La partitura econòmica de la indústria musical manifesta que la música ha tornat a sonar més fort que mai arreu del món: després que les vendes globals de la indústria de la música en viu passessin de superar els 25 bilions de dòlars el 2019 a no superar els 10 bilions l’any següent, el de l’esclat de la pandèmia, aquestes s’han recuperat tancant un 2023 amb unes xifres encara superiors a les del 2019 i amb la projecció de superar els 30 bilions de vendes el 2025. Així ho detalla l’informe sectorial d’Acció Les indústries musicals a Catalunya elaborat en col·laboració amb el Barcelona Music Lab que apunta que, en conjunt, el territori aglutina 379 empreses en aquesta indústria, que factura un total de 854 milions d’euros i dona feina a 4.088 persones.
La recuperació del sector ha coincidit en un període en què tecnologies com la blockchain, el 5G o especialment la intel·ligència artificial es troben en auge, fet que aquesta indústria, igual que la resta, ha volgut aprofitar. En aquest sentit, de les 379 empreses que componen el panorama musical català, 53 estan especialitzades en tecnologia per a la música (music tech) impactant totes les fases de la cadena: creació, desenvolupament i producció, distribució, difusió i streaming, i la música en viu. Però, fins a quin punt beneficien les noves tecnologies a la indústria? I als artistes?
De les 379 empreses que componen el panorama musical català, 53 estan especialitzades en tecnologia per a la música (music tech)
“Des del meu punt de vista, la intel·ligència artificial generativa serà nociva per a la majoria dels músics”, apunta a VIA Empresa Sergi Jordà, investigador del Grup de Tecnologia Musical (MTG) de la Universitat Pompeu Fabra, qui argumenta que, en l’actualitat, “el consum no està relacionat amb la qualitat, i amb aquestes noves tecnologies aviat serà possible produir música de consum massiu de forma molt econòmica. I la indústria sempre s’apunta a les solucions més rendibles i econòmiques”.
Així i tot, malgrat que l’expert destaca que les eines i aplicacions reals per ajudar als músics encara són “tímides”, reconeix que en un futur no gaire llunyà podran servir d’ajuda a la música en viu o donar lloc a noves formes de música en directe. Aquest fet suposa un gran impuls per al sector de la música en viu que, tal com detalla Acció, s’endú molt bona part del pastís amb un 82% de la facturació de la indústria musical, davant el sector de la música gravada (10%), el món corporatiu (4%) i l’àmbit transversal (4%).
La combinació d'IA i música ja és una realitat
Si bé a la intel·ligència artificial encara li queda per davant un gran camí per recórrer en la indústria musical -com en la resta d’àmbits-, ben és cert que, en l’actualitat, diàriament en treuen profit milions d’usuaris arreu del món. I no perquè les eines actuals permetin clonar veus i donar lloc a covers completament surrealistes, sinó perquè incideixen de manera directa en el consum de continguts. Un clar exemple són els algoritmes que disposa Spotify, el servei de música que l’any passat va celebrar el 15è aniversari amb una xifra de 550 milions d’usuaris i 220 milions de subscriptors, als quals els recomana cançons i, fins i tot, crea llistes de reproducció en funció dels continguts escoltats prèviament.
“Hi ha dues tendències, una que situa la IA com a protagonista, i una altra que la situa com una ajuda als tècnics”, explica Miquel Curanta, director del Barcelona Music Lab, l’entitat que ha col·laborat en l’elaboració de l’informe d’Acció. L’expert apunta que “si bé aquesta tecnologia pot esdevenir una eina de composició i producció musical, també pot ser de gran utilitat en els processos tècnics d’enregistrament, en la creació d’experiències immersives o en la gestió de drets i propietat intel·lectual, entre d’altres”.
Innovació més IA igual a música
I és que, al cap i a la fi, si la indústria musical té clara una cosa és que el seu futur passa per la intel·ligència artificial: segons Acció i el Barcelona Music Lab, un 90% de la recerca i innovació que es desenvolupa per a la indústria, o bé passa per aquesta tecnologia, o bé passa per d’altres que la necessiten com a base per ser competitives.
Un 90% de la recerca i innovació que es desenvolupa per a la indústria passa per la IA
Dins d’aquest ampli percentatge es troben projectes que apliquen la IA en una gran varietat de camps, molt més enllà de l’àmbit generatiu. Les possibilitats són tantes que, de fet, hi ha projectes destinats a recuperar i treure a la llum peces musicals que, malgrat existir, no s’han escoltat mai abans. Un exemple és la tesi d’en Pau Torras, investigador del Computer Vision Center de la Universitat Autònoma de Barcelona, enfocada en el reconeixement de partitures històriques.
“Reconèixer partitures no és com reconèixer un text qualsevol, es tracta d’un camp molt específic, ja que el llenguatge musical és més complicat”, apunta Torras a VIA Empresa, afegint que, la dificultat extra que suposa la degradació en determinats documents dona lloc a un còctel Molotov amb un problema “molt difícil de resoldre”: “Fins ara es tractava d’una problemàtica que es resolia amb la força bruta, amb programes específics que feien servir tècniques de visió molt rudimentàries, però, ara, el deep learning ens dona l’oportunitat de crear models molt específics que puguin dur a terme totes aquestes tasques d’una forma molt més precisa”, comenta l’investigador.
Torras: "Podrem tenir la possibilitat de publicar un gran corpus de cultura catalana que ara mateix està esperant a ser descobert"
En aquesta línia, Torras subratlla la gran quantitat de música que encara no s’ha pogut sentir mai: “Si aconseguim desenvolupar models d’intel·ligència artificial que reconeguin aquests tipus d’arxius sense intervenció humana, tindríem la possibilitat de publicar un gran corpus de cultura catalana que ara mateix està esperant a ser descobert. Hi ha un grandíssim potencial tancat, podem descobrir contingut únic”.
El debat no és tecnològic, és humanístic
Arran de projectes com aquest, Curanta defensa que la intel·ligència artificial ha d’estar al servei de la creació: “Els artistes, dotats de noves eines, continuen i continuaran sent els creadors i responsables de les seves obres i de la seva qualitat”. En aquest sentit, per la banda de l’àmbit més tècnic de la indústria, el president del Barcelona Music Tech Hub, José Luis Zagazeta, considera que les eines basades en IA no podran substituir a l’enginyer de so que, per exemple, du a terme la masterització apropiada d’un contingut determinat: “Gràcies a aquestes eines es democratitza l’accés a un procés que abans molta gent no podia disposar, però els professionals del sector no seran substituïts, en tot cas, estan guanyant una nova eina molt eficient”, matisa.
🎹🤖Neix 'Barcelona Music Tech Hub' @BarcelonaBmth, la primera associació de #MusicTech del sud d’Europa.
— Cultura Digital (@culturadigicat) November 30, 2022
Integrat dins la xarxa Music Tech Europe, representen els interessos de de les empreses locals en el camp de la tecnologia musical a #Barcelona https://t.co/SFfSn9Swdx pic.twitter.com/X2pH6Ewi1b
Des del Barcelona Music Tech Hub, la primera associació de music tech al sud d'Europa que dona espai a les entitats vinculades als àmbits de la tecnologia i la música, Zagazeta coincideix amb el director del Barcelona Music Lab quan apunta que “en la indústria musical, el debat principal no és tecnològic, sinó, més aviat, humanístic”.
Ambdós experts valoren la necessitat de continuar desenvolupant una forta normativa que reguli l’autoria de les obres en què la intel·ligència artificial generativa pren part. “El contingut generat amb IA hauria d’estar protegit amb drets d’autor?”, es qüestiona Zagazeta, qui apunta que aquests drets han estat creats sense contemplar l’escenari tecnològic actual, motiu pel qual “ara s’ha de ser flexible i crear un nou espai de drets que puguin ser explotats per aquests nous formats”.