Sovint s’ha usat l’ideari de la torre de marfil per descriure la manera de fer del món acadèmic: aquell indret perfecte, de caràcter exclusivament intel·lectual, en què els investigadors es tanquen a fer les seves recerques, i al qual no n’entra ni en surt ningú. Però la realitat és que dins de les mateixes universitats existeix la pulsió de fer que allò a què dediquen tantes hores pugui tenir, d’una manera o una altra, un efecte positiu en la societat de què formen part. “És molt important no fer recerca per fer recerca, sinó pensar que també pot ajudar a millorar el món i la societat”, remarca la vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora del Parc de Recerca UAB (PRUAB), Rosa María Sebastián Pérez.
És sota la creença ferma del valor que aporta la transferència del coneixement que la UAB organitza des de fa tres anys la Fira de la Innovació. Aquest acte, columna vertebral de l’anual Setmana de la Innovació de la UAB, té com a objectiu principal generar espais de contacte entre els grups d’investigació del centre i empreses i administracions públiques. “El que intentem fer amb una activitat com aquesta és, sobretot, visibilitzar-nos al territori i mostrar tota la potència que té una universitat multidisciplinària com és la nostra”, destaca Sebastián Pérez, qui té clar que una recerca amb “fons públics” com la que fan a la UAB “ha d’arribar als reptes de la societat”.
Aquest dimarts s’ha celebrat la tercera edició d’aquesta cita, inaugurada amb una ponència de l’acadèmica sènior al Harvard’s Belfer Center Carme Artigas, i ho ha fet amb unes xifres destacades: més de 70 grups de recerca, deu startups i 120 empreses han excedit les 400 reunions ràpides —seguint el format del speed dating empresarial— en un recinte en què les idees sobrevolaven l’ambient. “Els anys anteriors havíem trobat que costava molt trobar les empreses”, desvela la directora del PRUAB, així que l’estratègia que han adoptat per enguany ha estat “fer que cada grup identifiqui molt bé quines tecnologies i coneixements podien oferir cap a fora” i, amb aquesta informació, “buscar empreses i institucions que facin el match de manera més controlada”. “Nosaltres, de moment, fem bullir l’olla, i esperem que després la carn surti bé”, compara.
I la recepta sembla que funciona, o si més no, això es desprèn després d’escoltar els assistents a la trobada. “Totes aquestes fires les trobem molt positives, i aquesta especialment, ja que és universitària, el lloc on comencen a formar-se els futurs investigadors i innovadors”, relata Constantí Sánchez, director de projectes a Secpho, un clúster d’àmbit estatal especialitzat en tecnologies profundes. A parer seu, un esdeveniment com la Fira de la Innovació és “necessari perquè no és fàcil” posar en contacte el món universitari amb el món empresarial: “Tendim a estar molt cadascú en el seu àmbit, i costa molt sortir-ne, no trobes les vies o no saps com fer-ho”.
D’acord amb Sánchez, punts de trobada com aquest poden aportar múltiples beneficis, tant als investigadors de la universitat com a les companyies que hi assisteixen: “Pots tenir col·laboracions de projectes a futur, que estiguin buscant un soci per a projectes europeus o nacionals, o pots estar desenvolupant una tecnologia per la qual et falti algú que et complementi”. Aquests actes són, a més, una font “d’estudiants de doctorat, o a punt d’acabar les carreres, que volen incorporar-se al món laboral”, i també una oportunitat per “conèixer gent, establir xarxa i donar visibilitat del que fas”.
En la mateixa línia es posiciona el director d’R+D de nous biològics a Hipra, Jordi Montané Giralt, qui ha assistit a la fira amb un company per “conèixer equips punters i capdavanters de la zona” i veure si poden “traslladar el coneixement que es genera a escala acadèmica a solucions reals per la societat”. “És molt enriquidor poder conversar amb gent que fa recerca bàsica, que a nosaltres ens complementa molt, perquè fem recerca aplicada. Poder parlar amb ells ens permet trobar idees, buscar contactes i fins i tot trobar talent per a futures incorporacions a l’empresa”, comparteix Montané.
Jordi Montané (Hipra): “És molt enriquidor poder conversar amb gent que fa recerca bàsica, que a nosaltres ens complementa molt, perquè fem recerca aplicada”
Amb un objectiu similar ha assistit a la fira Marta Sanchez, responsable de desenvolupament en galènica i analítica a Kern Pharma. “La fabricació de genèrics és l’activitat principal de l’empresa, però també busquem innovar molt en les fórmules farmacèutiques, i per això he vingut aquí”, desvela a VIA Empresa. La companyia va conèixer la Fira de la Innovació a través d’un correu electrònic i van creure que seria una iniciativa prou interessant per acostar-s’hi. De fet, des de Kern Pharma ja col·laboren amb altres centres, com la Universitat de Barcelona (UB), que els aporten “molt coneixement en tècniques específiques” al qual sovint no tenen la disponibilitat d’accedir com a empresa. “A les universitats hi ha molts serveis amb tècniques molt concretes que ens poden ser útils”, assenyala.
I si les empreses busquen talent o noves metodologies a aplicar, els grups de recerca també veuen oportunitats en aquests contactes improbables amb altres entitats. Un d’ells és el grup de recerca en Tecnologies Digitals per una Arqueologia Social (TEDAS), associat a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. “Ens dediquem a la recerca del passat a través de la cultura material, el que seria l’arqueologia, i també a com desenvolupar tecnologies digitals tant per la recerca com per la transferència del coneixement del passat”, descriu la tècnica de suport a la recerca al TEDAS i professora associada del màster en Humanitats i Patrimoni Digital de la UAB, Clara Masriera Esquerra.
En el seu cas han assistit per segon any consecutiu a la Fira, enguany amb una voluntat doble: donar-se a conèixer com a grup i mostrar les aplicacions que han desenvolupat, com Prehistopirineu Immers VR, una “recreació amb realitat virtual de com era el passat en la zona del Prepirineu, a la Noguera”, desenvolupada conjuntament amb l'empresa Digit BCN i centrat en la vida de les persones Homo neanderthalensis del territori. “Volem trobar, juntament amb empreses, solucions innovadores per transmetre aquest contingut en el món digital d’avui”, assegura Masriera.
Masriera (TEDAS-UAB): “Només pots sortir d’aquest nucli si t’enfrontes a altres mons, altres mirades i altres perspectives”
Per la tècnica de suport a la recerca al TEDAS, fires com aquesta ajuden a fer arribar al mercat els coneixements molt aprofundits sobre temes o períodes concrets que es troben a la universitat: “Jo tinc aquests coneixements i continguts, els he treballat amb profunditat, a través de congressos i publicacions estic al dia de l’actualitat d’aquest coneixement punter, i a través de l’empresa, els puc transferir a la societat”. Masriera defensa la importància de la transversalitat com un “motor del canvi i de la innovació”, ja que “si només ens tanquem, com ha sigut al món acadèmic fins al moment, en el nostre àmbit o disciplina, no sorgeixen noves preguntes, noves relacions o noves solucions a reptes”. En definitiva: “Només pots sortir d’aquest nucli si t’enfrontes a altres mons, altres mirades i altres perspectives”.