Escolta l'article ara…
Ja ho avançaven els organitzadors en la presentació del passat dimecres: la d’enguany vol ser l’edició més experiencial d’una Barcelona New Economy Week (BNEW) que bufa les set espelmes, un any més, al DFactory de la Zona Franca. I, encara que hagi estat de manera no buscada, la realitat és que la climatologia que arrossega la capital catalana des de la setmana passada hi ha col·laborat: l’aiguat ha acumulat congressistes ben mudats a l’entrada de la porta rotatòria del recinte, en un ritual d’accés que ha inclòs plastificar el paraigua i escanejar el QR sota l’atenta mirada de l’Ala 15 que l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai espanyol ha portat a l’esdeveniment.
Són condicions com aquesta les que han fet que el president del BNEW i president executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, hagi qualificat d’“herois i heroïnes” els assistents durant l’obertura oficial de la trobada -l’organització n’espera uns 12.000 durant els tres dies que s’estén-. Una inauguració que no només ha comptat amb el rum-rum de la convocatòria d’eleccions parlamentàries de Pedro Sánchez -el mateix delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha comentat amb to humorístic que ha consultat els serveis jurídics per saber si en aquells moments el seu càrrec estava o no en funcions-; sinó que, novament, la pluja ha irromput amb l’esclat asíncron de les alarmes dels mòbils després de l’ES-Alert enviat per Protecció Civil. “Tenim una àmplia representació dels cossos i forces de seguretat i l’edifici té totes les certificacions possibles”, ha calmat el públic Navarro.
La pluja, els ES-Alert i la convocatòria d'eleccions han amanit l'arrancada d'un BNEW més experiencial que mai
Una sèrie d’anècdotes que poden semblar banals i supèrflues, però que afegeixen matisos al que, com hem avançat, és el gran objectiu de la 7a edició del BNEW: l’experiencialitat. “Volem fer que el BNEW sigui més tangible, que la innovació es pugui veure, es pugui tocar i es pugui sentir. Volem activar els cinc sentits i fer que la tecnologia es converteixi en una experiència real”, ho ha sintetitzat la directora general del CZFB, Blanca Sorigué. Però el BNEW també es diferencia d’altres esdeveniments per la seva transversalitat: sota l’epítet de “nova economia” conviuen vuit verticals (intel·ligència artificial, agroalimentari, ciència, videojocs, aviació i espai, talent, salut i energia) que comparteixen volgudament els espais. “Connectem els mons perquè eren sectors molt endogàmics. Quan obres l’horitzó, veus oportunitats on altres no les poden veure”, ha justificat Sorigué.
A aquests dos ideals se’ls suma un tercer element a tenir en compte: l’espai físic. Després d’una primera edició, en plena pandèmia, celebrada a Casa Seat, el BNEW ha repetit cada any el DFactory com a seu. Tanmateix, a partir de l’any vinent l’esdeveniment es traslladarà als nous edificis adjacents ara en construcció. Però la d’enguany se celebra encara a l’edifici insígnia de la indústria 4.0 barcelonina, i ho fa en un format força heterodox: L’espai expositiu ocupa els passadissos de la planta principal de la construcció, adjacents als cubicles transparents on, com si fos qualsevol altre dilluns, les empreses instal·lades treballen amb normalitat. Res a veure amb els grans desplegaments d’estands quilomètrics del MWC o l’ISE: una taula, un roll-up i, en la majoria dels casos, una tecnologia cridanera per atreure els ulls del públic.
Art, cotxes, caces militars i Gaudí
Amb un ambient com aquest, té sentit que Navarro el definís a la presentació de la setmana passada com “un laboratori on es toca i experimenten les noves tecnologies”, més que no pas en un congrés o fira tradicional. Fins i tot els gossos robòtics que ja són vianants assidus en les fires tecnològiques -al BNEW n’hem comptat tres de diferents- no amaguen les seves intencions. “I per a què serveixen?”, preguntava una de les assistents a l’esdeveniment a la persona que controlava un d’ells. “De moment, per a exposició”, admetia el conductor, “però més endavant, per a rescats”, continuava. Les inspeccions en plantes industrials són un altre dels usos d’una tecnologia que, no ens enganyem, ara per ara atreu més ulls afectuosos que mirades de tauró empresarial.
Però l’aposta experiencial del BNEW no s’acaba aquí. Compartint l’espai amb tecnologies amb una vocació més productiva, el visitant pot trobar les obres artístiques en relleus 3D de Nuria Solís o les propostes de dansa virtual de Michelle Castagna. El BNEW també presenta diversos caramel·lets per als fans de l’automobilisme, com un simulador realista d’una cursa de Fórmula 1 o un circuit de Scalextric amb el qual la marca britànica dona visibilitat al seu projecte per a instituts, en què conviden els preadolescents a dissenyar els seus propis bòlids en miniatura per competir. No ens oblidem tampoc de l’Ala 15, el caça de l’Exèrcit de l’Aire i l’Espai espanyol en què els visitants poden pujar i seure a la cabina. En aquest cas, l’experiència és purament de prestigi: no esperin extreure’n gaire més que una fotografia per a xarxes socials.
L’experiència que sí que ve acompanyada d’una càrrega didàctica és Codi Gaudí XR Bnew Experience, un petit tastet de Codi Gaudí, la mostra immersiva de Mediapro i Tetravol que es pot visitar fins al 31 de gener a l’Espai Imagina de Barcelona. En aquest avançament situat a la primera planta del DFactory, els visitants, mitjançant unes ulleres de realitat mixta, poden viure una sèrie de petits jocs interactius en què aprendran alguns conceptes de geometria i arquitectura lligats al llegat del mestre riudomenc. Amb les pròpies mans, l’espectador pot girar, allunyar i apropar els diferents edificis que exemplifiquen les formes geomètriques explicades, i l’experiència acaba amb una baixada immersiva per l’interior de la Sagrada Família des del seu punt més alt. Alerta: pot provocar vertigen.
Codi Gaudí, de Mediapro i Tetravol, permet experimentar la geometria i els projectes no construïts de Gaudí a través de la realitat mixta
Com hem avançat, l’experiència és obra de Mediapro i de Tetravol, una companyia nascuda el 1998 que des d’aleshores que treballa amb realitat virtual i realitat augmentada. “Sempre hem fet el mateix, però canviant dues coses: la tecnologia, que ha evolucionat moltíssim, i l’àmbit d’aplicació”, explica el director executiu de la companyia, Héctor Zapata. L’empresa va instal·lar-se al DFactory “fa tres o quatre anys”, i des d’aleshores ha mantingut la seva presència en el que Zapata considera “el lloc de referència per a la indústria 4.0”, del qual es mostren “encantats”.
Més enllà del que l’espectador pugui aprendre sobre l’arquitectura del pare de la Sagrada Família, Codi Gaudí també és una demostració dels usos actuals de la realitat mixta, la tecnologia que combina la visió del món real amb els objectes virtuals. Exposicions, museus, demostracions de grans espais i formacions són alguns dels àmbits en què aquesta tecnologia ha aconseguit consolidar-se, però Zapata assegura que ens trobem a les portes d’una “nova revolució”, la de “les ulleres de realitat mixta i de realitat virtual intel·ligents que són molt més còmodes, petites i lleugeres”. Aquest “punt d’inflexió” fa afirmar al CEO de Tetravol que “vivim els últims anys del telèfon mòbil”.
Del cel a l’abdomen
Tornem a la planta principal, on es troba el gruix dels expositors, per conèixer què s’està coent en entorns més experimentals. Aquí, ens criden l’atenció una sèrie de coets disposats en paral·lel, cadascun més elevat que l’anterior. Un d’ells, anomenat Bondar, té el rècord nacional d’altitud a l’Estat, amb 7.800 metres, que va aconseguir amb una força d’acceleració setze vegades superior a la gravetat de la Terra i una velocitat de 2.100 km/h (gairebé el doble que la velocitat del so). Tots ells són obra de Cosmic Research, una associació d’estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), concretament de l’Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), dedicada a la construcció i enlairament de coets de baix cost.
Fundada el 2016 per quatre estudiants, l’associació fa ja una dècada que participa en multitud de competicions, entre elles la prestigiosa Spaceport America CUP, de la qual van ser el primer equip de l’Estat a formar-ne part. D’ençà dels seus inicis hi han passat més de 80 estudiants, i en l’actualitat són un equip de prop de vint persones, entre les quals es troba el cap del departament de propulsió, Alex Andrés Angheluta, que explica a VIA Empresa com la iniciativa ajuda a definir carreres professionals: “Un dels fundadors és arquitecte de coets a França i tenim companys a França, els Estats Units i Catalunya que treballen en propulsió”.
Per Angheluta, Cosmic Research és una oportunitat perquè els enginyers tinguin “una formació extra” amb “projectes reals” que els preparen “abans d’arribar a la indústria”. Però el projecte també té un vessant social: l’entitat col·labora amb l’Agència Espacial Europea (ESA) en les competicions CanSat a Catalunya i Espanya, uns reptes educatius impulsats per promoure vocacions STEM entre joves adolescents en els quals Cosmic Research fa enlairar els experiments en forma de llauna dels estudiants amb els seus coets.
I de l’espai exterior baixem fins a l’interior del cos humà o, més aviat, a les eines que ens permeten interactuar amb ell. Si mai han sentit a parlar dels robots quirúrgics, és probable que sigui del sistema da Vinci: creat per l’estatunidenca Intuitive Surgical a finals del segle passat, ha dominat el mercat durant dues dècades. Tanmateix, el seu alt cost ha fet que, en els darrers anys, hagin sortit altres competidors, especialment a la Xina. A Europa, una de les propostes més ben posicionades és la de Rob Surgical, companyia establerta al Prat de Llobregat i nascuda el 2012 com una empresa derivada de la UPC i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
Des de l’inici de la recerca el 2008, l’equip originalment liderat pel doctor Josep Amat va desenvolupar el primer prototip del robot quirúrgic entre 2012 i 2018, amb una primera cirurgia amb animals el 2014. Després d’aconseguir la validació tècnica el 2018, la companyia ha acumulat certificacions oficials i avui es troba en la fase de validació clínica del sistema, amb més de 30 pacients humans. “La idea és millorar la cirurgia mínima invasiva: l’arquitectura és diferent de la del mercat. Tenim una articulació que pot arribar als 30º i als 60º, cosa que permet arribar a tots els punts de l’abdomen. Això també ens permet fer cirurgies amb quatre punts d’incisió”, explica el director de preclínica de la firma, Idan Bhar-Shay.
L'empresa pratenca Rob Surgical és una de les grans apostes europees per la cirurgia robòtica
Al BNEW, Rob Surgical ha portat els dos elements de maquinària que conformen el robot: per una banda, la consola de comandament, que té una gran pantalla amb la imatge que capta la càmera d’un dels braços, una pantalla més petita amb indicadors, i dos controladors, un per a cada mà; i per l’altra, l’estructura amb els quatre braços robòtics, cadascun numerat visiblement, que simulen una operació sobre un muntatge. Segons comenta Bhar-Shay, l’especialitat en què més han treballat són les operacions d’urologia, en aquests moments estan “en camí” de començar un estudi en ginecologia, i també tenen sobre la taula les operacions generals d’abdomen, com ara les vinculades a hèrnies i a l’estómac. Com Tetravol, Rob Surgical també s’ha instal·lat al DFactory, ja que “és un molt bon espai per a empreses de robòtica i hi ha molta col·laboració entre elles”.
La reimaginació tecnològica d’un art mil·lenari
Com veuen, l’aposta per les noves tecnologies no implica necessàriament que les empreses que les impulsen siguin startups acabades de néixer. L’experiència també aporta el seu grau, i més quan ha viscut en carn pròpia l’evolució cap a propostes més innovadores. Un altre cas que ho demostra és Barcelona 3D Ceramics, un taller de ceràmica de Vilafranca del Penedès nascut el 1982 que, des del 2015, treballa també amb impressió 3D ceràmica. “Tenim totes les tecnologies disponibles al nostre taller, i això ens permet treballar per a molts sectors”, relata l'actual propietari i director executiu del taller, Martí Baltà.
Els exemples exposats al BNEW en són una bona mostra: peces per al sector aeroespacial o de l’enginyeria, filtres de microplàstics i bacteris per a depuradores, peces per a la restauració del medi aquàtic… però també peces de l’àmbit del disseny artístic, on han treballat per companyies com Roca o Puig, i per a artistes. “Tenim un rerefons de ceràmica tradicional que fa dotze anys vam decidir començar a implementar en el món de la impressió 3D”, recorda Baltà, i és una relació que no han perdut: fa vint anys que s’encarreguen de la producció dels Premis Butaca, i des de fa set els elaboren amb aquestes noves tecnologies.
Amb unes propietats molt més superiors que els plàstics (excepte en flexibilitat), com ara en sostenibilitat, temperatura o resistència en el temps; i una resistència tèrmica molt més alta que la impressió 3D amb materials, la ceràmica es posiciona com una gran alternativa en àmbits com l’aeroespacial o el tractament químic. Amb aplicacions tan diverses com la defensa, l’alta tecnologia, la medicina especialitzada i l’àmbit artístic, aquesta transició tecnològica ha permès a Barcelona 3D Ceramics “obrir la porta a molts nous clients que no havíem tingut mai”. “En un art mil·lenari com aquest, en què penses que està quasi tot fet, estem podent obrir portes que no m’imaginava mai que podria obrir”, expressa amb il·lusió Baltà.
Baltà: “En un art mil·lenari com aquest, en què penses que està quasi tot fet, estem podent obrir portes que no m’imaginava mai que podria obrir”
Buscant espai per a les noves propostes
Dins de tota aquesta miscel·lània d’experiències, destaquen amb força aquelles vinculades a la robòtica (provin a comptar braços robòtics) i la impressió 3D, amb aplicacions en tota mena de sectors. L’aposta va en la línia dels vuit verticals del BNEW: el sistema de Rob Surgical personifica el de ciència; Cosmic Research és una prova del futur talent aeroespacial català, i la IA, tot i que no tant present com en altres fires, sempre té un forat on aparèixer. Tanmateix, sorprèn l’absència, almenys en l’àmbit expositiu, dels dos verticals que s’han venut com la gran novetat de l’edició d’enguany, l’agroalimentació i els videojocs.
Sobre els primers, cal dir que, a la quarta planta del DFactory, una dotzena de propostes esperaven a l’hora de dinar per oferir les seves experiències gastronòmiques: el celler La Vinyeta, la “Trinxat de la Cerdanya Experience” de Carlit, la “Tequeños Experience” de Tequerys o la “Zone Beer Experience” en són alguns dels exemples. Ara bé, aquestes propostes, que per qüestions horàries no hem pogut experimentar en primera persona, contrasten força amb el programa de conferències del vertical d’Agrofood, que durant el matí de dilluns ha tractat temàtiques com els ecosistemes agraris intel·ligents, les tecnologies alimentàries com les proteïnes alternatives i la fermentació, l’agricultura regenerativa o la competitivitat del sector a Europa.
Una dissonància encara és evident en el cas dels videojocs. A l’obertura del congrés, el tinent d’alcaldia de l’àrea d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, ha afirmat que “avui, a Barcelona, l’activitat econòmica de la tecnologia i el gaming és més important i té més futur que el turisme”, i ja en la presentació de dimecres passat, Sorigué qualificava el sector com “la indústria cultural més gran del món”. Deixant de banda els asteriscos a aquestes afirmacions -que sovint agrupen la indústria videolúdica amb altres tecnologies limítrofes-, sorprèn que cap dels expositors del BNEW es dediqui a aquestes activitats. La més pròxima és, possiblement, la ja mencionada Tetravol. Caldrà esperar al programa de xerrades del tercer dia, amb sis ponències vinculades als models de negoci, l’aplicació de la IA, el paper de Barcelona com a hub o les aplicacions més enllà de l’entreteniment. O bé ja a divendres, amb l’arrancada del SAGA Barcelona Game Fest, on la promesa és més tangible i, paradoxalment, més experiencial.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat