3D Lab Mar-Clínic: una aliança “pionera a Europa” per aplanar el camí de la impressió 3D a la salut

Fer que les coses passin. Aquesta és, segons la directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Blanca Sorigué, un dels principals reptes de l’entitat: “Aconseguir que la distància entre una necessitat i una possible solució sigui cada vegada més curta”. Amb aquest mantra és amb el qual el 2019 van inaugurar el 3D Incubator, la primera incubadora empresarial d’alta tecnologia 3D a Europa. I és amb el mateix pensament que avui, set anys després, el CZFB ha signat un conveni de col·laboració amb l’Hospital Clínic i l’Hospital del Mar per posar aquestes instal·lacions al servei del món de la salut pública.

“La veritat és que pensàvem que seria una signatura en privat, no esperàvem aquest poder de convocatòria”, ha confessat el director gerent de l’Hospital del Mar, Jaume Raventós, davant d’una sala plena de gom a gom de periodistes, professionals clínics, enginyers i responsables de l’administració pública. “Té raó de ser aquesta capacitat de convocatòria”, ha continuat el seu homòleg al Clínic, Josep Maria Campistol, ja que “per desgràcia, una aliança així no passa gaire sovint, en aquest país, i és important que passi”. I és important perquè, segons el director d’innovació del Clínic, Jorge Juan Fernández, aquest acord és una “iniciativa pionera i única a Europa”: “Obrim la categoria de la innovació col·laborativa, que no consisteix a vendre’ns coses entre nosaltres, sinó a ajuntar-nos abans per poder fer coses junts”.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep Maria Campistol: "Els hospitals són les estructures empresarials més complexes que hi ha"

Recollint el clam de Sorigué, el president executiu del CZFB, Pere Navarro, ha recordat que “pensar no és suficient” perquè les idees i bones intencions aterrin a bon port, i la rúbrica que ha protagonitzat l’acte n’és un bon exemple. Segons Navarro, el seu origen es remunta al 2020, amb l’arribada de la pandèmia: “En aquell moment calia fer una cosa útil i urgent, i vam decidir tirar endavant uns bifurcadors perquè els respiradors clínics funcionessin per dues o tres persones”. Arran d’aquesta experiència, en el si del Consorci van pensar que havien de fer “alguna cosa” amb el món de la salut, i és llavors quan la direcció de l’entitat es va reunir amb l’aleshores directora gerent de l’Hospital del Mar, l’avui consellera de Salut Olga Pané.

Aquella primera trobada va derivar en una sèrie de converses periòdiques, primer amb Pané, després amb Raventós, i més endavant també amb Campistol, juntament amb els equips d’innovació de sengles hospitals. “Compartíem una necessitat, però havíem de veure com podíem ser útils”, recorda Navarro. I el resultat de tot això ha derivat en el projecte que han denominat 3DLab Mar-Clínic.

1.100 metres quadrats per a múltiples casos d’ús

Prototips maxil·lofacials creats amb impressió 3D al 3D Incubator del CZFB | Gemma Sánchez Bonel (ACN)

L’acord de col·laboració entre les tres entitats, que iniciarà l’activitat aquest mateix trimestre, consisteix en la reserva d’un espai de 1.100 metres quadrats del 3D Incubator destinat a un equip de professionals mèdics, enginyers i tècnics de les tres entitats que treballaran plegats a partir de múltiples casos d’ús sanitari. Segons ha explicat Fernández, el CZFB aporta els “espais, màquines i l’ecosistema del voltant”, en el qual s’inclouen les més de 100 empreses que han passat per la incubadora, així com les despeses de manteniment. Per la seva banda, ambdós hospitals incorporen el “coneixement clínic, els enginyers i les necessitats clíniques”, a més a més d’assumir els costos dels béns fungibles, és a dir, els materials necessaris per a la fabricació dels productes. “Aquesta despesa ja la tenim ara, i espero que sigui per sobre de la que tindrem amb l’acord que hem signat avui”, ha expressat Campistol.

Però de quina mena de casos d’ús estem parlant? El director d’innovació de l’Hospital del Mar, Toni Gilabert, els ha agrupat en tres grans categories: l’àmbit assistencial, la formació i l’R+D i la innovació. El primer d’ells és el que va dirigit directament als professionals sanitaris: impressió en 3D de models anatòmics per planificar cirurgies oftalmològiques o radiològiques, impressions de biomodels per a la urologia oncològica, la traumatologia o la cirurgia maxil·lofacial… En definitiva, fer una mena de fotocòpia en 3D dels òrgans que cal atendre perquè els metges, traumatòlegs i cirurgians puguin idear i posar a prova les millors opcions abans d'aplicar-ho amb el pacient real.

Al 3dLab Mar-Clínic s'emprarà la impressió 3D per planificar i simular intervencions quirúrgiques i per crear eines de teràpia ocupacional

Aquests mateixos casos també es poden aplicar en un àmbit més formatiu, com el de la neonatologia: aquí, la solució que contemplen els professionals és crear simuladors avançats personalitzats i realistes que ajudin a millorar l’entrenament clínic sense posar en risc la seguretat del pacient. I també hi ha aplicacions que poden semblar senzilles, però són altament pràctiques, com les vinculades a la teràpia ocupacional: el disseny i fabricació de petites peces que serveixin per obrir taps d’ampolla o cordar-se els botons per a pacients en rehabilitació pot estalviar sumes considerables de diners tant a hospitals com a pacients. Finalment, l’acord també està obert a qüestions tan pràctiques com substituir peces de maquinària que o bé ja no es comercialitza o que es fa a uns preus molt més elevats del que costa produir-la internament en 3D.

Calendari fixat, amb la porta oberta a nous hospitals

Més enllà de les aplicacions, el projecte també té ja un calendari ben establert. Amb l’arrancada aquest setembre, el 3DLab Mar-Clínic iniciarà les operacions amb un equip específic i començarà els processos per obtenir la llicència de fabricació sanitària. De cara al novembre, l’objectiu és haver començat ja amb les produccions no sanitàries (com els recanvis de peces) i les proves de fluxos assistencials i de traçabilitat, alhora que s’iniciarà l’ús docent i de prototipatge de les instal·lacions. Cap a març de 2027, l’acord preveu haver obtingut ja l’autorització sanitària per a productes ortoprotètics a mida, i al novembre, efectuar l’avaluació d’impacte assistencial i econòmic i una primera ampliació de serveis i de capacitat productiva. Finalment, a partir del juny de 2028, l’objectiu és començar ja amb la producció sanitària acreditada tant amb ISO com amb llicència de fabricació europea.

Tota una sèrie d’objectius que, d’entrada, es duran a terme entre les tres entitats, però que des del primer moment s’ha deixat clar que està obert a tot l’ecosistema sanitari de Catalunya. “Cal rendibilitzar, implantar i importar l’estructura arreu del territori del país”, ha reivindicat Campistol. Fernández ho ha convertit directament en un dels objectius: “Volem que sigui un node catalitzador del 3D en salut a Catalunya. No té sentit que cada hospital es compri les seves màquines”. La cirereta l’ha posat la consellera Pané: “(Yuval Noah) Harari explicava que si la nostra espècie ha superat a totes les altres, ha estat per una condició: hem sigut capaços de cooperar entre nosaltres. Ho hem de recuperar, no hi ha més”.