VSI: més enllà dels indicadors econòmics

Un grup d'empreses farà servir el Valor Social Integrat per calcular el valor social de la seva activitat i així superar els resultats purament econòmics

VSI: més enllà dels indicadors econòmics
VSI: més enllà dels indicadors econòmics

L'àmbit social guanya cada cop més pes a les empreses. Per això, i de la mateixa manera que les companyies calculen quin és el seu impacte econòmic o resultats financers, el Grup Empresarial d'Economia Social Clade proposa que es mesuri quin impacte social té l'activitat d'una companyia a través de l'anomenat Valor Social Integrat (VSI). Es tracta de calcular el valor econòmic i social que genera una organització durant un període. Amb aquesta voluntat s'està aplicant la metodologia en un estudi en què han participat Abacus, Escola Sant Gervasi, Fundació Blanquerna, Lavola i Suara. Una de les conclusions a les quals s'arriba és que el valor social integrat multiplica per 135 el resultat econòmic.

Més info: Tenir valors surt car?

El doctor de la Universitat de Deusto i membre de GEA Counting –entitat impulsora del valor social integrat–, José Luis Retolaza, explica que cada cop són més les empreses que aposten per calcular aquest valor. Fa vuit anys només treballaven amb una empresa i el 2017 ja n'eren 52. Actualment col·laboren amb més de 200 entitats que comptabilitzen el valor social i apunta que hi ha un interès creixent. "Dit això, 200 empreses comparades amb els milions que hi ha a l'Estat, no deixa de ser un percentatge insignificant", reconeix.

El president de Clade, David Cos, afirma que cada cop està més clar que la informació no financera de les empreses "ha de guanyar terreny" i "ha d'acabar podent ser auditable". Segons diu, es tracta d'un tema de responsabilitat "però que supera de lluny les clàssiques memòries de responsabilitat social empresarial que tenen un component important de subjectivitat". "Creiem que aquest és un joc que no s'hi val i que si volem construir un món millor cada dia hem de jugar amb sistemes més rigorosos com el valor social integrat", defensa.

Cos creu que la regulació en aquest àmbit acabarà arribant i que aquest mètode de càlcul s'anirà estenent a tot el món empresarial, però admet que serà un camí lent.

En aquest sentit, apunta que la societat és de tots i que tothom té la seva part de responsabilitat, inclòs el món empresarial. "S'ha de poder mesurar l'impacte de les empreses en la societat", afirma.

VSI de 453.350 euros

A l'hora de fer els càlculs, Clade diferencia entre el valor social de l'activitat productiva i el valor social específic. El primer és el que genera l'activitat econòmica de la companyia i correspon a les transferències salarials, l'abonament d'impostos i cotitzacions, les compres als proveïdors o les inversions en empreses. Aquest valor serà superior com més gran sigui l'empresa i el seu volum de facturació.

En canvi, el valor social específic, vinculat a la missió social de la companyia, depèn en part del tipus d'activitat que fa. Per exemple, una empresa dedicada a l'educació o a l'àmbit social generarà un valor social específic major. També hi influeixen l'organització de l'empresa, la igualtat salarial entre homes i dones, la formació professional, la generació d'ocupació estable o el compromís social amb l'entorn. En el còmput final també es té en compte el retorn a les administracions públiques per part de l'entitat.

Partint d'aquests paràmetres, els resultats revelen que les cinc empreses participants han generat un valor social integrat brut de 453 milions d'euros en el darrer exercici, sent 327 milions el valor social específic. Per exemple, Abacus va generar 145,3 milions d'euros de VSI. Des d'aquesta companyia, Imma Pérez explica que participen en el projecte perquè creuen que mesurar el valor social específic "és una bona oportunitat per destacar que és possible tenir un projecte col·lectiu amb un alt impacte social i que alhora tingui un impacte econòmic". "Quan es genera un impacte social, es genera un impacte econòmic", assegura.

Les universitats també se sumen al VSI

En la mateixa línia, la responsable de la càtedra de responsabilitat social corporativa de la Universitat Pompeu Fabra, Sílvia Ayuso, argumenta que les universitats estan en part finançades per la societat i que el càlcul del valor social els permet saber quina part es retorna a la societat. "Fer aquest mesurament i monetització permet calcular d'alguna manera el retorn de valor que genera aquesta inversió que fa la societat en aquestes institucions", declara. A més, creu que en un futur aquest valor pot servir per establir rànquings i conèixer quines són les universitats que més aporten.

Ayuso reconeix que el càlcul és encara complicat perquè "no hi ha un mètode estandarditzat", però a la vegada apunta que hi ha indicadors que són fàcils de calcular com per exemple el nombre de publicacions que genera, la dedicació de recursos a projectes concrets o valors tangibles en la formació dels estudiants.

Des de la Fundació Blanquerna, Judit Martín puntualitza que en primera instància pot semblar que una fundació privada hauria d'obtenir un valor social menor però afirma que han pogut comprovar que no és així. "Només el valor que ha sortit ja ens ha donat prou confiança: generem i retornem valor a la societat", diu. A més, considera que el segle XXI "demana mirar les organitzacions des d'una perspectiva diferent", més enllà de les tradicionals mètriques econòmiques. "Les organitzacions capten els recursos però també transformen i donen més valor cap en fora", resumeix l'encarregada de la responsabilitat social corporativa de l'entitat.

Més Informació
Transmetre els valors d'empresa, clau de l'èxit de les empreses familiars
Oportunitats laborals en el sector del metall
"Una empresa de l'economia social no té perquè ser una cooperativa"
Avui et destaquem
Comentaris