El repte pendent del talent femení al sector tecnològic català
13
de Novembre
de
2025
La digitalització avança molt de pressa, i Catalunya s’ha convertit en un dels punts més actius del mapa tecnològic del sud d’Europa. Ara bé, darrere d’aquest relat d’innovació i progrés, hi ha una dada que continua grinyolant: les dones representen prop d’un 34% dels professionals del sector TIC a Catalunya, segons el dossier Dones en les TIC de l’Institut Català de les Dones, i continuen concentrant-se en rols menys tècnics, amb menys opcions de lideratge. És una xifra històrica, la més alta dels darrers set anys, però encara molt lluny de la paritat.
En el marc del projecte No és feina de dones?, impulsat pel centre de recerca i2CAT i Telecos.cat, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el finançament del programa Next Generation EU, he realitzat un estudi sobre la desigualtat de gènere en el sector tecnològic. Les conclusions revelen un panorama encara molt desigual: tot i que les dones tenen una presència més destacada en rols de gestió i comunicació, continuen sent minoria en les posicions tècniques i de direcció.
Si vols saber-ne més
Un 70% de les dones enquestades mostra una satisfacció alta amb la seva feina i valora profundament l’impacte de la seva aportació. Les eines i les oportunitats tècniques hi són, però el canvi real encara està pendent.
La bretxa que comença a les aules
El problema no comença a les empreses, sinó molt abans: a les aules. Des de petites, moltes nenes reben menys ànims o estímuls per interessar-se per la ciència i la tecnologia. A classe, encara és habitual que es reforcin certs estereotips: els nois són percebuts com més hàbils amb els ordinadors o els experiments, mentre que les nenes sovint queden en segon pla. A les extraescolars, passa una mica el mateix: a robòtica o programació s’hi solen apuntar més nois, i això fa que moltes nenes no s’hi vegin reflectides. Tot plegat fa que, amb el temps, algunes pensin que aquells àmbits “no són per a elles”, quan en realitat només els ha faltat que algú les animés a creure que també hi tenen un lloc.
"Menys del 30% de les estudiants universitàries trien carreres TIC o d’enginyeria"
A la vegada, l’estudi remarca que menys del 30% de les estudiants universitàries trien carreres TIC o d’enginyeria, i en alguns graus com Informàtica o Telecomunicacions la xifra cau per sota del 20%. Per tant, es pot observar com les desigualtats de gènere es perpetuen en els diferents estadis educatius. El 60% de les enquestades aposta per la formació STEM des de l’educació primària per trencar estereotips. Tot i això, el 25 % de les participants provenen de carreres d’altres àmbits, fet que demostra que el sector pot atraure talent quan hi ha itineraris de reorientació (el 42,7% prefereix aquest model).
Les empreses, davant del mirall
Al món laboral, la bretxa adopta noves formes. Les dones continuen trobant desigualtats, comentaris paternalistes i masclistes, menys reconeixement o tasques de menor rellevància. Són situacions que marquen diferències en les trajectòries professionals: “Al principi ningú em feia cas, i a la següent reunió treuen la mateixa idea”. La cultura masclista és, per al 57,6% l’aspecte més difícil de canviar, on en un 45% han patit mansplaining, interrupcions o invisibilització en el seu entorn laboral.
Si vols saber-ne més
Set de cada deu dones entrevistades admeten haver sentit la necessitat de demostrar més competències que els seus companys. El 65% de les dones percep desigualtat de gènere, i la conciliació és la barrera més transversal, encara assumida majoritàriament per elles (55%). Tot i que moltes empreses aposten pel treball flexible, la gestió familiar continua recaient sobre les dones.
Però hi ha senyals de canvi i d’esperança. Cada vegada més empreses del sector tecnològic. Des de la salut digital fins a la ciberseguretat o les startups més emergents incorporen la igualtat de gènere com una estratègia clara de competitivitat. En aquest sentit, segons l’informe L’ecosistema emprenedor de Catalunya 2024 d’Acció, publicat a VIA Empresa (Lideratge femení i inversió: el repte de trencar els biaixos en l’emprenedoria), Catalunya compta amb 2.285 startups, i el 35% tenen almenys una dona a l’equip fundador.
El teixit femení promotor del canvi
L’estudi No és feina de dones? també recull que només el 20,5% ha participat en programes per a dones i el 18,8% ha rebut mentoratge. El canvi neix des de la base, d’iniciatives petites que van fent gran la transformació. Catalunya compta avui amb tota una xarxa d’associacions i programes que impulsen el talent femení al sector tecnològic. Darrere de cada reconeixement hi ha històries potents: emprenedores que han aixecat projectes en entorns hostils, investigadores pioneres o directives que han obert camí per a les generacions futures.
"La manca de dones al sector TIC no és només un problema de justícia social. És també una pèrdua de potencial econòmic"
Aquest sentiment de comunitat, demostrat al llarg de l’estudi, és clau per retenir talent i generar noves vocacions. La tecnologia catalana no només necessita més dones; necessita xarxes fortes i visibles que connectin experiència, lideratge i mentoria.
La manca de dones al sector TIC no és només un problema de justícia social. És també una pèrdua de potencial econòmic. En aquest moment, si Catalunya vol liderar el sector tecnològic a Europa, no pot permetre’s prescindir del 50% del talent disponible. Les empreses que integren la igualtat com a part de la seva estratègia són les que millor responen als reptes de transformació, sostenibilitat i creixement.
El futur digital serà igualitari o no serà
De l’estudi es desprèn que cal una transformació sistèmica que impliqui educació, empreses, institucions i societat civil. No n’hi ha prou amb bones intencions; calen mesures concretes, polítiques de canvi, seguiment i corresponsabilitat, per part de totes i tots els agents de l’ecosistema d’innovació català. Només un 33,9% de les participants imaginen un sector amb igualtat plena o paritat amb més dones en lideratge (16,9%), amb entorns inclusius i sense cultura masclista.
Si vols saber-ne més
La bona notícia és que el consens ja hi és. La voluntat de canvi existeix. El talent també. Potser llavors ja no caldrà preguntar-nos si és o No és feina de dones.