L 'excés d'expectatives pot frenar el desenvolupament de la intel·ligència artificial
L 'excés d'expectatives pot frenar el desenvolupament de la intel·ligència artificial

Intel·ligència Artificial, entre realitat i ciència-ficció

Les altes expecatives de la societat en la Intel·ligència Artificial poden provocar un fre en el seu desenvolupament: no és Matrix

La Intel·ligència Artificial està cada vegada més present en el nostre entorn i molta gent creu que estem davant d'una gran revolució que canviarà les nostres vides en els pròxims anys. Però quina és la realitat de la intel·ligència artificial i com impactarà en el nostre dia a dia? El futur immediat està ple de robots amb els quals interactuarem? És com a les pel·lícules de ciència-ficció?

Marc Torrens, professor del Departament d'Operacions, Innovació i Data Sciences d'ESADE, advertia en una trobada al campus de Sant Cugat que en dos anys "viurem de forma molt semblant" a l'actualitat. "Sobrevalorem els canvis a curt termini i infravalorem els canvis a llarg termini", afegeix. "Hi ha unes expectatives una mica més elevades de la realitat", resumeix.

En aquest sentit, Torrens considera que davant la Intel·ligència Artificial hi ha dues reaccions oposades: els tecnooptimistes, que creuen que se solucionarà el món; i els tecnopessimistes, que imaginen un futur més deshumanitzat i amb més desigualtats.

Amb tot, assegura que l'excés d'expectatives pot generar una frustració que faci aturar el desenvolupament de la IA. El professor d'Esade recorda com als anys 50, en els inicis de la intel·ligència artificial, hi havia grans expectatives: "Eren tan altes que als anys 80 i 90 es va congelar. Ara estem en el renaixement".

Tipus d'intel·ligència

"La intel·ligència artificial podem dir que és quan una màquina pot fer una tasca que si la fes un humà, diríem que fa servir la intel·ligència", apunta Torrens. Des d'una calculadora fins a un robot capaç d'interactuar amb nosaltres i que raoni com els humans. "Estem molt lluny d'això, no tenim ni idea ni una agenda de quan s'hi pot arribar".

Beatriz Cabrera, CEO d'Atomian, una empresa dedicada al desenvolupament d'un programari relacionat amb la intel·ligència artificial, també destaca aquestes dues escoles: "El match learning consisteix que li ensenyem a una màquina un milió de documents tipus A i un milió de documents tipus B i llavors els pots distingir".

En el cas d'Atomian, però, el seu creador, Miquel Montero, apostava per l'altra branca, de l'escola cognitiva: "Fa molts anys que va fer un programa que pensava que s'aproparia al coneixement humà, a com pensem i a com funcionar el cervell". Això permet que un software llegeixi els documents i en pugui extreure conceptes claus. "Ell va aprenent tota la informació, és com un cervell", destaca Cabrera. Un cervell digital.

Marc Torrens: "La ciència-ficció no ajuda a les expectatives de la intel·ligència artificial"

El professor d'Esade llança una advertència: "Si algun dia la desenvolupem, podria ser la fi de la humanitat perquè l'evolució de les màquines seria molt més ràpida que el nostre cervell". Però no és un escenari ni que puguem imaginar: "La ciència-ficció no ajuda quan fan robots que s'enamoren o controlen el món, no té cap sentit en l'avenç actual".

I va més enllà: apunta que en ciència cognitiva no s'ha avançat pràcticament res respecte als anys 50. Així, per simbolitzar-ho, divideix en tres tipus d'IA: dèbil, forta i súper. La dèbil podria ser un programa de Google que l'han ensenyat a detectar gats a partir de veure'n molts, però un mateix programa no podria reconèixer gats i pomes alhora. La forta seria com la dels humans, amb capacitat de raonar, etc. La superIA planteja uns softwares molt més potents que els nostres cervells, el de les pel·lícules: "No sabem si arribarà".

I insisteix: "Amb tantes expectatives podem tornar als anys 80, hem de rebaixar-les". "No hi ha hagut en els últims anys una invenció científica de primer ordre", alerta Marc Torrens.

Canviar el món

Tot i això, el professor està convençut que l'actual Intel·ligència Artificial ja està transformant part del món: "Les tasques eficients les podran fer màquines. Jo ho veig una manera per ser més eficients en qualsevol activitat". Màquines per resoldre problemes concrets o realitzar accions particulars. A més, afirma que els humans "no competeixen" amb les màquines.

Així, no comparteix algunes visions apocalíptiques: "La majoria de treballs, més que desaparèixer, es transformaran". Tot plegat per aconseguir que les persones facin tasques on el valor humà sigui més important. "En totes les revolucions, els llocs de feina que es creen són més que els que es destrueixen", emfatitza

A més, tot i no preveure un futur immediat a l'estil Matrix, considera que "la velocitat del canvi és més ràpida que en altres revolucions i afectarà tots els sectors". "No estic segur que tots hem de treballar, no és la nostra missió a la Terra", apunta.

Les dades, gran punt d'inflexió

En tot aquest escenari, les dades són imprescindibles. Per moltes empreses d'intel·ligència artificial és la base del seu negoci i el creixement exponencial dels últims anys en emmagatzematge està permetent aquest renaixement de la intel·ligència artificial.

"En tota la història de la humanitat hem recopilat les mateixes dades que durant el 2016", conclou Marc Torrens, que recorda que "els algorismes són els mateixos que als anys 70, però ara hi ha més capacitat de dades".

Marc Torrens: "Les dades són el nou petroli"

"Les dades són el nou petroli econòmic. Sense processar no tenen cap valor econòmic, com el petroli. Aquí és on la intel·ligència artificial pot jugar un paper imprescindible", afegeix. Unes dades que ja són capitals per les grans companyies que s'han disparat en els últims anys, com Uber, Netflix, Airbnb o Facebook.

"Nosaltres intentem fer servir tota la informació que hi ha emmagatzemada i no s'utilitza", assenyala Beatriz Cabrera. Sobre el futur del món laboral, afegeix: "En un estudi explicaven que el 40% dels treballadors considerava que la seva feina era avorrida. Si treus tota la tasca repetitiva de llegir o extreure informació, es poden dedicar a tasques més creatives".

Aïllar-se d'allò que no ens agrada

Tot plegat, però, obre un mar de reptes i dilemes que s'han de resoldre. I és que tot i ser llunyà, hi ha realitats que ja recorden a un episodi de Black Mirror. L'expert en intel·ligència artificial posa l'exemple de la Xina, on el govern controla tot el que fan els ciutadans, els atorga una puntuació i d'això depèn a quins serveis pot accedir o quines feines poden fer.

Una altra conseqüència és la "càmera de ressonància". "Si les companyies ens filtren la informació a partir dels nostres gustos, consumim allò que nosaltres creiem i ens perdem tota la resta. Només estarem rodejats del nostre punt de vista". Aquesta funció dels algorismes pot portar a extremar les ideologies.

Marc Torrens: "La tecnologia ens pot portar per un camí millor o pitjor"

I finalment, la privacitat. "De qui són les nostres dades, on estan? Els reguladors van sempre per darrere i cal una regulació internacional", reclama. I afegeix: "Si tota la investigació i avenços en aquest camp es fan en empreses privades a cop de talonari i fitxar els millors talents de la universitat, es crearà un oligopoli". En aquest sentit, apunta com cada vegada es crea més riquesa però s'acumula en menys mans: tres o quatre empreses es queden amb tot el coneixement.

"La tecnologia ens pot portar a un camí pitjor o millor. Ens podrà alliberar de tasques però haurem de veure com es redistribueix la riquesa", reflexiona.

El cas d'Atomian

Atomian, ubicada a Sant Cugat del Vallès, neix fa temps en el cap de Montero. Després de quinze anys de perfeccionar el sistema, es va posar en marxa a partir del 2015 en fase de proves. "Atomian és únic, té la capacitat de llegir documents, extreure conceptes claus i preguntar amb un llenguatge natural per obtenir les respostes", apunta la CEO, que sentencia: "És un producte únic".

Per exemple, Atomian ha treballat amb el Barça. A través del software, va monotorar totes les dades dels jugadors en els entrenaments per poder predir lesions, entre altres. També en els camps de la salut: introdueix totes les dades de les altes hospitalàries per poder extreure conclusions, com si un determinat tractament funciona millor.

"Les dades et donen la possibilitat de prendre decisions basades en fets reals. Per exemple, el CATSalut é 200 milions de dades de pacients i els seus tractaments. Tot això es pot treballar i veure quins efectes tenen els medicaments", recalca.

Beatriz Cabrera: "Aquí hi ha mentalitat de funcionari"

Amb tot, Cabrera considera que Barcelona "es pot convertir en el San Francisco europeu". "Hi ha molta gent que està posant Barcelona en el mapa tecnològic". Tot i això, encara hi ha camí a recórrer: "Som covards per invertir. Una empresa com la nostra als Estats Units pot estar aconseguint 100 milions d'euros d'inversió, i aquí hem de rascar". "Allà la gent s'equivoca i hi torna, aquí tens un fracàs i la gent pensa "pobret". Hi ha mentalitat de funcionari", lamenta.

Més Informació
Indústria 4.0, 'blockchain' i Intel·ligència Artificial, al Digital Enterprise Show
La intel·ligència artificial de BlaBlaCar apropa les localitats petites
Neix Smart Mobility, la plataforma de mobilitat intel·ligent i sostenible
Barcelona, el punt de trobada de les ciutats intel·ligents
Avui et destaquem
Comentaris