renaturalitzar patis d’escola a planejar refugis bioclimàtics
Les primeres actuacions de renaturalització de Replantegem es van concentrar especialment en centres escolars, en projectes dirigits a incorporar espais verds als patis i als entorns dels edificis. “Els infants són un col·lectiu vulnerable, però a les escoles i als seus voltants també passen molts tipus de persones; era un lloc interessant on impactar una part important de la societat”, valora Ferrándiz. En aquest procés, l’equip treballa amb criteris de codisseny, és a dir, que busquen “la participació dels infants, les mestres, les famílies i els monitors i monitores de menjador” per saber com fan servir els espais i com els agradaria que fossin en el futur. “Amb això també aconseguim fer un procés de pedagogia, i que totes aquestes persones que s’impliquen acabin adquirint un aprenentatge”, subratlla la investigadora del CREAF. Una idea que encapsulen amb un lema contundent: “Replantegem espais físicament, però també mentalment”.
Ferrándiz: “Replantegem espais físicament, però també mentalment”
Un dels exemples d’aquesta dinàmica el trobem a rePLANTegem entorns escolars, un projecte de l’Ajuntament de Barcelona atorgat a Ferrándiz el 2021 amb el qual es va treballar amb alumnes de primària de tres escoles públiques de la capital catalana: Ferrer i Guàrdia (situada a Ciutat Meridiana), Patronat Domènech (Gràcia) i Diputació (Eixample). “Vam fer una sèrie de sessions on ens preguntàvem com eren els espais exteriors més propers, com era el pati i com el volíem transformar, entenent que en les transformacions no sempre es pot aconseguir tot el que un vol i s’ha d’acabar prioritzant”, detalla la cocreadora de Replantegem. Arran d’aquest exercici, en el qual l’equip va crear la metodologia amb què han treballat més endavant amb altres centres escolars, les tres escoles van implementar diversos canvis “més o menys discrets”, i una d’elles va aconseguir una aportació “molt important” de l’ajuntament per renaturalitzar el pati.
L’altre gran àmbit en què Replantegem ha treballat fins ara és l’administratiu, concretament amb els ajuntaments. “Fem diagnosis de com estan certes ciutats a escala de renaturalització i on convindria col·locar certs espais”, assenyala Ferrándiz. En aquesta línia, darrerament han guanyat presència els refugis bioclimàtics, espais naturals, com parcs, amb capacitat de refrigerar l’ambient, especialment durant l’estiu.
D’això tractava el projecte que van treballar l’any passat amb l’Ajuntament de Calella, per al qual van identificar tots els espais amb capacitat per esdevenir refugis climàtics, “tant a escala de vegetació com urbanística”, ja que “no serveix de res reduir la temperatura si la gent no vol seure-hi”. Després d’avaluar aquests entorns i classificar-los en funció de la seva idoneïtat, van creuar les dades amb els nuclis d’habitatge per identificar les zones residencials que no tenien espais verds a prop i determinar quins serien els més factibles i prioritaris.
El camí cap al món empresarial
Amb aquests dos camps ja consolidats, el següent públic objectiu al qual apunta l’equip de Replantegem és el món empresarial, on busquen “companyies amb espais exteriors considerats grisos, fets amb asfalt, que poden fer aquestes transformacions”.
I és que fins ara, totes aquestes actuacions les han anat duent a terme en règim de professionals autònoms, atès que cadascun dels membres té “diversos barrets” amb què actuen. “En el meu cas particular, soc professora associada a la universitat i investigadora, totes dues a temps parcial, i la tercera pota són aquests tipus de projectes”, exemplifica Ferrándiz. Però davant l’augment del volum de projectes i les complicacions que suposa continuar així des d’un punt de vista fiscal, l’equip ha decidit posar en marxa els tràmits per consolidar-se definitivament com a empresa.
Amb un bagatge de cinc anys i més d'una dotzena de projectes, Replantegem es troba en procés de constituir-se com a empresa, amb el CREAF com a soci
En aquests moments, l'equip es troba immers plenament en el procés de constitució, que esperen poder finalitzar després de l’estiu i en el qual també hi ha implicat el CREAF com a soci. De fet, són les formacions i cursos oferts al CREAF els que van motivar Ferrándiz a tirar endavant Replantegem i, posteriorment, convertir-lo en una empresa. I serà també la primera vegada que el centre s’implica de manera directa en la constitució d’una empresa derivada, de manera que els ha tocat “encetar tots els melons” burocràtics per “establir un precedent”.
Així, amb el suport del CREAF, l’experiència demostrada amb més d’una dotzena de projectes en el darrer lustre i un equip multidisciplinari amb rigor científic, Replantegem s’encamina cap al futur amb les prioritats clares: continuar renaturalitzant les ciutats amb la pedagogia sempre present.